Emilia Pardo Bazán va néixer a La Corunya, l’any 1851, filla única d’una família acomodada i liberal almenys referent a l’educació que podien rebre les dones.
Al 1902, va visitar la fàbrica de can Marfà de Mataró.
Foto: wikipedia
D’aquesta manera, i a diferència d’altres joves de l’època, la nostra autora es va trobar des de nena amb una biblioteca i amb la possibilitat d’estudiar literatura, filosofia i idiomes, i d’acostar-se a autors italians, alemanys, russos i francesos, que influirien en la seva obra posterior. Es va casar molt jove, als setze anys, i vuit anys després va néixer el seu primer fill al qual van seguir dues filles. Molt unida als seus pares, el seu marit i ella van viatjar amb ells per Europa després de casar-se. Va continuar els seus estudis, al mateix temps que començava a publicar les seves primeres obres. No va poder anar a l’Universitat ja que aquells anys estava vetada a les dones.
Va tenir la sort que el seu pare, tenia les idees clares sobre els drets de la dona. Vivia entre Galicia i Madrid. Les extenses biblioteques que tenia el seu pare li permeten poder llegir molt, sobretot els clàssics. El llibres sobre la Revolució Francesa la fascinaven. A partir dels 9 anys comença a mostrar molt d’interès per l’escriptura. A partir del 12 anys es queden a viure a Galicia definitivament, allà rep una formació especial, no basada en els aprenentatges típics de les dones, economia domèstica, musica…sino una formació més integral, basada en humanitats i idiomes (dominava francés, anglès i alemany).
Al 1876, es comença a donar a conèixer com escriptora “Estudi sobre el padre Feijoo”, i ja seguiria amb una gran producció literaria: Narrativa, Relats, Assaig, conferències, llibres de viatges.
A l’any 1881, comencen una relació epistolar amb Benito Pérez Galdós, que acabarà amb una relació més intima, sobretot a partir del 1883 quan es va separar del seu marit.
Va ser una gran activista, per la formació que havia rebut i sobretot pels viatges que havia fet i li havia permès veure la situació de la dona en països més avançats que el nostre en aquesta matèria.
Per a molts sectors de la societat de la seva època i per el gremi d’escriptors, l’escàndol es produeix perquè és una dona que ha decidit posar-se al nivell de l’home, establin un diàleg amb el temps que li ha tocat viure.Per els neocatòlics, com ella mateixa, és imperdonable que una dona hagi girat l’esquena a la tradició.
Expressava que la dona té els mateixos drets que l’home, sí, però no més deures, arriba a dir que és radical feminista.
Mai va dubtar a expressar aquesta luxúria seva i aquest control sobre la seva pròpia sexualitat i el seu desig, com quan en la correspondència amb Benito Pérez Galdós, li escrivia: “Jo me’n vaig a dormir amb tu i em ficaré al llit sempre”.
Emilia Pardo Bazan va visitar Mataró
Al 1902, va visitar la fàbrica de can Marfà de Mataró.
Comença l’escrit dient, el poc que sabem de les coses domestiques, les coses més usuals, corrents i tr illades de la vida. No sabia como es fabricaven un parell de mitges. Recorda com aprendre a fer mitges formava part de l‘educació de les noies, sense ni saber que s’estaven fent en els telers mecànics. “La fàbrica de Mataró, m’ha demostrat que els llocs de treball continuen sent la feina del meu sexe”, deia.
Com a conclusió, va ser una dona cohorent intelectual i sentimental. Es va enfrontar amb la societat patriarcal de la seva època tot i pertanya a una familia de la noblesa. Deia que calia deixar enrera aquesta educació superficial de càracter ornamental que rebien les dones. El 1892 va fundar la biblioteca de la dona.
El maig del 2021 va fer 100 anys de la seva mort. Va morir quan tenia 69 anys.
