Segons aquest informe, presentat aquesta setmana, el 56% de les persones amb VIH a Catalunya han patit discriminació per serofòbia i el 88% de les persones enquestades no ha denunciat les situacions de discriminació que han patit. D’aquest percentatge, les dones en són el 90%.
Aquestes són algunes de les dades de l’Informe de l’Enquesta “VIH i discriminació” 2024, presentat aquest dimecres 21 de maig a la seu de La Fede i elaborat pel Comitè 1r de Desembre (C1D) – Plataforma Unitària de 20 entitats que treballen al voltant del VIH/sida a Catalunya.
A partir d’aquesta enquesta, impulsada pel C1D i portada a terme el passat mes d’octubre arreu del país (amb respostes d’un total de 136 persones amb VIH majors de 18 anys i residents a Catalunya), es va realitzar un informe amb els resultats obtinguts, presentat per l’esmentada Plataforma d’entitats.
Segons les darreres dades de 2022, es calcula que prop de 32.579 persones viuen amb VIH a Catalunya. Els resultats revelen que un 56 % del total de les persones enquestades afirmen haver patit discriminació per serofòbia (un 51% en el cas de la ciutat de Barcelona), un 31% per LGTBIfòbia, un 23% per racisme o xenofòbia i un 8% discriminació de gènere. Un 15% també han patit discriminació per la seva situació de drogodependència i un 23% per altres raons derivades de la salut. Un 27,9% de les persones enquestades ha patit discriminació per tenir VIH (serofòbia) durant els darrers dotze mesos.
Àmbits i orígens d’aquestes discriminacions
Aquestes discriminacions tenen diversos orígens i àmbits: l’afectivosexual (47%), el de la salut (45%), el familiar i/o d’amistats (26,3%), el social — com serveis socials i administració — (21%) i el laboral (21%). Un dels indicadors que mostra fins a quin punt les desigualtats són de caràcter estructural és la situació socioeconòmica. Una part important de les persones enquestades es troba en condicions de vulnerabilitat o d’exclusió social: la meitat (50%) té uns ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals i un 16,2% no disposa de cap ingrés.
En total, un 70,6% té ingressos inferiors als 1.500 euros, percentatge que s’eleva fins al 88% en el cas de les dones. Pel que fa a la manca total d’ingressos, afecta un 16,2% del total, i un 12% en el cas de les dones. A la ciutat de Barcelona, el districte d’Horta-Guinardó presenta el percentatge més alt de diagnòstics recents (de menys de quatre anys), amb un 16,67%, seguit de Ciutat Vella, amb un 15,38%. En aquest darrer districte també es dispara el percentatge de persones sense ingressos en comparació amb la resta de la ciutat.
L’informe destaca que el 88,2% de les persones enquestades no ha denunciat les situacions de discriminació patides. A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge és del 40,8%. Un 39,3% de les persones enquestades afirma que no ha denunciat una situació de discriminació perquè considera que no serviria de res. Per contra, un 12,5% no ho ha fet perquè no sap on ni com fer-ho, i un 11,7% per por a les possibles conseqüències. De les persones que sí que han denunciat, un 33% no s’han sentit compreses ni acompanyades i el 55,6% no han quedat satisfetes amb el resultat final de la denúncia. Quasi el 50% de les denúncies s’han realitzat a través de l’Oficina per a la No Discriminació (OND), i un altre 50% en altres canals no especificats.
A Barcelona ciutat, el 75% de les denúncies s’han canalitzat a través de l’OND. Per a un 54% de les persones enquestades, la discriminació ha afectat la qualitat de la seva vida, mentre que un 37,5% afirma que no l’ha afectada gaire o gens.
Estratègies individuals amb abordatge col·lectiu, comunitari i integral, per garantir els drets de les persones amb VIH
Resulta urgent implementar o reforçar mesures destinades a crear els mecanismes adequats que permetin la detecció, denúncia i reparació de les situacions de discriminació, tenint en compte les desigualtats estructurals que provoquen la vulneració dels drets de les persones amb VIH de manera interseccionada amb altres eixos de vulnerabilitat. També és imprescindible la sensibilització respecte a la garantia de drets i la visibilització de les diverses situacions de discriminació que travessen les persones amb VIH.
Així mateix, cal fer valdre les estratègies comunitàries de sensibilització, informació i atenció, que són primordials per a un abordatge integral de la serofòbia, la discriminació i l’estigma associat, i que incideixen directament en la qualitat de vida d’aquestes persones.
