Per Dixie Edith. SemLac
Persones trans a Cuba segueixen enfrontant el desafiament de trencar amb els estereotips de gènere tradicionals, un procés que requereix no només canvis legals, sinó també una transformació cultural i subjectiva profunda, segons es va debatre al recent col·loqui internacional celebrat a l’Havana. Foto: SEMlac Cuba
Tot i els avenços legals i socials en drets per a les persones LGBTIQ+ a Cuba, les parelles conformades per persones transsexuals continuen reproduint, en molts casos, els mateixos estereotips de gènere tradicionals que imperen a la societat.
Així ho van evidenciar investigacions presentades a l’IX Col·loqui internacional trans-identitats, gènere i cultura, celebrat a l’Havana del 6 al 8 de maig, en el context de les XVIII Jornades contra la Homofóbia y la Transfóbia.
“El més important és comprendre que els sistemes d’opressió funcionen, fonamentalment, a través del cos com a dispositiu; per això la reproducció naturalitzada dels cànons de feminitat i masculinitat”, va explicar a SEMlac la sociòloga Iyamira Hernández Pita, professora de la Universitat de l’Havana i una de les ponents del col·loqui.
Les estructures culturals i la socialització primerenca segueixen pesant més que els canvis legislatius, van coincidir Hernández Pita i la també sociòloga Yailyn Rosales Sánchez, en la seva ponència “Dinàmica relacional, en funció dels rols tradicionals de gènere en parelles trans. Estudi de cas”.
L’esdeveniment, convocat pel Centre Nacional de Educación Sexual (Cenesex), va servir d’espai acadèmic i activisme per aprofundir en la desconstrucció dels estereotips hegemònics associats a les poblacions trans, així com abordar el fenomen des d’un enfocament interseccional i descolonitzador.
Segons Hernández Pita, fins i tot en els processos de transició de gènere, moltes persones trans assumeixen els models apresos sobre allò femení i masculí, replicant en les seves relacions de parella els mateixos rols i expectatives que s’imposen des de la infància. “Tant dones en procés de masculinització com a homes en procés de feminització reprodueixen aquests esquemes, ja sigui en la relació de parella o en la funció parental”, va detallar.
Col·loqui trans identitats
“El més important és comprendre que els sistemes d’opressió funcionen fonamentalment a través del cos com a dispositiu, i per això la reproducció naturalitzada dels cànons de feminitat i masculinitat”, va explicar a SEMlac la sociòloga Iyamira Hernández Pita, professora de la Universitat de l’Havana i una de les ponents del col·loqui.
Aquest fenomen s’observa, per exemple, en assumir la maternitat sota el concepte tradicional de mare-cuidadora, en comptes d’obrir-se a altres models.
“Encara que ho facin de manera coparticipativa als models de criança, acaben assumint els estereotips de la feminitat: mare igual a dona, esposa, cuidadora per sempre”, va afegir Hernández Pita.
Segons l’especialista, el canvi real requereix una transformació profunda de mentalitats i subjectivitats, especialment durant l’adolescència, una etapa clau per evitar la reproducció d’aquests estereotips a l’adultesa.
Rosales Sánchez coincideix que les parelles trans no escapen a la pressió del sistema patriarcal ni als mandats socials sobre com s’han de comportar homes i dones en l’àmbit afectiu.
“Reprodueixen els mateixos estereotips i rols de gènere que les parelles heterosexuals, tant en la distribució de tasques domèstiques com en les posicions sexuals, adoptant dinàmiques de passivitat i activitat que remeten als models tradicionals”, va afirmar a SEMlac.
Aquesta investigadora va subratllar que aquestes conductes no sols responen a la socialització, sinó també a mancances emocionals i afectives derivades d’una vida marcada per la discriminació, la violència i la desigualtat.
“Moltes persones trans, en buscar a les seves parelles el que els ha faltat, tendeixen a assumir rols més aferrats a la feminitat o la masculinitat tradicional, en un intent de ser la “dona real” o l”home real’ que senten que són”, va relatar Rosales Sánchez, recolzant-se en testimonis recollits durant el col·lectiu.
L’estudi de cas presentat per aquestes investigadores il·lustra que, fins i tot en parelles de dues persones trans masculines, una pot assumir una masculinitat hegemònica i de control, mentre que l’altra adopta un rol més submís o passiu, reproduint així les jerarquies tradicionals de gènere.
Tot i els esforços legislatius i els debats públics sobre drets sexuals, la reproducció de rols tradicionals de gènere continua sent un repte per a la igualtat i el respecte a la diversitat en les relacions de parella de persones trans. No obstant això, també hi ha experiències de resistència i qüestionament als mandats hegemònics de gènere.
Estudis sobre homes trans i paternitats a Cuba identifiquen concepcions més flexibles sobre la criança i la formació de família, que desafien els estereotips tradicionals i obren espai a noves formes de convivència i cura, va valorar Arahazay Lami Hormaza, especialista del Cenesex.
Lami Hormaz és autora de la ponència “Una mirada a les paternitats i les cures des de la perspectiva d’homes trans de Cuba”, presentada en coautoria amb la pedagoga Lucía García Ajete.
Els resultats d’aquesta investigació confirmen que la parentalitat trans és diversa i travessa barreres culturals i estructurals. Alguns homes trans redefineixen la masculinitat en promoure la coresponsabilitat en la cura, per la qual cosa s’aprecia una emergència del concepte de “home-mare” o “mare no binària”, va valorar l’especialista.
Tot i això, aquestes experiències encara són minoritàries davant el pes dels models binaris i heteronormatius predominants, coincideixen les autores.
En general, les parelles trans a Cuba segueixen enfrontant el desafiament de trencar amb els estereotips de gènere tradicionals, una tasca que requereix no només canvis legals, sinó, sobretot, una transformació cultural i subjectiva profunda, van coincidir la majoria dels que van participar a l’esdeveniment acadèmic.
Col·loqui Internacional Transidentitats
Durant la jornada de cloenda, el doctor Carlos Tablada, president de Ruth Casa Editorial, va presentar el llibre La integració social de les persones transsexuals a Cuba, de la directora del Cenesex Mariela Castro Espín, publicat en coedició entre aquestes dues cases editorials.
Resultat de la investigació doctoral de l’autora, el text respon interrogants com: per què en determinats moments la societat ha acceptat la transsexualitat i en altres l’ha rebutjat? Quins són els aspectes causals i com es manifesta la desintegració social d’aquestes persones? Quina estratègia seria pertinent desenvolupar per revertir aquesta situació?
El IX Col·loqui Internacional de Transidentitat, Gènere i Cultura va tancar amb la crida a continuar educant en el respecte i la no discriminació, mitjançant accions comunicatives i docents que qüestionin el binarisme i promoguin la pluralitat familiar. Castro Espín va emfatitzar la importància de l’educació integral de la sexualitat i la reflexió sobre les diferents formes de discriminació i de violència per motius de sexe, gènere i orientació sexual.
