Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

Màxim històric de dones al Congrés i al Senat

  

 Foto:Archivo AmecoPress

 

138 dones (40%) s’asseuran al Congrés i 83 (39,9%) al Senat

Serà el Congrés dels Diputats més femení de la història. Mai fins ara hi havia hagut una xifra similar de diputades, però, encara no s’assoleix la paritat.

I és que aquestes eleccions han estat singulars també en donar un pas en favor de la igualtat entre sexes, però els homes segueixen sent majoria, amb 210 escons.

D’aquesta manera, quatre de cada deu representants seran dones, una xifra molt superior a les 125 que van aconseguir acta en les eleccions de novembre de 2011 o de les 126 que ho van aconseguir en els comicis anteriors.

En les 605 llistes al Congrés, es van presentar 2.263 candidats titulars homes (el 52%) i 2.090 dones (48%). És el mateix percentatge que fa quatre anys, quan per segona vegada en unes legislatives els partits havien de respectar la paritat en les candidatures en compliment de la Llei d’Igualtat, segons la qual cap sexe pot superar el 60% ni quedar per sota del 40 % en cada tram de cinc candidats.

 

Més fets: Apostar per la igualtat

El partit més paritari ha estat sens dubte Podemos, ja que aporta gairebé el 48% de dones al Congrés dels 69 escons aconseguits. I això ho ha aconseguit amb llistes cremalleres protagonitzades en bona mesura per dones. Trobem a faltar a Rosa Arauzo, dona feminista com poques, amb una trajectòria de compromís amb la democràcia, i amb la realitat política des dels anys 70. Ha estat una pena que s’hagi quedat a les portes del Senat.

L’històric PSOE, en el qual les seves dones militants porten anys lluitant per la paritat en la seva representació parlamentària, ha aconseguit un 46% de dones dels seus 90 escons. Però el desastre ha esdevingut a Madrid, Barcelona i València.

A Madrid, que ha quedat com a quart partit, Pedro Sánchez, per estratègia equivocada, ha integrat, desplaçant a dones feministes i treballadores incansables per la igualtat, a la controvertida oportunista i trànsfuga Irene Lozano i a la inexperta en política la Comandant Zaida Pedrera que va obtenir l’últim escó socialista a Madrid. Això, indubtablement, li ha passat factura.

Fora ha quedat la lluitadora feminista i pels drets civils de les persones lgtb i mereixedora d’una menció especial Ángeles Álvarez, que va fer un treball en l’anterior legislatura insuperable i inqüestionable pel que fa a intervencions oportunes sobre la reforma de la Llei de l’avortament, violència de gènere, tracta de dones amb fins d’explotació sexual … No li trobem substituta però ja es veurà. Potser Pedro Sánchez tingui altres prioritats més terrenals i menys substancials.

Curiosament, partits nacionalistes i autonòmics porten el 100% de quota femenina com Bildu i Coalició Canària. El primer ha aconseguit dos escons i el segon, només un.

IU-Unitat Popular ha aconseguit dos escons per la mateixa circumscripció (Madrid) i en portar llistes cremallera serà representat al Parlament per un home i una dona.

 

Ciutadans sense ciutadanes: Joves i masclistes

No és d’estranyar que Ciutadans, per contra, s’hagi posicionat com el partit menys paritari és a dir mes masclista. Només vuit són dones, enfront de 32 homes. 2 diputades per cada 10 diputats. I això perquè no creuen en les quotes i neguen les diferents desigualtats reals i constatades de les dones de l’Estat Espanyol. A més, elles eren majoria només a partir del quart lloc de les candidatures, en els tres primers llocs sempre hi situaven homes. Això sens dubte li ha passat factura.

A més i per sobre, la intervenció de la “periodista” i “escriptora”, tertuliana, una mica poca-soltes i professora d’escriptura creativa a la “prestigiosa” escola de creació literària de l’Hotel Kafka de Madrid, Marta Rivera de la Cruz, sobre les “dones maltractadores”, si més no i tenint excessiva consideració, va semblar una niciesa insubstancial i poc meditada.

El Partit Popular, que és el partit més votat i amb més escons, és el segon en menys dones representades al Congrés: Un 35,77%. De les i dels 123 representants aconseguits, només 44 són dones i 79 homes. També la formació conservadora era una de les que menys n’incorporava a les seves llistes, un 46%.

 

Governs paritaris

Des de 2004, en el primer govern Zapatero ja es va aplicar la paritat en la composició. En la història de la Democràcia, va ser el 2008, durant el seu segon mandat, quan la representació femenina va aconseguir la seva quota més alta en un Consell de Ministres, amb majoria de dones: 9 davant de 8 homes. L’aposta només va durar 2 anys, fins a octubre de 2010. Amb la reforma del govern va finalitzar la paritat en el seu gabinet. Així són les coses, si les dones dels partits no s’arremanguen i l’exigeixen.

El Govern posterior de 2011 del PP, va incomplir la paritat en el seu govern amb premeditació i traïdoria. “La que val, val! i no se’n parli més”. La seva antiga seu després de la reforma no hi entenia en “sostres de vidre” ni en foteses per l’estil. Encara que alguna dona li hagi sortit “respondona”.

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Seguim entre la Mare de Déu, Maria Magdalena i Eva*

  OPINIO El que desferma la ira dels fills perfectes del patriarcat és que les...

Catalunya: L’Institut Català de les Dones convoca la tercera edició del concurs de microrelats contra la violència masclista / La Independent / Notícies gènere

L’Institut Català de les Dones (ICD) inicia la tercera edició del concurs de microrelats “420...

La nit de Leveroni*

  Tothom qui ha seguit una mica les meves aventures teatrals personals, sap que el...