Les principals imatges que han omplert les primeres pàgines dels mitjans nacionals de Santo Domingo, després del pas de l’huracà Irma per República Dominicana, no deixen cap dubte: les dones, enfront de les seves cases destruïdes, lliuren a les càmeres una mirada de tristesa i desafiament. No pot ser d’una altra manera. Fins fa tot just unes hores, al voltant de 15.000 persones romanien fora de les seves llars; del total de persones desplaçades, 1.899 van trobar resguard en cases de familiars i 12.829 en albergs oficials. Els vents huracanats van destruir 108 habitatges i van causar danys en altres 966.
Si es té en compte que a República Dominicana un terç (33.3%) de les llars a nivell nacional té la figura d’una dona com a cap de llar, segons ha publicat al seu web l’Oficina Nacional d’Estadístiques (ONE) en el seu Enquesta Nacional de Llars de Propòsits Múltiples (ENHOGAR-2015), es pot entendre que sobre les espatlles d’aquesta “cap de família” pesen una multitud de responsabilitats i grans reptes davant de situacions catastròfiques com aquesta.
Les estadístiques mostren que de 31.927 llars enquestades, 10.639 d’elles les encapçalen dones.
Si a això s’hi afegeix que les dones dominicanes “han estat tradicionalment desfavorides perquè assumeixen la major part del treball de cures no remunerat, fet que els deixa poc temps per a desenvolupar una carrera professional i incorporar-se al mercat laboral”, es pot entendre amb més claredat les limitacions d’aquesta cap de llar que ha d’aixecar novament el sostre on creixen els seus fills i filles; perquè aquesta desigualtat de gènere, que redueix el seu potencial en un 47.0%, tal com enfoca aquest estudi, es multiplici en aquest període postciclònic.
Per a la dona dominicana, Irma s’allunya i les seves penúries augmenten més i més, ja que malgrat l’elevat dinamisme en la generació de riqueses, ella segueix en aquest segment poblacional que no arriba als beneficis del creixement.
