Elles viatgen soles (un nou mercat turístic?). Viatges en femení, per què?, perquè l’equipatge és psicològic. Algunes persegueixen somnis, d’altres fugen de l’estrès de ser una “superwoman”, d’altres volen més espiritualitat. Són dones viatgeres i trenquen tabús.
Dones Reporteres amb Cristina Chaves
El denominador comú és la cultura, la majoria tenen formació acadèmica, són dones urbanes i amb capacitat econòmica. Això avui, en ple segle XXI.
Quina història hi trobem al darrera? La transformació de la societat i l’aparició de dones independents. Per tant, això arriba al segle XIX, amb el progressiu accés a una educació formal, reservada abans només als homes.
Un exemple seria Mary Kingsley, la reina d’Àfrica, autodidacta (gràcies a la ben dotada biblioteca familiar) i que fins a la mort dels pares no va poder iniciar la seva carrera de viatgera i estudiosa del pobles africans; ho va poder fer amb 30 anys. De la seva experiència africana en van néixer dos llibres: Travels in West Africa i West African studies. Va morir fent d’infermera a la guerra dels Boer.
Aquí, a casa nostra, tenim a Aurora Bertrana, que va formar la primera banda de jazz de dones. El 1926 va viatjar a Tahití, on escriu el seu primer llibre Paradisos Oceànics, fent realitat un somni que el seu pare havia frustrat, el de ser escriptora. L’any 1935 marxa al Marroc per estudiar l’ànima de la dona musulmana i en surt un altre llibre El Marroc Sensual i Fanàtic. El 1936 la trobem de redactora a Barcelona de la revista femenina del PSUC, Companya. Tota una vida dedicada a l’escriptura.
Cadascuna amb la seva motxilla personal, amb la seva història, amb els seus anhels, amb els seus somnis.
Però Dones Reporteres volia la seva pròpia dona viatgera i així vam conèixer a Cristina Chaves, una dona viatgera que estalvia diners per viatjar, però no un viatge de turista ortodoxa, sinó un viatge que ja la ha endinsat a Amèrica i Àsia durant mesos. Una dona de 30 anys i escaig amb una ànima enamorada de l’aventura.
