OnsónLesDones en la conferència de prensa
#OnSónLesDones, Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, Associació Generació Guienocatalana, Glasura/Veus Gitanes, Associació Intercultural Diàlegs de Dona i Dones Inmigrants Subsaharianes (ADIS) van presentar una queixa al Síndic de Greuges per denunciar la “invisibilització” als mitjans de comunicació.
Entre octubre i desembre de 2019 #OnSónLesDones ha fet un recompte dels articles d’opinió i les intervencions en tertúlies de radio i televisió dels principals mitjans de comunicació fets a Catalunya i en català per evidenciar on són les dones en la seva diversitat.
El 16 de gener passat les col•lectives implicades van presentar una queixa al Síndic de Greuges, en tant que garant del compliment i l’aplicació efectiva de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, de la igualtat efectiva entre dones i homes, i de la tutela del dret fonamental a la igualtat, per tal de denunciar la invisibilització de les dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans i la manca de diversitat, i per tant, de pluralitat en els perfils de persones que són convidades a participar en aquests espais com opinadores. A la queixa també hi va donar suport la plataforma feminista, descolonial i antirracista Diverses8M que agrupa a col•lectives de dones migrades, refugiades i racialitzades que accionen de manera autònoma entorn del 8 de març.
Mitjançant una conferència de premsa, es va presentar l’informe als mitjans de comunicació, on van ser-hi presents, Anna Manso i Tània Verge de #OnSónLesDones, Sara Cuentas de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i Laura Marínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Conferència de prensa a l’Institut Català de les Dones
Laura Martínez va destacar la importància del present informe, específicament perquè “contribueix a que els mitjans de comunicació assumeixen la seva obligació de complir la Llei 17/2015, en tant treballen en un servei públic com es la informació. Són actors claus per contribuir a garantir la pluralitat i la paritat en la representació pública de les dones. A més, indica que “els mitjans de comunicació han de reflectir la diversitat i pluralitat per contribuir a formar una societat justa i democràtica.”
Anna Manso va presentar les dades: de 10.788 articles i intervencions, només el 29% del total (3.122) han estat encarregats a dones, mentre que el 71% restant (7.666) han estat encarregats a homes. Es a dir, només un 29% dels espais d’opinió als principals mitjans catalans han estat ocupats per dones, malgrat que les dones són el 51% de la població. “Això representa una greu infrarepresentació de l’opinió de les dones i de la mateixa manera que destinar el 71% dels espais d’opinió als homes, que són el 49% de la població, suposa una sobrerepresentació.”
“No hi som totes” digué Tània Verge, evidenciant que “el 99,5% de les intervencions en els diferents espais d’opinió van correspondre a persones blanques o que són llegides com a blanques. Només el 0,5% van correspondre a persones en condició de racialització. Les seves 49 aparicions respecte de les 10.788 aparicions recomptades en aquest període en els diferents espais d’opinió suposen l’1,2% de totes les opinions expressades per dones i el 0,1% de les dels homes.”
En aquest cas, segons Tània Verge, “no hi ha diferències destacables entre els mitjans públics i els privats ni segons el tipus de mitjà (premsa escrita, premsa digital, ràdio o televisió), ja que són molt pocs aquells mitjans que han inclòs algun opinador o opinadora en condició de racialització. En general, només una o dues persones”.
Sara Cuentas emfatitzà que “aquesta pràctica de invisibilització dels mitjans de comunicació és racisme mediàtic i racisme institucional perquè ni superen l’estigma de la racialització cap a les persones catalanes amb arrels diferents a l’europea i molt menys cap a les persones que viuen a Catalunya i són d’orígens diferents”.
“Són molts els mitjans de comunicació que anomenen a les persones de diversitat d’arrels i orígens com “racialitzades”, però han d’entendre que és un concepte que s’utilitza per a evidenciar una condició d’opressió i no ha de ser entesa com un factor d’identitat. La racialització no és inherent a la condició humana, és una filosofia nascuda per a fonamentar el esclavisme i per tant el racisme”, puntualitzà. A més explicà que “quan es parla de blanquitud a l’informe es fa referència a la “blanquitud hegemònica”, aquella que continua interpretant la diversitat humana en termes de raça, la que es va construir des de “la Europa” com detentora del saber, la cultura, les capacitats, la història i desconeix a qui ve o té arrels de “la no Europa”, aquella que no té cultura, ni capacitats, ni sabers.
Tània Verge explica que “aquesta realitat és significativa donat que estem en un context on la societat catalana és multicultural i, per tant, no es reflexa la diversitat, suposant una discriminació múltiple. La subordinació i discriminació són la conseqüència de la injustícia flagrant que reforça les relacions de poder existents, fonamentada en l’hegemonia en tots els espais públics de les persones blanques, especialment dels homes blancs i europeus.”
“Una absència important són les dones gitanes que no tenen cap tipus de representació ni les dones llatinoamericanes no blanques”, agrega Sara Cuentas. On són les dones gitanes? On són les dones afrodescendents? On són les dones musulmanes? On són les dones llatinoamericanes no blanques? On són les dones asiàtiques?”, es pregunta el informe.
El Síndic de Greuges va rebre la queixa i va afirmar que el seu mandat es fer complir la Llei 17/2015 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, que obliga als mitjans de comunicació a promoure la paritat i la pluralitat de veus, segons expliquen OnSónLesDones. “Amb aquesta invisibilització els mitjans de comunicació incompleixen la seva obligació, per tant, les institucions públiques han de supervisar-ne el compliment amb mesures efectives. Des d’OnSónLesDones fan una crida també a assumir la responsabilitat que tenim la ciutadania en tant que audiència”, va finalitzar Tània Verge.
