Escrit per Redacció DDF/La Independent
En una decisió inèdita, una jutgessa portenya va utilitzar el concepte de «violència estètica» entesa com una variant de la violència de gènere, a l’hora de justificar la condemna a dos anys de presó i inhabilitació per lesions gravíssimes i estafa a un metge que va deixar en estat vegetatiu a una dona de 32 anys en sotmetre-la a diverses cirurgies estètiques.
La vigília del Dia de la Imagen de la Mujer en los Medios, la jutgessa autora d’aquesta resolució, la titular del Jutjat de 1r Instància en el Penal, Contravencional i de Faltes N°15 de la justícia portenya, Karina Andrade, va mantenir una trobada amb la sociòloga veneçolana que va encunyar el concepte de violència estètica, Esther Pineda G, el llibre del qual «Belles per morir» va citar a la sentència.
En diàleg amb Télam, la magistrada va afirmar que, fins on ella va poder esbrinar, «és la primera vegada» que una decisió judicial incorpora el concepte de «violència estètica». «Ahir vaig tenir l’oportunitat de conèixer Esther Pineda i ella em va dir que en tota la feina que ella fa no coneixia antecedents judicials de la regió», va dir.
“D’altra banda, jo també vaig fer una recerca abans de resoldre aquesta qüestió i no n’hi ha, en el sentit de poder donar a aquests fets un enfocament de violència de gènere i particularment de violència estètica”, va afegir. La jutgessa va atribuir això que la llei argentina sobre violència de gènere, en el moment de definir els diferents tipus de violència, «no la té receptada com un tipus específic, si bé es podria entendre com a compresa dins del que és la violència simbòlica».
«És la primera sentència judicial a Argentina i a Amèrica Llatina que sanciona l’estafa i les lesions gravíssimes produïdes durant la realització d’una cirurgia estètica des d’una perspectiva de gènere, contextualitzant aquests delictes com a formes de violència cap a la dona i citant el concepte de ‘violència estètica’ que vaig encunyar l’any 2012, fet que suposa també una articulació de les ciències socials i jurídiques per produir els canvis necessaris en societat i garantir els drets de les dones», va dir a Télam Pineda G.
Aquesta doctora en Ciències Socials va assegurar que «aquesta sent¡encia podria convertir-se en un antecedent perquè les lesions i les morts de dones produïdes per l’actuació antiètica i inescrupolosa d’alguns metges i altres persones no certificades per a la realització d’aquest tipus de procediments i cirurgies estètiques, puguin ser abordats per les fiscalies especialitzades en matèria de gènere».
El 28 d’agost passat, Andrade va homologar l’acord de judici abreujat condemnant el metge cirurgià F.J.S.M de 42 anys, a la pena de 2 anys de presó d’execució en suspens i a la inhabilitació especial per a l’exercici de la medicina pel mateix lapse, per els delictes de lesions gravíssimes i estafa.
L’altre imputat a l’expedient, C.A.C, el director de la clínica del barri de Palerm on es van realitzar les intervencions i acusat d’iguals delictes, no va sol·licitar un acord de judici abreujat, per la qual cosa la causa si s’encamina al judici oral. La decisió, a la qual va tenir accés Télam, planteja que l’11 de desembre de 2019 la víctima, J.D., va ser sotmesa a «una multiplicitat de cirurgies -liposucció, recanvi de pròtesis mamàries, bichectomia i gluteoplastia-, excedint el que estipula el consentiment informat per la pacient», que li van provocar «lesions gravíssimes i irreversibles, consistents en una encefalopatia hipòxica secundària a l’atur cardiorespiratori».
Producte d’aquest quadre, la dona «ha perdut de manera permanent la mobilitat dels seus quatre membres, i s’ha trobat dependent de per vida de tota activitat de la vida quotidiana, inconscient, i és alimentada per sonda i ventilació espontània per traqueotomia».
En la sentència la jutgessa va explicar que al moment de fer-li aquestes pràctiques, la simultaneïtat de les quals suposa un increment del risc, no es va tenir en compte la història clínica de la pacient. D’altra banda, va ponderar que les intervencions les va fer un metge no especialitzat i en una clínica que no tenia teràpia intensiva malgrat que els procediments van requerir transfusió de sang i reanimació cardíaca, que no es van atendre en temps i forma.
La jutgessa va assenyalar a més com a deficitàries les normes que regulen l’activitat mèdica perquè va quedar provat en la causa que si bé des de l’acadèmia s’indica la necessitat de l’especialitat en estètica, des del pla legal només cal ser cirurgià per fer-les. Aquest va ser el motiu pel qual va entendre que no es donava la configuració del delicte d’exercici il·legal de la medicina ni usurpació de títol, però si va trobar comès el delicte d’estafa perquè el metge es publicitava en xarxes com a especialista en cirurgia plàstica.
Finalment, va assenyalar que si bé des de l’acusació no es va emmarcar el cas com un de violència cap a la dona, «resulta necessari enquadrar el context de violència en què van passar els fets» atès que «aquest tipus de procediments, encara que siguin decidits amb absoluta voluntat per les dones, passen a l’àmbit d’una societat que els imposa un estàndard de bellesa que, en cas de no complir-lo, seran exposades a crítiques i tractes discriminatoris».
“Això és una cosa que com a jutge tinc l’obligació de fer arran dels compromisos internacionals assumits per l’Estat, vinculats a l’eradicació de les violència envers les dones”, va dir Andrade a Télam. També va assenyalar que el compromís de prevenir i eradicar tota mena de violència envers les dones no afecta només el Poder Judicial -que per definició arriba als casos quan la lesió ja està produïda-, sinó també a altres poders de l’Estat responsables de polítiques de prevenció i control.
Vuit dies després de la sentència d’Andrade, es va produir una segona sentència, aquesta vegada a la província de Formosa, que pren el concepte de «violència estètica». Es tracta de la resolució adoptada per la Cambra Primera en el Criminal de la província de Formosa en condemnar a 15 anys de presó una obstetra per haver provocat la mort a una jove i lesions gravíssimes a quatre pacients més amb els seus tractaments estètics.
«Aquestes errades sense cap dubte poden contribuir que altres casos de naturalesa similar puguin ser abordats des d’aquesta perspectiva i contribuir a la desarticulació de la impunitat en aquest àmbit», va dir Pineda G. Ambdues coincideixen en la «importància» d’incloure la violència estètica dins de la tipificació establerta per la llei 26.485.
“La permissivitat jurídica en la matèria i l’absència d’una legislació específica afavoreix la desprotecció de les dones, la impunitat dels agressors i l’increment de l’ocurrència d’aquest tipus de delictes”, va concloure. (Tèlam)
També us pot interessar: Esther Pineda G.: «La violència estètica és una de les formes d’agressió sexista més universal que existeix»
