“Sivolementendrel’ordrede gènerepatriarcal, aixícomentendrelesvidesdelsgrupsoprimitsper ell, hem d’entendreelsgrupsprivilegiatsper ell”, afirma Raewyn Connell
Ahir i avui ( 7 i 8 d’octubre) Barcelona acull el Congrés Iberoamericà de Mas culinitats i Equitat: Investigació i Activisme.
‘Finalment ha arribat el moment’ va dir Paco Abril, coordinador del congrés, en obrir un esdeveniment, organitzat per Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya), que té entre els seus principals objectius posar en contacte investigadors i activistes d’Espanya i Llatinoamèrica que treballen sobre Masculinitats .
Molts homes i dones, joves i menys joves, eren presents en la conferència inaugural ‘Masculinitats i Justícia de Gènere al món’ a càrrec de Raewyn Connell. Nascuda Robert William Connell, Raewyn és la més influent sociòloga australiana. Les seves àrees de recerca van des de les dinàmiques de classe a gran escala, la pobresa i l’educació, la sociologia del coneixement, la sexualitat i la prevenció de la SIDA fins al canvi social i les relacions de gènere. El seu llibre “Masculinitats” (1995) va ser un dels iniciadors d’aquest camp de recerca. Actualment és professora a la Universitat de Sydney. Entre d’altres, com remarcar que els canvis en les relacions de gènere són molt difícils de fer a nivell individual però molt més fàcils des de l’acció col.lectiva, que implica grups i institucions, en la seva ponència Connell va exposar les principals troballes de la investigació existent sobre homes i masculinitats. Segons explica, aquesta inclou només per a la llengua anglesa més de 4 mil publicacions disponibles. Les semblances entre homes i dones com a grup ‘contràriament al que segueix afirmant molta pseudosicología’ -menciona ‘Els homes són de Mart, Les dones són de Venus’ de John Gray; la multiplicitat de masculinitats, que típicament existeixen en un determinat context en una relació d’hegemonia-subordinació i marginalitat; l’emergència en l’actualitat de masculinitats contra-hegemòniques (representades per homes que es dediquen al treball domèstic I a la cura de persones, per exemple) i la importància de l’imperialisme i de la colonització en dibuixar les masculinitats hegemòniques.
En parlar de masculinitats hegemòniques versus subordinades vostè ha dit que en un determinat context la masculinitat hegemònica no necessàriament és la més agressiva. Pot explicar-ho millor?
Quan parlem de masculinitat hegemònica ens referim a la masculinitat més respectada i honrada, la que ocupa una posició de lideratge cultural en una societat en un context de patriarcat. Hi ha algunes circumstàncies històriques en què la masculinitat hegemònica serà violenta (per exemple entre els colonitzadors sota sistemes colonials). No obstant això, en altres circumstàncies la violència pot ser signe de manca d’autoritat. A Austràlia els jugadors de futbol americà posen en pràctica la violència (també cap a les dones) però no necessàriament representen una masculinitat hegemònica, mentre que els amos dels equips de futbol sí que representen la masculinitat hegemònica en la societat en conjunt però no necessàriament s’expressen a través de la violència (tenen a gent que ho pot fer per ells). En el context de la joventut de classe treballadora els jugadors pot ser que siguin líders locals i per tant tenir una hegemonia local, però no en la societat i conjunt.
Parlant de la importància de la colonització i del Imperialisme en dibuixar la masculinitat hegemònica vostè ha dit que això era veritat tant per als colonitzadors com per als colonitzats. Com és això?
Per dur a terme les seves lluites alguns van crear models de masculinitats orientats a la violència i altres no. Ghandi i els seus seguidors són un bon exemple de la segona opció. Això segueix sent veritat en el post-colonialisme en què persones que viuen als països en via de desenvolupament (Llatinoamèrica, Àfrica o la Índia) estan costruint masculinitats en un context de neoliberalisme i globalització. Si mires a Mèxic hi ha tant masculinitats violentes, per exemple en el context del narcotràfic, com no-violentes, com demostra la presència dels companys mexicans en aquest congrés.
De quina manera la globalització neoliberal juga un paper important en la construcció contemporània de les masculinitats com suggereix en el seu llibre “Masculinitats”?
La globalització neoliberal pot afectar la construcció de les masculinitats de diverses maneres. La primera és la creació de nous espais per les relacions de gènere, com les empreses transnacionals. La segona és la reestructuració econòmica que ha acompanyat el poder neoliberal a tot arreu. Un dels efectes principals és el de crear una major inseguretat en la força laboral, d’acabar amb els drets dels treballadors i els sindicats que els defensen. Això ha fet que sigui molt més difícil per als homes de classe treballadora mantenir una masculinitat centrada en l’ésser el suport de la família, un fet que observa ara la investigació a Amèrica Llatina en particular (per exemple els estudis de l’economista i antropòloga colombiana Mara Vivers). El tercer és la circulació de les ideologies de gènere a través dels mitjans de comunicació transnacionals, que estan controlats per homes guiats pels beneficis econòmics i que solen ser bastant hostils al feminisme; aquest és un dels factors de la “reacció” en contra de la igualtat de gènere.
No obstant això també hi ha contradiccions en això. El neoliberalisme promou un individualisme que ha estat utilitzat per moltes dones de classe mitjana per trencar els monopolis masculins en les professions i en l’administració d’empresa petites o mitjanes. I els homes més intel ligents en l’administració d’empresa han arribat a un acord amb això, i es presenten com a defensors de la igualtat de gènere i de polítiques d’inclusió.
Vostè diu que per superar la discriminació de gènere “part de la tasca és establir entre els homes l’hegemonia d’una masculinitat no-violenta, la qual cosa requereix una comprensió generalitzada que fortalesa no significa força”. D’on podria procedir aquest enteniment?
Crec que una millor comprensió pot venir de moltes fonts. Hi ha tradicions no-violentes entre els homes en moltes cultures: els quàquers a Anglaterra i als EUA, els seguidors de Gandhi a l’Índia, les tradicions budistes al Vietnam, etc. Hi ha una àmplia tradició no violenta de polítiques de dones en moltes parts del món. Un dels signes veritablement esperançadors és la tendència que es veu en molts llocs d’homes que s’involucren més amb les nenes i nens petits com a pares. A Mèxic això s’ha anomenat Paternitat afectiva, és a dir la paternitat emocionalment compromesa. Estar profundament involucrada en la criança d’una persona nova porta més fàcilment (crec jo) a que les persones – homes o dones – vulguin amb menys probabilitat anar a matar i mutilar altres.
¿Creu que les persones immigrants que porten altres models de masculinitat poden tenir un paper en l’afirmació d’una nova masculinitat hegemònica o de moment que generalment pertanyen a grups dominats és poc probable que succeeixi?
Quan els immigrants són una minoria, és molt probable que els seus patrons de masculinitat siguin marginats, és a ells en els que penso quan parlo de masculinitats marginades. Entre els grups d’immigrants a vegades hi ha una exageració del patriarcat en el nom de la tradició però també poden haver-hi canvis ràpids perquè els grups d’immigrants sovint depenen de l’aprenentatge de les dones i les relacions de gènere poden ser repensades en el nou context.
En la conferència en parlar de diferents pràctiques que constitueixen exemples de masculinitats contra-hegemòniques ha esmentat la presència sempre més forta d’homes infermers a Austràlia. Però, cobren més o igual que les dones infermeres?
Cobren el mateix però sí que hi ha un major nivell de promoció entre els homes, encara que això potser passi perquè demanen més i no perquè els sigui més fàcil.
Per què va decidir centrar-se en les masculinitats com a perspectiva de gènere?
Vaig començar a focalitzar-me en les masculinitats perquè estava tractant de comprendre el funcionament de l’ordre de gènere en el seu conjunt. Aquest és el projecte del meu llibre ‘Gènere i Poder’ (1987). Si volem entendre l’ordre de gènere patriarcal, així com entendre les vides dels grups oprimits per ell, hem d’entendre els grups privilegiats per ell. Necessitem entendre com funciona el gènere per a ells i la manera en què “fan gènere” des de l’educació i l’amistat fins a la violència de gènere i la guerra. Aquesta era l’estratègia de recerca que abans es deia “studying up”, en oposició a “studying down”, és a dir, la investigació de les i els desfavorits, els marginats, els explotats. Jo ja tenia alguna experiència de “studying up”, per exemple el meu llibre ‘Classe Dominant, Cultura Dominant (‘ Ruling Class, Ruling Culture ‘, 1977). En aquests anys vaig estar involucrada en un projecte d’investigació fascinant sobre les relacions socials en les escoles secundàries. Va ser en aquest projecte que vaig començar a pensar en les relacions entre les diferents formes de la masculinitat, i així vaig desenvolupar la idea de la masculinitat hegemònica en relació amb les masculinitats subordinades i marginades.
Com creu que es podria promoure la inclusió de grups marginats en aquest tipus d’esdeveniments? En la conferència inaugural em sembla que no hi havia ni un sol home amb discapacitat (diversitat funcional) per exemple …
Potser hauríem de donar la volta a la pregunta i preguntar quines són les necessitats dels homes amb discapacitat, de les persones intersex o trans i com se’ls podria trobar un espai en aquest tipus d’esdeveniments. Per exemple pel que fa a les dones transsexuals hi ha hagut una creixent inclusió dins dels moviments de dones, que ara en la seva majoria reconeixen molt més que abans a les dones trans com a dones.
Llavors pot ser que si els grups d’homes incloguessin més als homes amb discapacitat (diversitat funcional) aquests participarien més?
Sí, però si es vol fer alguna cosa juntament amb ells cal començar per preguntar quines són les seves necessitats.
Per què és important per a vostè estar en aquest congrés?
M’agrada estar en contacte amb el que està passant en la investigació i en l’activisme i crec que una de les meves tasques és ajudar a que les persones que treballen sobre el tema en diferents llocs del món entrin en contacte les unes amb les altres. I estic encara més contenta quan puc fer-ho des d’una bressol de lluites socials com és Catalunya
