Dimarts 19 març 2024

Dimarts 19 març 2024

Compartir

MANIFEST SOBRE ELS DRETS CIVILS A EUROPA DE LES PERSONES LGTB

I DE CIUTADANIA EN GENERAL, EN RECONEIXEMENT DE LES PARELLES I LA FILIACIÓ

PREÀMBUL

Des de fa més de vint anys, les societats democràtiques a Europa han iniciat una escalada accelerada de reconeixement dels drets tant individuals de les persones LGTB així com dels seus drets i obligacions dins l’àmbit del dret de família.

Malgrat que aquest reconeixement ha significat un avanç indubtable, cal que recordem que aquest encara és parcial, divers i desigual entre els diferents Estats així com en el si de les diferents organitzacions d’integració europea (bàsicament la Unió Europea i el Consell d’Europa).

Al costat de la pluralitat real de les famílies hi ha una situació de drets molt diferent als diversos països d’Europa, fet que genera prohibicions, refugiats i exiliats.

Hem de recordar que en moltes ocasions, el reconeixent legal o jurisprudencial a favor de les persones i les famílies LGTB troba problemes greus a l’hora de la seva aplicació real. Hi ha estats que no transposen íntegrament a la seva legislació interna els drets reconeguts a favor de les persones LGTB per part de les Directives de la Unió Europea així com ignoren els avanços jurisprudencials que el Tribunal Europeu de Drets Humans així com del Tribunal de la Unió han assolit a favor de l’emancipació de les persones LGTB.

Tampoc podem oblidar les recances de molts estats a reconèixer l’eficàcia, si més no atenuada, de les relacions vàlidament constituïdes per les persones LGTB en altres estats membres, tot al·legant abusivament la clàusula d’ordre públic.

Creiem que la negativa de la major part dels estats del Consell d’Europa a reconèixer el dret de les parelles LGTB a contreure matrimoni (excepte Holanda 2001, Bèlgica 2003, Espanya 2005, Noruega 2009, Suècia 2009, Islàndia 2010 i Portugal 2010) i la negativa a reconèixer el dret de les parelles o matrimonis LGTB a l’adopció conjunta (Holanda 2000, Suècia 2002, Regne Unit 2002, Espanya 2005, Islàndia 2006, Bèlgica 2006, Noruega 2009 i Dinamarca 2010. I a Alemanya el 2004 l’adopció coparental del fill de la parella i a Finlàndia el 2009) suposa una violació del dret a la igualtat reconegut a l’article 14 de la Convenció Europea de Drets Humans i Llibertats Fonamentals (CEDH) així com del dret a contreure matrimoni (art. 12 CEDH) i del dret al respecte a la vida privada (art. 8 CEDH). Per altra banda, cal recordar que el Tribunal Europeu del Drets Humans (TEDH ja va establir al cas Goodwin que el dret a contreure matrimoni (art.12 CEDH) no depèn de la capacitat de procrear.

Creiem que la negativa sistemàtica de certs estats a estendre a favor de les parelles LGTB els drets i les obligacions reconeguts a favor de les parelles de diferent sexe (règim jurídic de la parella, prestacions públiques, parentalitat, adopció, etc.) conculca, entre altres, la jurisprudència del TEDH establerta des de la sentència Siegmund Karner versus Àustria. Tota diferenciació de tracte basada en l’orientació sexual requereix raons particularment serioses per ser justificada.

Tots aquests problemes, entre d’altres, condueixen a les persones LGTB i a les seves famílies a haver de suportar un estatut personal feble i mancat de seguretat jurídica al si d’Europa. Aquesta situació és un obstacle a la construcció de la identitat de la ciutadania europea però, sobretot, conculca el dret de les persones LGTB i de les seves famílies a exercir els seus drets en condicions objectives d’igualtat i de dignitat.

A tall d’exemple, la Directiva 2004/38 del Parlament Europeu i del Consell de 29 d’abril de 2004, estableix el règim jurídic a aplicar a les parelles constituïdes dins d’un Estat membre on un dels seus membres no és ciutadà de la Unió com tampoc de cap dels Estats que s’han adherit al Tractat de l’Espai Econòmic Europeu a efectes de llibertat de circulació i de residència.

Moltes parelles de persones procedents de dos països diferents no veuen reconeguts els mateixos drets, ni els dels seus fills, en el país d’origen de cada membre de la parella, o en un tercer de residència. Aquestes situacions de parella i particularment en relació a la filiació demanen una harmonització a l’alça de drets a escala europea.

Aquests nacionals de tercers estats que formen parella amb una persona ciutadana de la Unió i aquesta compleix els requisits de la Directiva així com aquells requisits que els Estats Membres puguin establir a través de les respectives lleis de transposició no se’ls podrà aplicar el règim general en matèria d’immigració sinó que tindran el dret a ser sotmesos al règim molt més beneficiós establert pel dret comunitari.

Doncs malgrat això, hi ha estats que rebutgen l’aplicació del règim comunitari de lliure circulació i de residència al membre nacional de tercer estat malgrat que mantingui una relació de parella demostrada o fins i tot matrimoni.

Aquest és un exemple paradigmàtic on els drets reconeguts a les persones LGTB a través de tota una sèrie d’institucions reconegudes a diferents nivells (com el nacional: parella registrada o fins i tot el matrimoni a Holanda, Bèlgica, Espanya, Noruega, Suècia i Portugal; i nivell europeu: règim europeu de llibertat de circulació i residència de la directiva esmentada) són anorreats per actituds reticents de certs estats en aplicació incorrecta de la seva legislació nacional, la qual no té en compte els límits establerts per la normativa i jurisprudència europea.

Les situacions dels drets als diferents països ofereixen un marc molt divers. En cada estat la legislació i les prohibicions s’han justificat en la majoria de vegades per raons d’un “dret natural”. Un enfocament, però, que no coincideix en res entre un país i un altre, amb unes disposicions que suposen diferents formes sovint contraposades sobre allò que s’entén per “natural”, fruit i herència d’idees antigues, superades pels temps i per la cultura de la gent.

Aquests avenços legals per a les persones LGTB són un reflex d’un moviment cívic més ampli que afecta tota la ciutadania. Al llarg d’Europa, les parelles heterosexuals no casades i les persones soles tampoc no gaudeixen dels mateixos drets en la filiació per adopció, reproducció assistida o subrogació. El moment present demana un avanç en els drets i la seva regulació jurídica, com es féu fa anys en el divorci i la interrupció de l’embaràs que van ser regulats per llei de manera general a partir del darrer terç del segle passat a la majoria dels països d’Europa, fruit de les pressions socials i de l’impuls del moviment feminista.

En aquest situació, el moviment LGTB ens plantegem una reivindicació a l’escala europea per a l’ampliació dels nostres drets i dels drets generals de la ciutadana.

MANIFEST

Conscients de les demandes de la societat europea i de l’endarreriment de les legislacions respecte de l’opinió publica majoritària a tot Europa:

Reclamem el dret al matrimoni per persones del mateix sexe.

Reclamem la igualació dels drets de cara a la filiació per a parelles heterosexuals, casades o no, per a parelles homosexuals, casades o no, i per a persones que volen constituir famílies monoparentals.

Reclamem que el dret a l’adopció, i a l’acolliment, sempre en funció del dret superior del menor, tampoc no pot discriminar en funció de solter o parella de fet, o casada, ni pel seu tipus, heterosexual o homosexual.

Reclamem que el dret a l’accés a la reproducció assistida no pot discriminar pel fet de ser solters, parella de fet o casada, ni pel tipus de parella.

Reclamem que l’accés a la subrogació de la maternitat ha de regular-se de manera més uniforme a Europa, ja que és una realitat present no solament als països anglosaxons, sinó cada dia més en la resta.

Reclamem l’acceptació per part dels estats dels matrimonis establerts en altres estats (europeus i no-europeus) per part de ciutadans europeus i/o residents a Europa sense discriminació per raó de la seva orientació sexual.

Reclamem l’acceptació per part dels estats de les filiacions establertes en altres estats (europeus i no-europeus) dels fills de ciutadans europeus i/o residents a Europa, sense discriminació per raó de la orientació sexual dels pares d’aquests nens i nenes.

Denunciem que les nostres famílies, davant la manca de lleis que els recolzin amb l’accés en igualtat de condicions a les tècniques de reproducció assistida (fecundació in vitro, gestació subrogació, etc.), es veuen obligades a viatges a altres països (dintre i fora d’Europa), amb les subsegüents dificultats en el reconeixement i enregistrament de les criatures.

Denunciem nombrosos casos de criatures que no veuen reconegut el seu marc familiar, ni la filiació amb un dels seus dos pares o mares, amb un perjudici greu de la seva seguretat i amb una greu manca de reconeixement dels seus drets.

Filiació i matrimoni són afers de la nova cultura política d’Europa, de cara a la construcció d’una esfera privada respectada i assumida públicament. Les diferències entre estats no es poden justificar en termes culturals, sinó que representen limitacions en drets bàsics, mancances en la definició dels drets de ciutadania i un deure pendent en la construcció de la identitat de la ciutadania europea.

Barcelona, abril 2011 

2ª Trobada de Famílies LGTB

28 d’abril a 1 de maig del 2012 – Lloret de Mar

 

FAMILIES LGTB

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La Salut de les dones és la salut de tothom

  OPINIÓ El meu marit Bill i jo ens autodenominem optimistes impacients. Iniciàrem la nostra fundació perquè...

MAGNÍFICAMENT, senyores i senyors

OPINIÓ El 25 passat em vaig dedicar a investigar sobre el que diu la Constitució...

Catalunya: Publicat l’estudi sobre l’impacte de la Llei 11/2014 LGBTI / La Independent / Notícies gènere

Catalunya –  afirmen  des de la Direcció General d’Igualtat i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i...