Compartir

Text íntegre de Fòrum Hipàtia: DECLARACIÓ FEMINISTA DAVANT LA CRISI PROVOCADA PER LA COVID-19

 

La crisi mundial del coronavirus ens ha portat a una crisi econòmica i social sense precedents i ens preocupa que es repeteixin les (no) solucions que es van donar per la crisi del 2008.

Després de més d’una dècada en què les dones hem demanat la necessària transformació social i econòmica per no repetir les mateixes errades, la crisi sanitària de la Covid-19 ens evidencia que no s’han portat a terme les necessàries polítiques.

Cal recordar, per exemple, que un 30% de la població estava en risc de pobresa abans de la pandèmia i, d’aquesta, la gran majoria eren dones amb criatures a càrrec . Sens dubte quan sortim de la pandèmia aquest 30% augmentarà en xifres encara incalculables. Si no hi posem solució, les grans damnificades, una altra vegada, seran les dones.

Durant aquests anys ha mancat voluntat i s’han retallat les inversions en la transformació que les dones venim demanant:


? No s’han fet suficients polítiques, ni preventives ni pal·liatives, a nivell sociolaboral.
? No s’ha implementat la política d’usos del temps o reforma horària, ni s’ha universalitzat la gratuïtat de les escoles bressol.
? No s’ha aplicat una política de quotes que garanteixi la presència femenina en els llocs de presa de decisions.
? No s’han portat a terme polítiques per eliminar la bretxa salarial.

En definitiva no hi ha hagut un veritable compromís polític en aplicar la Llei d’igualtat 17/2015 de 21 de juliol.

El diagnòstic és clar i inqüestionable:

Una crisi profunda econòmica, política, social i mediambiental que té la seva arrel en una societat androcèntrica i patriarcal caduca. Una societat que lidera en masculí amb una autosuficiència que no valora prou la vida, ni la creació de vida, ni el treball de cura, ni el planeta.

Tanmateix ara és una oportunitat per fer el canvi de paradigma que cal per salvar-nos com a humanitat i per salvar el planeta.

L’actual emergència ha fet evident que qui està sostenint la societat, en un 70%, són les dones: personal sanitari (metgesses, infermeres) , cuidadores, assistentes socials, farmacèutiques, caixeres i dependentes del comerç i de mercats, personal de neteja, etc. Per contra, en les cúpules i comissions que prenen les decisions que ens han de treure d’aquesta situació, s’evidencia una menor presència femenina.

És el moment de nous lideratges i de canvis profunds en l’organització social per poder sortir d’aquesta crisi. Les dones reclamem colideratge en la presa de decisions, tal com s’exigeix des de les Nacions Unides.

Reprovem la comunicació que es fa des del poder, en clau masculina, de guerra, de batalla, de soldats o d’herois. Aquesta situació no és una guerra i l’actual crisi sanitària ha evidenciat la necessitat d’un canvi de paradigma que exigeix liderar “en femení”, en corresponsabilitat i en colideratge. Sobretot perquè la societat la sostenen les dones i cal posar la creació de vida i la cura de les persones al centre de la societat.

Hem avançat molt lentament. Exigim FETS I NO PARAULES. És hora de què s’escolti la veu de les dones. El QUÈ volem i el COM ho volem.

Per tant VOLEM:

La creació d’un comitè feminista de seguiment de l’impacte de la Covid-19 sobre les dones, que garanteixi la perspectiva de gènere en totes les decisions que es prenguin, tant a curt com a llarg termini.

Mesures urgents:

1. Que es comuniquin totes les dades que es deriven de la pandèmia segregades per sexe.
2. Disposar de les dades segregades per sexe, així com el càlcul de la bretxa salarial, de les persones que estan a primera línia en els serveis essencials, tal com s’han definit normativament, per a la gestió d’aquesta crisi (personal sanitari, cuidadores, assistentes socials, personal de neteja, caixeres de supermercat, paradistes dels mercats, personal de transport públic, etc.).
3. Dotar amb caràcter immediat d’un ajut a les mares amb criatures petites que s’hauran de reincorporar a la feina mentre les escoles segueixin tancades, per fer front a les despeses derivades de les cures dels nens i nenes.
4. Dictar, amb caràcter immediat, solucions econòmiques i fiscals per donar suport a les petites empreses de dones.

Mesures per pal·liar la crisi econòmica i social:

1. Paritat en totes les organitzacions i comitès de decisions.
2. Reforma horària i reducció de jornades de treball, menys hores i més efectives, fent més conciliadors els horaris de les jornades de treball.
3. Setmana de 35 hores laborals per repartir millor l’ocupació.
4. Renda mínima a les mares amb risc de pobresa.
5. Revisió dels pressupostos pel 2020, amb un augment significatiu i transparent en totes les partides sociosanitàries, salut (tant en recursos com en recerca) i educació.
6. Escoles bressol gratuïtes.
7. Aplicació real i efectiva de la Llei de Dependència.
8. Que a la Llei de Contractació Pública hi hagi una menció específica al compliment de la Llei d’Igualtat, per tal de què només puguin licitar les empreses que compleixin la Llei d’Igualtat i prioritzant les empreses de l’economia social.
9. Creació d’un comitè, avalat pel Govern però sense presència institucional, que faci seguiment exhaustiu del desplegament i de la implantació real de la Llei d’Igualtat.

RECLAMEM un Gran Pacte Social amb tots els agents socials per construir una societat justa, lliure de violència i en un entorn econòmicament, físicament i psíquicament segur pels nostres fills i filles, pels nostres nets i netes.

15 d’abril de 2020

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar