Un poble rural a 100 km de Belo Horizonte al Brasil, Noiva do Cordeiro*, està suscitant l’interès de mitjans nacionals i internacionals per la seva peculiar recepta cap a la felicitat: deixar que les dones organitzin la comunitat. Amb amor.
Tot va començar entre llàgrimes, quan el 1891 Maria Senhorinha da Lima, una jove enamorada d’un home diferent al marit amb qui havia estat obligada a casar-se, va ser excomunicada per l’Església catòlica per extraviar-se. La parella va deixar el seu poble i va trobar a Belo Val un lloc on viure, conreant la terra. Al cap d’un temps s’hi van anar agregant altres dones “dolentes”, ex prostitutes, lesbianes etc. Amb el temps la comunitat va créixer fins a tenir unes tres-cents persones.
Però fa unes dècades una de les nétes de Maria, Delina Fernandes, va tenir la mala idea de casar-se amb un home que es va autoproclamar el pastor enviat per Déu a posar a ratlla aquest variat ramat. Amb regles fèrries: res de música i alcohol, llargs dejunis, pèl i vestits llargs, prohibits contraceptius i coquetejos. Delina va tenir amb ell quinze fills dels quals tres van morir per no ser curats, doncs era suficient confiar en Déu. Una vida de quaresmes i privacions, fins que Delina i les seves filles es van rebel•lar i en morir el marit, el 1995, Delina va decidir refundar des de zero la vida de la comunitat.
Primera regla, les dones no havien d’obeir a cap patriarca, ni alcalde, ni capellà, ni guru. Un món que n’hi hagués imaginat John Lennon. Per cert, els homes, fills o enamorats, podien viure amb elles, però sense pretendre ser caps. Si cal, treballant fora i tornant els caps de setmanes. I tots i totes a col•laborar en la comunitat, les dones dedicades a l’agricultura, o altres activitats, l’escola gestionada per mares i pares, amb voluntariat docent, la cuina en comú, nens i nenes mimades per tots.
Actualment hi ha gairebé sis-centes persones, la majoria d’elles dones entre els vint i quaranta anys, en la plenitud de la seva energia i feminitat. Quatre d’elles tenen cura de l’organització i les finances, i estudien nous negocis necessaris per a una comunitat que creix. Les decisions es prenen conversant durant el dia, durant els treballs al camp, si cal comprar un ordinador nou o fer alguna reparació. Per a tots i totes hi ha el mateix sou, uns mil reais (230 euros) dels quals una part va per les despeses comunitàries que es decideixin, incloent les despeses sanitàries de qui ho necessiti, ja que no hi ha assistència pública. Si sorgeixen divergències, dissabte es discuteixen en una assemblea al teatre, fins a arribar a decisions compartides.
Per què hi ha tanta alegria, per què diverses dones renuncien a oportunitats de carrera fora, per quedar-se en aquesta llunyana comunitat al camp? Es pregunten els i les periodistes brasilers i internacionals que arriben a Noiva de Cordero intrigats per la curiositat. I descobreixen que darrera d’aquesta harmonia col•lectiva hi ha el lideratge moral, suau i acceptat de l’anciana Delina, que només irradia amor, com afirmen moltes dones, sense por de pecar de sentimentalisme. “Ja que proximitat, calor humà són necessitats primàries”, reconeix Delina. Sense necessitat de fer proclames ideològiques. Delina no coneix metoo. Unes joves diuen que els encanta Lady Gaga, i realitzen espectacles de dansa i teatre, per exemple comptant l’experiència d’Erik, un noi de la comunitat que va descobrir ser gai. Una pregunta que es fan molts i moltes visitants és com han aconseguit els homes acceptar aquest lideratge femení quan des mil•lennis estan acostumat a manar… Doncs, afirmen els exemplars masculins de Noiva do Cordeiro, elles són més diplomàtiques i atentes al bé comú. Llavors, apa, que al final, resulta que tots i totes som més feliçes.
No obstant això no han faltat mitjans periodístics, que, incrèduls, han escrit que aquestes joves busquen desesperadament marits. La comunitat ha hagut de respondre amb claredat: “Benvinguts els homes, que vulguin viure en harmonia a Noiva do Cordeiro. Però mai renunciarem a la nostra recepta de la felicitat, que ha costat suor i llàgrimes, que hem aconseguit trasformar-les en alegria”.
*Noiva do Cordeiro té Facebook i es pot trobar a Airnb, booking…
