“Volem una paternitat de proximitat i present que incloga sentiments, valors, educació, relacions i oci”
Joaquim Montaner és un dels impulsors de la creixent comunitat online de pares bloguers que col·laboren en algunes activitats de la Madresfera (xarxa de blogs de mares) i que promou les noves masculinitats i les noves paternitats.
Parlem amb ell de les paternitats responsables i cuidadores, de la seua paternitat i de la comunitat que està dinamitzant.
Com vas arribar al moviment d’homes per la igualtat i al feminisme?
Per amor: em vaig enamorar d’una dona que havia sofert en les seues carns violència masclista. Això em va portar a endinsar-me en allò que havia viscut i voler entendre-hi més sobre tot això. A mesura que vaig anar avançant, aprenent, coneixent i prenent consciència vaig tenir la sort de topar-me amb els companys del fòrum d’homes per la igualtat de Sevilla. I això em va obrir definitivament els ulls i el cor per entendre que és vital enganxar a més homes per aconseguir acabar amb la violència que exercim els homes cap a les dones. És fonamental que aconseguim generar una massa crítica d’homes que estiguin exercint igualtat tant en privat com en públic per anar produint canvis en les nostres societats que siguin efectius i duradors.
Com és una paternitat “responsable” o “igualitària”? En què es diferencia de les “velles” paternitats?
Per mi la major diferència entre tots dos models es troba en la proximitat, en la presència. Es tracta d’incorporar en el nostre pensament una capa més, una perspectiva més, una prioritat més. Igual que tenim capes socials, d’oci, professionals, hem d’incorporar totes aquelles qüestions relacionades amb els nostres fills i filles. Aquesta capa sempre està present i la seva temàtica, a més de qüestions vinculades amb l’econòmic, inclou moltes més coses com són sentiments, valors, educació, relacions, oci,… tot, en definitiva. Serà així com aconseguirem anar difuminant i eliminant nombrosos tòpics presents avui dia que estan inserits en l’imaginari col·lectiu quan es fa referència als pares i a cura de criatures.
És cert que veiem cada vegada més a papàs acudint als col·legis, en els centres de salut acompanyant als seus fills i filles a les cites de pediatria, compartint més temps amb la seua “prole”, prenent decisions sobre educació, salut, compres… Si, va canviant les paternitats però a un ritme massa lent en la meua opinió.
Per què es necessita un canvi en les paternitats?
Sóc un ferm creient de la frase “per educar es necessita a tota la tribu”. Pares i mares són necessàries i també imprescindibles des de la meua òptica. Mobilitzar als pares perquè la seva forma de criar més present portarà conseqüències positives en cada criatura en particular i en els seus cercles en general. Crec que els beneficis que aporten les paternitats presents faran desaparèixer de forma molt més ràpida del que imaginem moltes diferències i inequitats que existeixen actualment en les nostres societats basades en gèneres. De la mateixa forma aconseguiríem reduir de forma exponencial les nombroses esquerdes socials creades per raó de gènere i que denunciem diàriament.
Com vius la teua paternitat?
De manera intensa, molt intensa. També sóc molt fan de la riquesa que ens dóna la diversitat. Les mares i els pares són complementaris. Els meus fills i les meues filles són, des de fa molt, la meua capa número u a l’hora de planejar, decidir, actuar,… i també de viure.
Com vas decidir sumar-te a la tendència de mares blogueres però des dels pares?
Fa quatre anys vaig començar a realitzar una recerca lenta, però sense fi, gràcies a un article de De Mamás y de Papás sobre les mares en xarxa que em va fer plantejar-me algunes coses. La primera localitzar blogs de pares, localitzar a pares bloguers. En aquesta primera batuda, insistesc fa gairebé quatre anys, vaig trobar 16 pares bloguers. Avui dia, després de gairebé 30 actualitzacions d’aquesta llista de pares bloguers, s’han incorporat molts llocs i tinc localitzats 117 pares bloguers. Alguns d’ells són autèntics ironbloguers i carreguen continguts amb una freqüència bastant alta; uns altres anem una mica més lents. Pots veure tots, tots, tots els seus continguts reunits en aquest lloc.
Quins temes abordes?
Les temàtiques són molt variades i molt enriquidores. A més estem donant passos molt concrets per treballar com a comunitat, per enxarxar-nos, per estar connectats entre nosaltres. En l’últim trimestre de 2014 vaig crear una comunitat/grup en facebook amb el nom #papásblogueros. Per pertànyer a aquest grup (que és tancat… en sintonia amb els grups d’homes) hi ha algunes qüestions prèvies com ser pare, tenir blog/pàgina web en el qual es parle de les experiències o inquietuds relacionades amb el fet diferencial de ser papà i escriure (fonamentalment) en castellà.
Aquesta comunitat s’ha autoregulat ja i, després de gairebé un any ja, et puc dir que funciona sola 🙂 Tot i que també és veritat que no som massa (encara) allí: actualment estem dins 50 papàs bloguers sobre els 117 que hi ha en el llistat.
Existeix alguna comunitat pública de pares bloguers?
Sí, tenim la pàgina pública en Facebook Papás blogueros que avui compta amb més de 700 seguidors i un abast setmanal de més de 2000 persones de mitjana. A ella s’adscriuen diferents iniciatives com #papaalaparato en el qual es realitzen rondes de preguntes lliures dirigides als Papasblogueros.
D’altra banda també tenim #papanoteescondas: Carnestoltes de blogs per treure de l’armari a molts pares que hi són presents, perquè compartisquen les seyes experiències . I, finalment, #30papas30dias, una iniciativa conjunta entre Madresfera (la xarxa de blogs de mares) i Papasblogueros per donar visibilitat a la paternitat implicada i els beneficis que aquesta genera en el propi pare, la seua família i la seua comunitat
