RESSENYA
L’últim llibre de l’ex tinent Luis Gonzalo Segura (expulsat de l’exèrcit espanyol en 2.015 per denunciar la corrupció, els abusos, assetjaments i privilegis anacrònics) es diu així, “En la guarida de la bestia” i està dedicat a les dones en l’exèrcit espanyol.
Es tracta d’un llibre editat aquest any per “FOCA”, de tan sols 158 pàgines, però que narra un horror desconegut pel gran públic. En ell explica la situació de la dona a les Forces Armades espanyoles, comparant-la amb la d’altres països (Canadà, els EUA, Gran Bretanya o Bèlgica).
Una persona feminista del nostre país no hauria de desconèixer l’horror que esdevé en l’exèrcit espanyol i sí que hauria de difondre aquest magnífic text, que ha vist la llum darrere l’altre i magistral del mateix autor, de gairebé 900 pàgines, anomenat “El llibre negre de l’Exèrcit espanyol” (2.017, Akal).
El seu últim llibre es divideix en dues parts: la que presenta les denúncies i la segona on s’analitzen les mateixes, amb la finalitat d’extreure’n conclusions. Ens diu l’autor que “…les dades resulten molt reveladores: un nombre de denúncies i de condemnes molt baix, una clara tendència a protegir als denunciats i a expulsar a les denunciants, una absència de control polític i una manca d’interès mediàtic”. I el mateix ocorre si la Ministra de Defensa ha estat socialista o del Partit Popular (Carmen Chacón, Dolores Cospedal o Margarita Robles).
Desconeixem el que es viu i es pateix, especialment per part de les dones, que es van incorporar a l’exèrcit al nostre país el 1.988. Milers de dones militars han deixat el seu treball per no poder suportar les denigrants condicions en què les feien viure.
Explica l’ex tinent la casuística del que esdevé en l’exèrcit i com es resol per part de la Sala V del Militar del Tribunal Suprem que el jutja, quan allò assenyat i no anacrònic seria que els delictes que es cometin es jutgessin per un tribunal civil. I es refereix a abusos sexuals i violacions, a assetjament laboral i a acomiadaments improcedents.
L’índex és molt eloqüent i en poques paraules descriu l’horror: “Em va posar la pistola en la templa i em va violar”, “castigada a fer flexions per no besar-me”, “Echemos un polvo”, “Condemnat per 28 agressions sexuals a reclutes i condecorat el mateix dia que va entrar a la presó”, “Les canàries sou molt calentes”, “El tinent que posava adhesius al cul… a les seves subordinades”, “Et faré coses que mai t’han fet”, “Zaida, la capità assetjada que ignorava l’assetjament de les soldades”, “Arrestada per denunciar assetjaments de comandaments i companys”, “Denúncia inconsistent en la Justícia Militar, creïble en la Justícia ordinària”, condemnat un soldat per violar a una cap en trencar la disciplina!”, “Tens més futur com a actriu porno que com a militar”, “Expulsada (sense pensió) després de suportar durant vuit anys que el seu cap es masturbés davant d’ella gairebé diàriament”, “La violació múltiple de la qual res més es va saber”, “Exonerat un soldat de violació perquè la víctima estava massa embriaga”, “Havies d’haver dit que sí”, ” Un tinent a una sergent: puta, guineu, grossa, inútil” (va quedar sense càstig perquè no el mereix, ja que es tracta només de llenguatge castrense),”Pobre denunciat: l’exemple de la mentalitat militar, quan el denunciat és la víctima”, “Patricia Montcada ser assetjada sent Jutge”, “Patricia Campos, la primera pilot de l’armada “, “La solitud del comandament”, “Patricia Ortega, una entre 3.500”, “Mai vaig ser una mala militar fins que vaig ser mare”, “Les dones som les minyones dels vaixells”, “Quatre militars de la Guàrdia Real abusen d’una companya borratxa”, entre altres.
Narra també l’autor les vicissituds que se sofreixen per ser homosexual, posant el cas d’un tinent que assetjava sexualment a infants de marina i el del cap primer que assetjava soldats. Per contra, ser lesbiana està millor vist a l’exèrcit, perquè la dona per a ells és una “machorra”, mentre que a les dones heterosexuals se les menysprea per això, per ser dones.
En l’exèrcit canadenc un 27% de les militars han sofert assetjament de diferent magnitud al llarg de la seva carrera. Son una xifra similar a les dones que han ingressat com a militars a Espanya (22.207 des de 1.988).
Als Estats Units uns 12.100 casos de 200.000 dones han patit assetjament sexual en les seves Forces Armades i s’haurien produït en el mateix període unes 20.000 violacions. Un 10% d’agressions sexuals en aquest exèrcit, similar a l’ocorregut en els exèrcits belga i britànic. Aquí no hi ha gairebé denúncies i les poques que es produeixen s’arxiven o bé s’absol als agressors, i fins se’ls premia: se’ls ascendeix, se’ls condecora, se’ls dóna una altra destinació millor…
L’interessantíssim llibre de l’ex tinent Gonzalo és d’obligada lectura. Pretén un objectiu clar: la desaparició o restricció de la Justícia militar en temps de guerra, conflictes militars i delictes exclusivament militars. I la difusió de l’horror que desconeix la ciutadania i que callen els mitjans.
