Per Christopher Ford. sinpermiso
A l’ombra de la guerra s’ha estat desenvolupant una devastadora crisi humanitària a Ucraïna, dirigida contra les i els més vulnerables de la nació. Des de la invasió russa, les i els nens ucraïnesos han estat al centre duna estratègia genocida calculada destinada a destruir el futur dUcraïna com a nació.
El segrest i el desplaçament forçosos d’aquests infants ucraïnesos requereixen una solidaritat global urgent per identificar, localitzar i salvar-los del captiveri rus.
L’amplitud de la crisi
Els números expliquen una història esgarrifosa. Des que la guerra va començar el 2014 i es va intensificar amb la invasió a gran escala de Rússia el 2022, s’estima que 1,6 milions de nenes i nens ucraïnesos s’han vist afectats. Aquesta sorprenent xifra representa aproximadament el 20% de la població infantil del país. A aquesta canalla se li ha robat la vida, tret de casa i famílies, se li ha desposseït de les seves identitats i se l’ha sotmès a traumes inimaginables.
Els primers mesos de la invasió a gran escala, les autoritats ucraïneses van documentar 19.546 casos de canalla segrestada per la força. No obstant, la veritable escala de la crisi pot ser molt més gran. L’estricta apagada informativa de Rússia als territoris ocupats ha fet gairebé impossible verificar el nombre exacte de nens i nenes que han estat transferits per la força o la seva situació actual.
Els responsables russos han donat informació preocupant sobre l’abast dels segrestos. Segons les declaracions, més de 700.000 infants ucraïnesos han estat reubicats a Rússia, superant amb escreix les estimacions anteriors. Ara s’enfronten a una realitat ombrívola: adoctrinament, abús i fins i tot entrenament militar forçat.
Molta d’aquesta mainada ha perdut els seus pares a la guerra, esdevenint vulnerable i sense suport. Se li nega l’accés als recursos jurídics previstos pel dret ucraïnès o internacional, es troba atrapada en terribles circumstàncies. La seva ciutadania, identitat i llaços familiars s’esborren sistemàticament, deixant-la aïllada i indefensa.
Els mètodes d’explotació
Els crims comesos són deliberats i multifacètics, dissenyats per despullar a aquestes criatures de la seva herència ucraïnesa i assimilar-los a la societat russa. Aquestes atrocitats es manifesten de diverses maneres:
Adoctrinament i neteja ètnica: El règim rus ha revisat el sistema educatiu als territoris ocupats per reeducar a la mainada ucraïnesa a través de la por i la pressió. En reescriure la història, reemplaçar els llibres ucraïnesos amb materials russos i negar l’ existència d’Ucraïna, tenen com a objectiu esborrar la seva identitat nacional. Aquesta destrucció cultural sistemàtica és una pedra angular de la seva estratègia.
Militarització: amb tan sols 12 anys les criatures són enviades per força a les acadèmies militars russes. Fins i tot dins de les escoles dels territoris ocupats, reben cursos especialitzats en adoctrinament en el sistema militar rus. Contra la seva voluntat, reben entrenament per convertir-se en futurs soldats per lluitar contra la seva pròpia pàtria.
Adopció forçada: Van a parar a orfenats russos o bé són adoptats o adoptades per força per famílies russes. Aquesta separació de les arrels ucraïneses assegura que la seva connexió amb la seva herència es trenqui definitivament.
Trata i explotació d’éssers humans: Quan els noms i les dates de naixement s’alteren, rastrejar-los es torna gairebé impossible. Això les i els fa vulnerables al tràfic dins de Rússia, on l’evidència apunta casos d’explotació sexual, abús i treball forçat.
Una clara violació del dret internacional
Les accions de Rússia no només són moralment reprovables, sinó també violacions flagrants del dret internacional humanitari. Els convenis de Ginebra prohibeixen explícitament el trasllat forçós o la deportació de civils dels territoris ocupats. Articles específics aborden els drets de la infància, subratllant la necessitat d’una atenció adequada, educació i reunificació familiar, tot això es nega sistemàticament.
L’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI) classifica a més aquests actes com a crims de lesa humanitat i crims de guerra. La deportació forçosa, particularment quan es fa com a part d’un atac sistemàtic contra una població civil, compleix els criteris per a aquests delictes greus. En apuntar a la canalla, el futur mateix d’Ucraïna, la campanya de Rússia mostra una intenció genocida, destinada a esborrar la identitat cultural d’una nació i soscavar-ne la sobirania.l
La cruel estratègia darrere dels segrestos
El segrest i l’assimilació forçada són una estratègia deliberada i sinistra. L’objectiu de Rússia és esborrar la cultura ucraïnesa tallant les connexions de la mainadas amb la seva herència, llengua i famílies. Això s’aconsegueix a través de l’adoctrinament, la militarització i fins i tot l’adopció forçada.
Darrere d’aquests sorprenents números hi ha històries individuals d’esquinçaments i resiliència. Molta d’aquesta canalla ha perdut els pares a la guerra, deixant-la sense recurs legal ni mitjans per escapar-se. S’enfronten a abús físic i emocional, i alguns corren el risc de ser víctimes de tràfic o explotats.
Les conseqüències psicològiques són incommensurables. La mainada que és adoctrinada a la societat russa s’enfrontan a una crisi d’identitat que podria trigar anys, o fins i tot generacions, a curar-se. No només se la priva de les famílies i la cultura, sinó que també se li nega el sentit de seguretat i pertinença que tota criatura mereix.
Per què cal aturar això
El segrest de nens i nenes ucraïnesos per part de Rússia no és només una crisi humanitària, és una estratègia amb implicacions de gran abast. A l’apuntar a la propera generació de persones ucraïneses, Rússia busca debilitar la resistència del país i soscavar el seu futur com a nació sobirana.
Les motivacions demogràfiques darrere aquesta campanya no poden ser ignorades. La disminució de la taxa de natalitat de Rússia i de l’envelliment de la població han creat una necessitat desesperada de joves. En desplaçar per força la canalla ucraïnesa, Rússia està tractant d’abordar la seva pròpia crisi demogràfica a costa del futur d’Ucraïna.
Aquesta estratègia recorda inquietantment les pràctiques colonials, per les quals la mainada era separada de les seves cultures natives i assimilada a societats dominants. La història ens ha mostrat l’impacte devastador a llarg termini d’aquestes accions, tant individualment com comunitàriament.
Mobilitzar la solidaritat
Es necessiten mesures decisives per tornar a casa la canalla robada d’Ucraïna i garantir la seva seguretat i benestar.
Reunir-la amb les famílies és més que una missió humanitària, és una lluita per la justícia, la preservació cultural i el futur d’una Ucraïna com a nació. El moment de fer-ho és ara.
Pel Dia Internacional del nen i la nena (1 de juny) s’ha convocat una Marxa per la Infància d’Ucraïna a Londres per exigir la llibertat de la mainada segrestada per Rússia i la llibertat d’Ucraïna de l’ocupació.
Convocada per la Ukraine Solidarity Campaign/Campanya de Solidaritat amb Ucraïna, la Campaign for Ukraine/Campanya per Ucraïna, Vsesvit i altres organitzacions ucraïneses juntament amb els sindicats nacionals GMB, ASLEF, NUM i PCS, aquesta Marxa és una crida a l’acció del moviment obrer i la societat per a les nenes i nens víctimes de l’imperialisme i el feixisme russos.
Més informació a:
Christopher Ford* és secretari de la campanya de solidaritat amb Ucraïna.
Font: campanya solidaritat Ucraïna
