OPINIÓ
Estem acabant la setmana santa i per les dones ha resultat terrible. I ha estat terrible no només per les dues dones assassinades per terrorisme masclista que hi ha hagut a l’Estat Espanyol, sinó també per l’enfilall d’estupideses que s’han escrit com a conseqüència d’aquests assassinats.
Els mitjans de comunicació, els més potents, com si s’haguessin contagiat per la marea de regressió general s’han apuntat a un retrocés en les seves formes de redactar les notícies fent cas omís a les recomanacions que, des d’algunes organitzacions de periodistes i comunicadores, s’han fet sobre això i sembla que s’han apuntat al carro que aquest tipus de notícies apareguin en l’apartat de “successos”. Així i pel que sembla tornem a estar a un pas de que es torni a parlar de “crims passionals”, quan en realitat es tracta d’assassinats masclistes conseqüència d’això que poca gent vol cridar pel seu nom i que es diu TERRORISME MASCLISTA.
Fa uns dies vaig llegir en una xarxa social que algú (i al fil de la negació de massa gent per nomenar els assassinats masclistes com a resultat de terrorisme masclista) proposava la creació d’una associació de víctimes de terrorisme masclista a l’estil de les associacions de víctimes de terrorisme d’ETA o del terrorisme islàmic. La persona que el proposava (que em perdoni però no recordo el seu nom) apuntava directament a la complexitat de la creació d’aquesta associació per la pròpia dispersió de les víctimes de les dones assassinades, però crec que hauria de intentar si més no per posar sobre la taula les mancances a les que se sotmet a les víctimes d’aquest tipus de terrorisme.
A més i en plena Setmana Santa han estat assassinades dues dones i ningú, de cap estament polític ha sortit a condemnar públicament aquests brutals assassinats produïts a Oliva (València) i Lugo. Segurament els qui ostenten el lideratge polític i, per descomptat el religiós, estaven massa ocupats sortint en les processons que recorren la geografia de l’Estat i desfilant al costat dels “artístics” passos processionals que rememoren la mort fa més de dos mil anys d’algú que en el seu moment també víctima d’un assassinat. Però, insisteixo, va passar fa més de dos mil anys i s’entesten a recordar el seu dolor, la seva humiliació i el calvari que va patir aquell home, mentre ara i aquí a cada poble i cada ciutat són moltes les dones que pateixen aquest mateix calvari cada dia i fins i tot algunes d’elles acaben, també sent assassinades, però pel que sembla, les seves vides, les nostres vides de dones segueixen valent bastant menys per a ells.
I si faltava algun “detall” per arrodonir aquesta fatídica setmana santa, sorgeix una senyora que no ha d’anar molt bé de gambals tot i ser professora universitària de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València. Es diu Glòria Casanova i imparteix l’assignatura doctrina social de l’Església en tercer grau de Periodisme i no va tenir millor idea que deixar anar perles d’aquest tipus en les seves classes: “encara que el teu marit et sigui infidel, la veritable prova d’amor és seguir estimant amb llàgrimes als ulls, com Jesús plorava a la creu “,” les dones maltractades no s’han de separar perquè això és amor “,” l’avortament en el cas de violació no és tolerable perquè en la mesura del terrible de la violació treus alguna cosa bona, que és un fill, un do de Déu “,” l’homosexualitat es pot reconduir “. I jo em pregunto si aquesta senyora s’ha tornat boja. Però el pitjor no és això. El pitjor és que tant la direcció d’aquesta Universitat com la màxima responsable de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, justifiquen en nom de la “llibertat de càtedra” aquestes manifestacions. És o no com per plantejar-se en quina societat vivim?
Aquest tipus de missatges com el llançat per aquesta persona en les aules és un clar exemple de l’adoctrinament misogin que a través de les aules, els de faldilles llargues i negres imposen als que a elles acudeixen i, la seva adoctrinament en contra de les dones els porta a aspectes tan irracionals com el fet de parlar d’amor de parella i relacions sexuals sense, teòricament, conèixer en experiència pròpia cap d’aquests aspectes. ¿S’ha apoderat la bogeria de tota la societat?. Llegint aquest tipus de coses, crec que si.
Però clar, què podem esperar de gent que entre els seus sagrades escriptures tenen passatges com aquest?:
“Joves i vells de Sodoma, tota la població fins a l’últim, cridaven a Lot: – On són els homes [= àngels] que han entrat a casa teva aquest vespre? Treu perquè ens fiquem al llit amb ells. Lot va sortir a l’entrada, tancant la porta en sortir, i els va dir:-Germans meus, no sigueu malvats. Mireu, tinc dues filles que no han tingut a veure amb homes; us les trauré perquè les tracteu com vulgueu, però no feu res a aquests homes que s’han acollit a casa meva. (Gènesi 19, 4-8).”
O aquest altre:
“Quan pernoctaven a Loma un levita i la seva concubina, es van acostar uns pervertits pretenent anar a dormir amb ell. L’amo de la casa on s’allotjaven va sortir i els va pregar d’aquesta manera: “-Mireu, tinc una filla soltera: us la vaig a treure, i abusáis d’ella i feu-hi el que vulgueu, però a aquest home no se us passi fer aquesta infàmia. Com no volien fer-li cas, el levita va prendre la seva dona i la hi va treure fora. Ells es van aprofitar d’ella i la van maltractar tota la nit fins a la matinada … (Dj 19, 24-29). “
Són aquests passatges o no un exemple de terrorisme masclista dins de les anomenades Sagrades Escriptures? I això per no parlar del major holocaust que mai s’ha realitzat contra les dones i que el van cometre els de faldilles llargues i negres a l’edat mitjana: la tortura fins a la mort i la crema d’entre quaranta i setanta mil dones només a Europa acusant de bruixes i pel que encara no han demanat perdó públicament.
I en aquestes dates es passen els dies de processó en processó, venerant imatges d’algú que va ser torturat fins a la mort, però són incapaços de condemnar els assassinats de dues dones que han mort aquesta mateixa setmana. D’això se’n diu coherència, és clar.
Són ja catorze les dones assassinades per les seves parelles o exparelles des de començament d’any i aquest fet a moltes persones ens produeix molt dolor i molta ràbia.
Hem d’exigir que els que ens governen condemnin públicament aquests actes de terrorisme masclista.
Hem exigir-li a Ana Mato que no dubtarà a l’hora de la condemna pública i que destini recursos humans i econòmics per combatre aquest tipus de terrorisme, ja que en cas contrari cauran aquests assassinats sobre la seva consciència. I és dona. I crec que profundament religiosa. Haurà reflexionar sobre el seu paper institucional en aquesta matèria.
Som moltes i cada vegada més homes els que exigim que es combati amb tota mena de recursos aquest tipus de terrorisme masclista i que no es permetin discursos com el d’aquesta docent impresentable i misògina de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València.
La societat en general estem amb molt cansament acumulat en la nostra esquena i en el nostre dia a dia. Que es posi límit a aquest tipus d’actituds que fomenten justifiquen i silencien el terrorisme masclista. Els qui ho combatem amb totes les nostres forces ho exigim als que tenen responsabilitats de tota índole.
