Des de diumenge passat es protesta usant llavis vermell carmí sense importar el gènere.
Labials contra la repressió.
En sis mesos de rebel·lió cívica la població nicaragüenca ha recorregut a tota mena d’estratègies per molestar el Govern de Daniel Ortega. Des de portar la bandera nacional blau i blanc, a tombar les gegantines escultures-amulets, conegudes com arbres de la vida pel Govern, i “arbolatas” o “Chayopalos” per la població rebel.
Des de diumenge passat es protesta usant llavis vermell carmí sense importar el gènere.
Onze anys de reprimida indignació van esclatar a l’abril davant la negligència de l’Estat per protegir la reserva natural de blat de moro, i la sospita que la van deixar cremar per dedicar-la al desenvolupament turístic a la zona canalera, que mai ho va ser. A aquesta protesta estudiantil s’hi va sumar la reforma a les pensions de les persones jubilades i la negativa de l’estudiantat universitari de sumar-se a la repressió contra les persones de la tercera edat, executada per forces de xoc juvenils identificades amb el Govern de Daniel Ortega.
D’aquí es va desencadenar un bany de sang, que segons la Comissió Permanent de Drets Humans (CPDH), ha portat el dol a més de 512 famílies, entre elles les de 21 policies i almenys dues paramilitars que van cremar una ràdio. A més, es reporten més de 4.062 ferits i invàlids, 30.000 persones exiliades a Costa Rica, 1.428 segrestats i 200 jutjades per delictes de terrorisme, en una estimada definició del que aquest delicte significa.
El bec vermell
El bec (la boca) vermell és una acció de resistència iniciada per la feminista Marlen Chow Cruz qui, en ser capturada i després interrogada en la funesta presó del Chipote, sobre l’organització a la qual pertanyia, digué que era l’ “Associació de dones Nicaragüencs Pic Vermell “. Marlen va relatar que la seva acció i les d’altres 20 dones il·legal i violentament arrestades, va ser un acte de rebel·lia davant els carcellers, i se li va ocórrer davant la prepotència dels mateixos. Ella va recordar que la poeta Claribel Alegria, i altres poetes, algun dia van dir que pertanyien a l’Associació de Dones Pic Roig.
El diumenge 14 d’octubre un grup es manifestava al centre comercial Camí d’Orient, al sud de la ciutat capital. Davant la invasió d’unes 30 camionetes plenes de antimotins que es van presentar per impedir la marxa, Marlen, una lluitadora sandinista des de finals dels anys 60 del segle passat, i líder feminista de 68 anys, comminava als policies a no obeir ordres injustes d’un tirà. Les seves proclames no van tenir ressò, ja que entre uns sis homes de negre la van empènyer amb els seus escuts i la van capturar juntament amb 38 persones. Moltes d’aquestes dones van poder arrabassar a joves de les mans de la Policia.
La Xina, com se la coneix, sempre porta damunt un llavis vermell encès, ja a la presó, el va compartir amb les altres presoneres, serem rebels aquí, els va dir. Totes van respondre sobre la seva filiació com ella ho va fer, causant desconcert als militars. Veterana de moltes lluites, Marlen va reivindicar l’ús de l’humor com a protesta. Aquesta mateixa actitud han mantingut joves com Amaya Coppens, de 23 anys, coneguda com la presa del somriure més àmpli, Byron Estrada i Nahiroby Olivas i altres. Aquests joves llueixen amb els custodis mal encarats o encaputxats. I aquesta actitud altiva i digna, va dir Leticia Rivas, ajuda a elevar la moral.
Imaginació en rebel·lia
El líder estudiantil Edwin Carcache i els seus companys en ser presentats en els jutjats van resar l’Ave Maria i van deixar anar declaracions d’amor a Nicaragua. Força Nicaragua, T’estimo Nicaragua va dir Carcache en llenguatge de senyals mentre estava emmanillat. I l’endemà, les xarxes van aparèixer plenes de missatges de Força Nicaragua. Igual va passar amb el bec vermell, tot just el mitjà digital Article 66 va publicar l’entrevista, les fotos de llavis carmesí van inundar les xarxes, des d’ Europa als Estats Units i Amèrica del Sud.
Marlen Chow ha denunciat que, tot i que no la peguessin físicament, sí li van violentar els seus drets, i que el poble nicaragüense ha estat tan maltractat que quan no et sotmeten a tortures extremes, “et fan creure que no et van tractar malament”.
A Nicaragua la població rebel ha deixat anar globus de color blau i blanc contra els quals la Policia va destacar contingents de paramilitars motoritzats, per rebentar-los. Els globus segueixen apareixent per tot el país. També hi ha monedes pintades amb la bandera i sabates velles pintats en blau i blanc penjats dels filferros d’electricitat. És la imaginació en rebel·lia.
En aquests 11 anys no s’havien produït cançons o il·lustracions com en la dècada dels 70, i alguna gent es preguntava on és l’art compromès? La resposta s’ha multiplicat amb pintures, caricatures, art digital, escultures i desenes de cançons, des de balades fins reguetones, donant suport a la causa. La detenció el diumenge 14 d’octubre de 38 persones reconegudes en la lluita política -i alliberades al dia següent-, ha ajudat a denunciar les condicions inhumanes en què es troben les persones allà empresonades. Les presoneres van dir que les van tancar en cel·les que mesuren un metre per un metre i mig, en grups d’entre cinc i nou persones que amb prou feines hi caben de peu, amb altes temperatures i un insuportable pudor a orina i excrements. També van explicar que el terra està ple d’ampolles de plàstic que es fa servir com a ‘catifa’ per a no entrar en contacte amb rosegadors i insectes que circulen per allí. Una de les denunciants d’aquestes condicions és Haydeé Castillo, líder feminista, sociòloga i directora de l’Institut de Lideratge de Las Segovias, que va ser capturada il·legalment a l’aeroport el mateix dia (ara ja en llibertat).
Tot i comptar amb mesures cautelars per part de la Comissió Internacional de Drets Humans (CIDH) va ser detinguda sense presentar una ordre judicial ni dir-li els motius, els seus captors no es van identificar i fins que va ser alliberada el van informar de tenir retenció migratòria. Sofia Montenegro, una prominent feminista qui va escapar de la detenció, va declarar que ha estat la major batuda de feministes ocorreguda al país. Des dels inicis de la protesta, les feministes han ocupat diferents fronts de lluita, entre ells la defensa de preses i presos polítics. Dones joves, majors o nenes, homes de totes les edats i fins el músic de salsa Luis Enrique Mejía han publicat les seves fotos lluint els seus llavis de vermell encès i l’etiqueta #SoyPicoRojo en xarxes socials. El seu també famós oncle, el cantautor Luis Enrique Mejía, també va compartir la seva nova creació davant tan ocurrent acte de resistència: Les dones de bec vermell. L’enginy es multiplica.
