Dijous 25 juliol 2024

Dijous 25 juliol 2024

Compartir

Prostitució i feminisme

“L’única condició necessària perquè existeixi la prostitució
són els homes que la podran consumir”.

El 29 de maig les associacions Lideratge 50 a 50 i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG) varen organitzar al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) una xerrada amb posterior debat sobre el tema: Prostitució i Feminisme.

La Sala de Juntes del CPC ompli els seus seients amb dones expertes en feminisme des de diferents vessants acadèmics i laborals, que com a tals aprofundiren i enriquiren un debat propiciat per Anna Farran, que va estudiar Ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i que acaba de publicar el seu TFG sobre el tema.

Durant la presentació de l’autora, per part de l’Associació 50 a 50, s’explicà que des d’inicis dels seus estudis universitaris Farran ja es preocupava molt del tema de gènere i alhora mostrava una gran sensibilitat cap als deures de l’administració pública. Col·laborà amb l’Associació de l’Administració a la qual va comunicar que pensava fer el seu Treball de Final de Grau sobre la prostitució i l’evolució i la innovació de l’administració espanyola sobre el tema.

“Certament, és un tema sobre el qual totes tenim una opinió pròpia, però és un tema complex, sabent que hi ha gent d’esquerres que té una altra opinió, que fins i tot hi ha qui considera que forma part de l’apoderament de les dones. Sorprèn que cridi l’atenció d’una persona tan jove i cal valorar-ho. I d’aquí va sortir la proposta de 50 a 50  a Anna Farran de presentar el seu treball en aquest primer espai de debat” s’explicà.

També des d’aquesta associació es digué que tot i no ser la primera col·laboració amb la XIDPIC.CAT i la seva Agència de notícies La Independent, “sí que és el primer acte organitzat conjuntament, com una bona oportunitat  per conèixer-nos, per compartir i  sobretot perquè, a més, La Independent és el primer mitjà de comunicació que tenim al país amb visió de gènere. I ho celebrem”.

La XIDPIC.CAT feu la rebuda a les participants a l’acte i donà la benvinguda al CPC, explicà breument la història i relació de les dues associacions de periodistes amb visió de gènere que tenen la seva seu al CPC: l’ADPC (1992) i la Xarxa Internacional (2005). També exposà els objectius de La Independent, creada el 2010, des d’on s’ha informat sobre aquesta xerrada debat i en cobreix la crònica.

Anna Farran donà les gràcies per donar-li veu a una problemàtica que no es visibilitza ni als mitjans generalistes ni a les institucions. Per posar en context a les assistents, va explicar d’on li venia el seu interès per estudiar la prostitució, per trobar un model d’explicació de la prostitució i de la prostitució de les dones en general.

“Considero que tinc la sort de pertanyent a la generació que van créixer amb el feminisme i  en vam viure un gran auge. Jo tenia 15 anys a les manifestacions feministes del 2016 i del 2017”.  Fou just en aquell temps quan es va començar a interessar pel moviment feminista i a definir-se com a tal.

“En aquella època hi havia un domini  del feminisme liberal i una de les seves consignes era la legalització de la prostitució en general. Jo estava a favor de la legalització, no tenia molta informació, però d’entrada el missatge que la dona lluitava amb el seu propi cos em semblava molt atractiu, em semblava que era coherent, i per tant jo ho comprava” s’explicà.

Farran va seguir investigant per què era conscient que tenia poca informació i poca formació  i fou així com es trobà amb el testimoni d’una dona, Amelia Tiganus, que ha escrit un llibre que es diu La revuelta de las putas, basat en les seves experiències. És una dona de Romania que va ser víctima d’una violació múltiple, que la va portar a  transformar la seva manera de viure. Visqué la prostitució obligada per un ciutadà espanyol per 10 euros cada cop durant 5 anys, fou prostituïda per prostituts diferents.

“Ella em parlava del que era la prostitució, però sobretot ho feia de l’única condició necessària perquè existeixi la prostitució, que són els homes que la podran consumir”.

A través d’Amelia Tiganus, l’autora va conèixer fets que mai li havien explicat, com els abusos que patien i les drogadiccions. “Aleshores, me’n vaig adonar -digué- que potser tot aquest relat d’una dona lliure i empoderada que es prostituïa perquè volia, potser no era veritat. I que potser si una dona havia viscut en totes aquestes condicions és perquè la prostitució no estava tan bé com a mi o a moltes de nosaltres, ens havia semblat i havíem cregut”.

Farran feu una exposició del perquè segons el seu parer i degut a la seva recerca opina que l’abolicionisme és l’única manera d’abordar la prostitució des de l’òptica feminista. I perquè en general, com a feministes, totes hauríem de pensar que la prostitució ha d’estar completament abolida.

A parer seu, “… una frase molt representativa de l’evolució feminista en general és que dir que les dones tenen dret a vendre’ns és amagar que els homes tenen dret a comprar les dones”. Aquest és un problema molt greu d’òptica quan s’aborda la prostitució, ja que  el focus sempre es posa en les dones que es prostitueixen.

“Les reflexions són sobre si és ètic prostituir-se? Què les ha portat a prostituir-se? Són lliures d’escollir o no són lliures d’escollir?… Oblidant-se de nou, que avui dia l’única condició necessària perquè hi hagi prostitució són els homes que la volen consumir”, afirmà. Així “El problema i l’estigma ara rau en ells, però sobretot el que ens hauria d’interessar com a feministes i hauríem d’estudiar és que hi hagi homes que vulguin exercir aquesta prostitució i n’extreguin un plaer”. Al final, per l’autora, la prostitució sempre tracta sobre una dona que no desitja una relació sexual i que aquesta relació es té d’una manera absolutament al marge del desig d’aquesta dona.

Dades empíriques i demostrables

Com a context, digué Farran, cal saber que a l’Estat espanyol, la prostitució no és constitutiva de delicte i la prostitució lliure no s’ha regulat, és a dir, es pot exercir lliurement. Tot i això, sí que s’ha regulat el tràfic de persones, l’explotació d’éssers humans, el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual, així com  la prostitució de menors i  de persones discapacitades.

També el  fet de promocionar un espai perquè es desenvolupi la prostitució.

Exposà que d’acord amb les dades més recents l’Estat espanyol actualment és el primer estat d’Europa i el tercer estat del món en consum de prostitució. Quatre de cada deu espanyols han consumit prostitució una vegada, un 39% de tota la població masculina espanyola. “Això vol dir que totes, amb certesa, coneixem homes que han consumit prostitució”, reblà.

La prostitució mou 4.100 milions d’euros per l’any, que és un 3,4% del PIB segons l’INEP. Per fer-se una idea en xifres, l’estat espanyol va invertir l’any 2003 a la ciència i innovació una partida de 3.991 milions d’euros, és a dir, una mica menys del que aporta la prostitució a l’estat.

De les persones que es troben en prostitució, malgrat mancar dades i no haver-hi consens, s’estima que són entre 150.000 i 300.000. D’aquestes, el 99,2% són dones, i del 80% de dones entre el 90% i el 95% són víctimes del tràfic de persones.

Considera, Farran, molt important destacar un estudi que es va realitzar l’any 2008 en 9 països diferents, i que tots tenen regulacions diferents sobre la prostitució. Es feu amb més de 1.600 prostitutes: El 89% d’elles volien deixar la prostitució; Un 63% era víctima d’abús sexual infantil; Un 68% reunia els criteris dels trastorns d’estres posttraumàtic; Un 47% d’elles havien hagut d’exercir la prostitució sent menor (segons el tractat de Palerm, qualsevol prostitució d’un o una menor a carregar un tercer és tràfic de persones); Un 100% havia estat agredida físicament durant l’exercici de la prostitució; i un 63% havia estat violada.

Els tres enfocaments per abordar la prostitució

Les dades són terribles, però, davant d’aquesta realitat un estat pot optar per diferents enfocaments per abordar aquesta problemàtica.

L’autora explica que els principals abordaments i tots ells ben estudiats són tres: El prohibicionisme, el regulacionisme i l’abolicionisme.

El prohibicionisme és el model dels Estats Units, que es basa en la idea que la prostitució és una activitat immoral i que per tant ha de ser castigada i perseguida per totes les autoritats. Subscriu que la prostitució és culpa de tothom que en forma part i per tant, criminalitza totes les parts, incloses també les dones que l’exerceixen. Això al final acaba creant les condicions necessàries per les grans xarxes il·legals de prostitució. A més, es basa en idees conservadores sobre la sexualitat femenina, entenent que la prostitució és una cosa immoral per les dones però en canvi necessària per als homes.

Un altre argument molt estès és el regulacionisme, que és el que es vincula amb una corrent feminista. Aquest conclou, bàsicament, que la prostitució és una feina com qualsevol altra i en conseqüències s’ha de regular i també desestigmatitzar. Tot i que entenen que hi ha un context que condiciona aquesta lliure elecció, també afirma que cada dona al final ha de poder escollir la prostitució, sent coneixedora d’aquest context. Distingeix entre la prostitució obligada, que és el que coneixeríem com a tràfic de persones i que s’ha de perseguir i intentar eliminar, i i la prostitució voluntària, que és una prostitució bona que ha de ser regulada i desestigmatitzada. També deixa clar que la prostitució en si pot ser per les dones un empoderant que desafia les normes patriarcals. En definitiva, en cap cas, té una connotació negativa per les dones que l’exergeixen, només la té a causa de les proposicions socials de la sexualitat. Aquest model és el de  països com Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica, amb l’exemple d’Amsterdam i el barri vermell.

Finalment, el model abolicionista planteja que la prostitució és la mercantilització dels cossos de les dones i, en conseqüència un atemptat contra la seva sobirania. Bàsicament defensa que la prostitució és l’única forma d’esclavitud que encara és vigent a dia d’avui i que les prostitutes no estan venent un servei, sinó que estan venent els seus cossos i la seva intimitat. Una diferencia amb el primer model és que no busca prohibir per prohibir, sinó que el que busca és posar el focus en el prostituïdor. D’altra banda, s’oposa al model regulacionista ja que aquest legitima la prostitució i en regular-la assumeix un model de relació opressiu entre homes i dones, que perpetua la idea que els cossos de les dones són un objecte de mercat, del qual se’n pot treure un benefici econòmic. Així  la prostitució no només fa mal a les dones prostituïdes, sinó que també alimenta un imaginari col·lectiu que el que fa és promoure encara més l’opressió masclista, essent bàsicament contraria a qualsevol doctrina relacionada amb la igualtat de gènere.

Què no és la prostitució

Hi ha dos arguments que es repeteixen moltíssimes vegades cada cop que es parla d’abolicionisme, explicà Anna Farran: “ El primer és que la prostitució és una feina i el segon és que es tracta de  l’ofici més antic del món. I que, per molt que ho intentem, mai podrem abolir-la”.

Davant el primer argument, l’autora opina que justificar que perquè la prostitució ha existit sempre i que és una realitat impertorbable i per tant ha d’estar legitimada, no té cap tipus de sentit ja que el fet que una realitat hagi existit durant llargs períodes no només no la legitima, ni s’ha d’assumir com una realitat natural inalterable que forma part de la naturalesa humana. “En qualsevol cas -afirma Farran-, que sigui l’ofici més antic del món només evidencia que l’explotació sexual de les dones s’ha donat al llarg de la història i que cap institució ha fet absolutament res per intentar aturar-la. Per tant, justificar-la comporta, en conseqüència, signar que la sexualitat masculina és un dret i que per tant les dones hem d’estar al seu servei”.

D’altra banda, davant l’argument que la prostitució és una feina com qualsevol altra amb única diferència que, com que té relació amb el sexe i amb la sexualitat se l’estigmatitza, l’autora recordà les recerques de psicòlogues feministes que demostren que l’exercici de la prostitució deixa empremtes ben profundes en les dones que l’han exercit, els riscos de patir d’estres post-traumàtic son semblants als dels veterans de guerra. És a dir altíssims. “Llavors, legitimar, aquest trauma amb el nom de treball sexual és bàsicament posicionar-se explícitament a favor de l’esclavitud”, afirmà Anna Farran. I posà com a exemple representatiu “l’ofici de netejadora, en el que pots patir una gran explotació econòmica, però mai hi ha una vexació del teu cos, mai patiràs un trauma. T’estan pagant per fer una feina que és fregar una escala, per exemple. Doncs a la prostitució, les dones són la fregona amb la que s’està fregant a aquesta escala, són l’objecte del consum, són el servei que s’està oferint. Per tant, mai podrem entendre que la prostitució és una feina com qualsevol altre, perquè cap feina té un cos tan alt per a qui l’exerceix”, reblà.

El que sí que és la prostitució: La prostitució, en primer lloc, és violència de gènere

Anna Farran no en té cap dubte i afirma que per parlar de prostitució s’ha de parlar de sentiments i de la “lliure elecció”. “A una dona no se li acut pagar per tenir relacions sexuals perquè no ens ensenyen o no construeixen el nostre desig d’aquesta manera”.

La prostitució i el seu consum estan completament vinculats a la forma en què es construeix el desig: “ Als homes els estan educant per creure que ells tenen dret a la sexualitat, un dret natural i, per tant, la societat té una sèrie de mecanismes per satisfer aquest dret. La prostitució es basa en un model on les dones no han de desitjar sinó només consentir.  Son ells els que desitgen, ells són els objectes actius per als quals la sexualitat és un fi, i nosaltres les dones som els objectes passius per les quals la sexualitat és un mitjà. I el que és pitjor és que nosaltres som un mitjà per aconseguir un fi per ells, que és el seu plaer”. “Som un cos completament buit de qualsevulla altra cosa. Un cos per aconseguir un objectiu, que és exprimir el plaer. No valem per res més”, s’expressà.

On hi ha la lliure l’acció de les dones? Es pregunta, per afirmar tot seguit que: “Evidentment, totes estaríem d’acord amb que cada dona, o cada individu, inclús, és lliure de fer el que vulgui amb els seu propi cos. Però a ningú se li acudiria mai que una dona maltractada es deixi maltractar lliurement pel seu maltractador”. “ No, perquè entenem que hi ha unes condicions materials i d’opressió que et porten a aquesta situació”.

Per tant, per què no ho veiem igual amb les prostitutes?, torna a preguntar-se Farran. “No s’entén de la mateixa manera per què no es té en compte el context. No hem d’oblidar que aquesta suposada llibertat de l’acció és una llibertat marcada ja que si de ben petites ens  expliquen que tenim un capital sexual i que, per tant, el nostre cos pot ser un bé de mercat, davant d’una situació de precarietat, ens condueixen a la prostitució”.

Què n’extreu l’autora de la seva recerca sobre el que diuen les dones que exerceixen la prostitució. Diuen que en cap cas es tracta de la llibertat d’acció. Estan parlant de supervivència. “Una prostituta agafa l’única opció que té al seu abast davant d’una situació precària. El consentiment no implicarà mai lliure acció ni legitimarà un acte. Bàsicament perquè el propi terme consentiment implica una part que demana  i una part que accedeix, ambdues activament. Això és consentir!. Per tant, la prostitució no és una elecció individual. És més, aquesta prostitució és una institució internacional que garanteix les dones als homes, arreu del món on vagin”. Anna Farran ho reblà dient que a qualsevol país, en qualsevol cultura, a tot arreu hi trobarem prostitució.

Acusà l’autora que qui pretengui veure la prostitució com un contracte de dues parts, s’oblida de la llibertat. No hi ha llibertat de part de les dones en aquest contracte perquè hi ha una forta desigualtat de poder en el context que ambdues parts estan arribant a la negociació. Per tant, mai podrem parlar de lliure elecció quan les dones i nenes que es dediquen a la prostitució es troben en una posició de marginalització i és l’única possibilitat de sobreviure que tenen.

“El focus del debat mai serà valorar l’autenticitat de la lliure elecció d’una dona. El focus del debat sempre ha de ser valorar i lluitar contra totes les estructures d’opressió que les ha portat a aquesta situació”, afirmà.

La sexualitat ha de ser consentida, sí, però sobretot ha de ser desitjada

“Portem molts anys basant tota la legislació sobre l’assetjament sexual i les violacions en el marc del concepte del consentiment – exposà Farran- , però consentir no sempre, és senyal de voler. La sexualitat ha de ser lliure i consentida, però sobretot ha de ser desitjada”.

Així consentir podria estar condicionat per la por, per la coacció, per la necessitat. Per tant en una relació sexual per més que hi hagués consentiment, sinó hi ha desig  es tractarà d’un abús sexual.

“I dins d’aquests marges, la prostitució mai hi tindrà cabuda, perquè en el moment que estem dient que la prostitució és sexe, estem assumint i acceptant que en el sexe, el dret de les dones no compta”.

La prostitució, opina l’autora, és una forma més de violència masclista, de violència de gènere (en la terminologia de l’Estat espanyol). I aportà la dada que el  2021, van morir assassinades 52 prostitutes a tot l’Estat. Aquestes dones no estan comptabilitzades com a víctimes de violència de gènere, no compten en les estadístiques perquè no es contempla que prostitució sigui una forma més de violència de gènere. I per tant, i molt greu, comporta que els seus agressors no són jutjats segons aquesta condició.

La posició dels organismes internacionals

Davant d’aquesta situació Anna Farran feu atenció sobre el que diuen els principals organismes internacionals.

El Parlament Europeu diu que la prostitució és una forma d’esclavitud incompatible amb la dignitat humana i els drets fonamentals. Així s’afirma també en el Conveni contra la repressió i el tràfic de persones i de l’explotació de la prostitució. I en el Conveni per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW).

L’estat espanyol ha ratificat aquests convenis i en ratificar-los es comprometia, primer de tot, a reconèixer la violència que implica la prostitució i, en segon lloc, a assolir-los. “Evidentment, això no ha passat i tampoc sembla que passarà pròximament, s’exclamà Farran”.

I es reafirmà en que bàsicament, la prostitució és violència de gènere perquè és el que pateixen les dones prostituïdes i que en molts altres contextos consideraríem un abús sexual. Llavors, què passa? Es preguntà: “Que si hi ha un bitllet pel mig és permet? Si hi ha una retribució econòmica, un abús sexual es converteix en una feina?”.

“És a dir que els homes prostituts el que troben és impunitat, perquè el que ells fan amb una prostituta si ho fessin amb qualsevol altre dona de la societat, els portaria al jutjat. Per a elles no hi ha defensa, no importen. Aquesta violència no té cap tipus de conseqüència, perquè són les altres, les que viuen al marge, les que no formen part de la societat que nosaltres veiem”, s’exclamà de nou.

Hi ha un altre element que no es visibilitza gaire i que destaca entre els seus arguments, i és el que la prostitució va més allà de les víctimes perjudicant a totes les dones: “La prostitució és violència per a totes perquè legitimitza aquestes nocions sobre la sexualitat femenina afirmant que efectivament som un objecte de conjur, perquè es pot comprar de la sexualitat de les dones pobres o de les més desfavorides. En un context capitalista és evident que existirà oferta de qualsevol tipus de servei o de producte.

 El dret històric dels homes per accedir lliurement als cossos de les dones

“La prostitució no deixa de ser una institució que ens mostra  la idea que nosaltres les dones estem destinades a satisfer la sexualitat masculina. Per tant, la prostitució ens afecta a totes perquè ens afirma com a proveïdores sexuals i ens redueix únicament a aquesta categoria”, reflexionà l’autora. Ella proposa  regular urgentment la prostitució com una forma més de violència de gènere “per reconèixer els danys que causa a les víctimes i per protegir a totes les dones i sobretot a les nenes que s’estan educant en un context que els ensenya que es poden capitalitzar elles mateixes”.

L’aplicació dels tres models

Tot i que Anna Farran deixà ben clar al llarg de la xerrada la seva posició sobre els diferents models que aborden la prostitució, volgué presentar alguns resultats dels països on s’han aplicat.

La regulació

Un exemple clar de regulacionisme és als països baixos, on  la legalització de la prostitució va ser afectiva el 2000 i, segons les dades, al 2016 el percentatge de víctimes del tràfic de persones era d’un 67%, en el percentatge general de prostitucions. A més, la prostitució també va documentar l’assetjament en la legalització en un 24% i el 63% de les prostitutes van ser entrevistades varen afirmar que no creien que la llei hagués aportat beneficis a la seva quotidianitat o a la seva vida laboral. També es va incrementar a partir de la llei el nombre de víctimes menors de 14 anys. El percentatge general va passar d’un 15% al 2005 abans de la llei al 20% al 2010. L’any 2017 s’estimava que hi havia 6.000 menors sent víctimes del tràfic de persones a tots els països baixos.

Un altre exemple, a Alemanya, la prostitució es legal des de l’any 2002 i només l’any 2008 la trata de persones ja havia augmentat un 25%. A tota Alemanya es van començar a crear uns megabordells  com si fossin parcs d’atraccions turístics. Hi havia tarifes oferta on hi entrava el bitllet d’ autocar. sexe, menjar i beguda. El govern alemany, el  2017 va haver de fer una llei per tal de legalitzar aquests macro bordells,  la prostitució havia augmentat un 30%. I Alemanya es va convertir en una de les principals destinacions de turisme sexual, “perquè la gent comprava una oferta on hi era inclòs el cos d’una dona!, exclamà Farran.

Una de les assistents feu una referència al macro bordell de La Jonquera, en el mateix sentit.

La prohibició

Un país prohibicionista és els Estats Units, la majoria d’estats, excepte els de Nevada. Allà s’estima que hi ha entre un i dos milions de prostitutes en tot el país i un 84% d’elles van ser víctimes durant la infància d’abusos sexuals. Entre el 73% i el 90% han estat violades  per l’entorn de la prostitució i un 52% afirma que han estat violades més de cinc vegades mentre exerceixen la prostitució. El 80% d’elles depèn d’un proxeneta.

Per l’autora hi ha una dada que demostra perfectament com aquest model crea les condicions d’abandonament de les prostitutes. Cada any als Estats Units s’empresonen entre 70 i 80 mil persones per prostitució. D’aquest total un 80% són dones prostituïdes i només un 10% són prostituïdors.

L’Abolicionisme, un projecte polític per desactivar la institució que és la prostitució

A Suècia, els resultats són molt encoratjadors. Allí la llei s’hi va aplicar l’any 1999 i analitzant el cas d’Estocolm, la quantitat de prostitutes a partir de l’aplicació de la llei es va reduir en un 80%. Les prostitutes abans de la llei ja estaven censades, i n’hi havia 600. Actualment n’hi ha 14. De 600 a 14 és una barbaritat!, se’n felicità Anna Farran.

A més, enquestes realitzades l’any 2008 reflecteixen que la majoria de la societat pensa que consumir prostitució és una activitat immoral i només el 7,9% dels homes afirmen haver consumit prostitució alguna vegada. La població també va manifestar que esperaven mesures més rigoroses i que la llei es mantingués.

Fent una comparativa, assenyalà l’autora, hi ha un 7,9% a Suècia contra un 39% a l’Estat espanyol.

Volgué també destacar “que l’abolicionisme no és una cosa nova que s’estigui posant de moda. L’abolicionisme és el cor del moviment feminista. Mary Wolfson, que cimentà els drets de les dones, ja deia que la prostitució és una humiliació perquè és un focus d’explotació i és contrària a la igualtat de gènere”.

En les seves reflexions apunta l’autora que: “l’abolicionisme és eliminar de la nostra societat la idea que hi ha una sèrie de dones al marge de la humanitat. Es tracta d’ eixamplar la democràcia. Hi ha milers de dones i de nenes que estan sent explotades cada dia i passa sense formar part de la lluita feminista. L’abolicionisme no deixa de ser un projecte polític que té com a objectiu desactivar una institució que és la prostitució. I és un canvi en el paradigma social que contempla que les dones en un patriarcat mai podrem escollir lliurement i crec que això ens inclou a totes, no vull creure en un feminisme, que deixi a les altres, a les prostitutes, a les que sempre han estat fora, a l’estacada”.

I és per això que adreçant-se efusivament a tot la sala digué  que l’única forma de ser feminista és ser abolicionista.

Val destacar que la segona república espanyola es va declarar obertament abolicionista mitjançant un projecte encapçalat per comunistes històriques.

Els quatre pilars de l’abolicionisme

El primer és la despenalització de les dones prostituïdes i, en conseqüència, el reconeixement que la prostitució és violència. El segon, la criminalització dels compradors. El tercer, l’oferta de suport i serveis a les víctimes de forma integral. I el quart, la generació de campanyes de conscienciació pública per generar una educació contrària a aquesta pràctica.

Anna Farran proposà uns quants punts a assolir en el context de la legalitat de l’Estat espanyol.

El primer és que cal garantir i reconèixer els drets de les prostitutes en el Codi Penal , és a dir la prostitució com una forma més de violència de gènere. Actualment, i això és una vergonya! afirmà- el Codi Penal espanyol reconeix que la violència de gènere només es dona quan hi ha una relació entre víctima i agressor. Si, en canvi, agafem definicions molt més actuals, com la de les Nacions Unides dels Drets Humans de les Dones, diuen que la violència de gènere és qualsevol tipus de violència que pateixi una dona per motius de gènere independentment de la relació que tingui amb el seu agressor. Considera molt important canviar aquesta legislació perquè en ser considerades víctimes de violència de gènere automàticament puguin gaudir de tots els drets que aquesta categoria els donarà.

El segon seria treballar en projectes i plans de prevenció a nivell educatiu. Mitjançant  cursos o plans de conscienciació no només s’alerta  sobre el perill de caure en prostitució, sinó sobretot el perill de consumir-ne i d’allò que suposa el seu consum. “Cal formar una xarxa d’institucions i professionals que acompanyin a les víctimes des del primer moment, des de la primera acollida, fins a la reparació total, puntualitzà Farran.

El tercer, la capacitació per tant de  tots els professionals que es creuaran amb elles en el seu recorregut: jutges, policies, personal d’educació social, metges …Capacitació en feminisme i igualtat per tenir-ne cura de la millor manera i per entendre les símptomes i tot el que estan vivint.

El quart i darrer seria proporcionar un recolzament directe a les víctimes, generant espais de trobada, oferint els recursos necessaris per la recuperació com teràpies de trauma, teràpies de rehabilitació en els casos d’addicció a les drogues, facilitació d’accés a l’educació i a una ocupació, etc.

“I ara ens diran que l’Estat no té el capital suficient per assumir aquesta reparació. Tinc un exemple. Ràpidament l’Estat espanyol es va comprometre a pagar la reparació de les víctimes d’abús sexual infantil provocat per l’Església durant els anys 60 i en endavant. Tothom entén que l’Estat, amb diners públics, ha de pagar aquesta reparació, però aquestes persones tenen un capital que tothom coneix. Però l’Estat reconeix que, davant una església que desempara la seva ciutadania, ell té la responsabilitat de vetllar-la”. I exclamà amb indignació: “Amb les prostitutes, no!. Amb elles, que si algú és el culpable de la situació que estan vivint és l’Estat que permet que això els passi!. I la societat que mira a un altre costat? Amb elles aquesta reparació no és necessària?”.

Per a significar encara més l’actitud de les institucions i de certs partits polítics davant la prostitució la conferenciant va explicar la votació de mitjans de maig on l’Estat va votar en contra, sumant a Esquerra, Bildu, el PNB i Junts i el PP. Es van abstenir  Podemos i Vox. I la CUP.  “I per que ho sapigueu, fa un any no van votar en el totalitat una llei abolicionista semblant”.  Diuen que han votat que no perquè disminuirien els ingressos de les dones que exerceixen la prostitució i l’Estat les estaria desprotegit. Per Farran, enlloc de l’esmena els partits que fan aquestes afirmacions haurien de demanar que aquestes dones rebin uns ingressos per tots els greuges que han viscut i perquè puguin sortir d’aquesta situació.  Es pregunta també si realment estan pensant en aquestes persones o en els proxenetes, als qui la regulació de la prostitució els convertirà en empresaris. “Ara – es lamentà-  les dones i nenes que estan en prostitució o les que encara no hi han entrat i estan en risc d’entrar-hi demà, ara no tenen absolutament res per evitar-ho, l’Estat no vetlla per elles”.  “Com a feministes és molt important que reivindiquem els partits i les institucions que puguem votar en clau feminista i que els drets de les dones no es negociïn”.

Finalment i a tall de conclusió l’autora manifestà : “Entenc que és molt difícil creure fermament que es podrà abolir la prostitució per sempre. Sé que les propostes abolicionistes no poden aconseguir abolir definitivament la prostitució en poc temps. Però a mi, personalment, m’agradaria també la tranquil·litat de viure en un estat que no nega la violència que pateixen aquestes dones i que posa tots els mitjans contra les grans xarxes de proxenetes i que no cregui en una societat basada en el turisme sexual. L’estat existeix per vetllar per la integritat i la seguretat de la seva ciutadania. Per tant, un estat que no reconeix la violència que hi ha al darrere de la prostitució no fa res per evitar-la. No només és trair la seva naturalesa, sinó que és còmplice de tota aquesta violència.

Al Moltes gràcies! pronunciat per Anna Farran, la sala s’ompli dels aplaudiments de les assistents que manifestaren la seva aprovació amb molta vehemència.

Desprès hi va haver un llarg debat ple de suggeriments i propostes en la línia d’abordar als partits polítics a Catalunya per exposar aquestes argumentacions i aconseguir compromisos en àmbits com l’educació, el tractament als mitjans de comunicació i campanyes institucionals, com per exemple la denúncia del “turisme sexual”. També el replegament d’entitats i associacions feministes per debatre i ordenar prioritats, la primera tornar a posar a l’agenda feminista les reflexions sobre Prostitució i Feminisme.

Enllaç al TFG Abolició de la prostitució: disseny d’una política pública en el marc legal espanyol

Fotografies@TonaGusi

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La dona sahrauí símbol de la resistència i la dignitat d’un poble

La dona sahrauí és admirable. Ha exercit un paper fonamental en la lluita per l’alliberament...

Carmen Alborch (31.10.1947 -24.10.2018)

“Cal ser valentes, tenir conviccions fermes, teixir xarxes i seguir els camins de la...

3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa

En el context mundial, assumir la tasca periodística és un factor de risc per a...