LaCorniche_Beirut_ArabNews.com
Els Parlaments de Tunísia, Jordània i Líban han derogat aquest juliol i agost les lleis dels seus codis penals que deixaven impunes als violadors, si es casaven amb les seves víctimes.
Aquestes práctiques encara segueixen vigents a Algèria, Bahrein, l’Iraq, Kuwait, Líbia, Palestina i Síria i en alguns països d’Amèrica Llatina i Àsia.
El 26 de Juliol, després de 3 anys de debats, el Parlament de Tunísia va aprovar la Llei que prohibeix qualsevol tipus de violència contra les dones, i amb això, la derogació de l’article 227 bis que donava impunitat als violadors, si es casaven amb les joves agredides. És un nou dret assolit per les tunisianes, que van celebrar amb molt d’entusiasme, aquest 13 d’agost ‘el dia de les dones’ de Tunísia.
Aquest dia és l’Aniversari del Codi de l’Estatus Personal, considerat el més progressista i avançat pel que fa a Drets de les Dones en els països àrabs. Estava en vigor des de l’any 1956 i el govern sorgit després de les ‘primaveres àrabs’ pretenia suprimir-lo, a més de convertir a les dones en ‘complement’ dels homes en la nova Constitució. Elles no ho van permetre sortint al carrer masivament.
Municipals paritàries per a les tunecines
El següent repte que les dones tunisianes hauran d’enfrontar serà aquest proper 17 de desembre, quan s’han de celebrar les primeres eleccions municipals de la post-revolució en les que ja els Partits hauran d’aplicar el principi de la ‘paritat horitzontal i vertical’ per confluir a aquests comicis. Així ho va acordar el Parlament (ARP- l’Assemblée des Représentants du Peuple) de Túnisia el juny de 2016.
El següent país a retirar la impunitat per als violadors aquest estiu ha estat Jordània, quan l’1 d’agost, la Cambra baixa del Parlament aprovava la derogació de l’article 308 del seu codi penal. Ara ho ha de confirmar-la Cambra alta i també signar-ho el rei perquè es converteixi en llei, però es preveu que no hi haurà obstacles.
La diseñadora dels vestits, Mireille Honein al centre, amb 2 activistes libaneses_fotoAd.nl
El tercer dels països que va derogar aquest mateix tipus de llei, va ser Líban el 16 d’Agost, que, després d’una llarga i colorida campanya per la Corniche de Beirut, suprimia l’article 522. Era el que també permetia el violador quedar en llibertat si es casava amb la víctima. Per això, sota el lema “Un vestit de núvia no amaga la violació”, les activistes libaneses i les ONG que donen suport als Drets Humans van penjar en aquest emblemàtic passeig de Beirut 31 vestits de núvia -un per a cada dia del mes- dissenyats per l’artista Mireille Honein i elaborats amb paper blanc. Aquest mateix lema va servir també per a pintar i exhibir, durant un any per tota la capital libanesa, cartells de dones amb vestits de núvia estripats i plens de sang.
Llegat colonial del codi napoleònic
Com recordava l’organització Human Rights Watch aquestes pràctiques van ser un dels llegats colonials que es van seguir aplicant als països del Nord d’Àfrica i del Pròxim Orient després de les independències de les seves metropolis. Inspirat en el Codi Napoleònic de 1810, que permet a l’home que segresta a una noia escapar de la presó si es casa amb ella, el Codi Otomà de 1911 va introduir un article similar al francès. França no va abolir aquesta norma fins 1994. Els antics protectorats britànics d’aquesta regió usaven també aquest Codi Otomà sota el seu mandat i els païssos el van continuar aplicant després de les independències.
Tunísia, Jordània i Líban són els útims països de la regió que han suprimit aquestes normes. Marroc va derogar al gener de 2014 el seu article 475 . Egipte l’any 1999 va anul·lar del seu codi penal l’article 291. En els últims 30 anys diversos països han realitzat reformes similars: Costa Rica (2007) Uruguai (2006) Etiòpia (2005), Romania (2000), Perú, (1998), França (1994) i Itàlia (1981), entre d’altres.
Aquestes pràctiques però, encara segueixen vigents a Algèria, Bahrain, l’Iraq, Kuwait, Líbia, Palestina i Síria i en alguns països d’Amèrica Llatina i a Filipines i Tadjikistan a Àsia. Bahrain va proposar al Parlament la retirada del seu article 353 el 2016, però es va rebutjar la proposta.
Foto IndiaNews.it
India prohibeix el ‘divorci instantani’
També a finals d’Agost, el Tribunal Suprem de la Índia, format per 5 jutges, un per cadascuna de les grans religions del país -hinduisme, islam, sikhisme, cristianisme i zoroastrisme- va declarar inconstitucional, la pràctica musulmana del ‘triple talaq’ o divorci instantani. Amb aquesta pràctica un home musulmà podia acabar el seu matrimoni de forma unilateral i instantània, repetint 3 vegades la paraula talaq (divorci) en públic, per carta, trucada telefònica, o qualsevol missatge de text a través de les xarxes socials.
El cas va arribar al Tribunal a petició de dos grups de defensa dels Drets Humans i de cinc dones musulmanes que van ser obligades a divorciar-se per aquest mètode.
Aquesta pràctica, abolida ja al Pakistan i Bangladesh, ha existit a la Índia des de fa dècades (en una llei personal musulmana de 1937) però no s’ esmenta en la Sharia -la llei islàmica- ni en l’Alcorà. El primer ministre, Narendra Modi, ha celebrat la suspensió d’aquesta pràctica.
