Les DONES DE LA TERTÚLIA FEMINISTA DE L’ ATENEU DE MADRID, constituïdes en PLATAFORMA FEMINISTA, davant la imminent celebració d’eleccions municipals i autonòmiques, es dirigeixen als partits polítics per tal de conèixer quins són els programes que defensen per a resoldre aquells problemes que afecten les dones, entre els que trobem com més greus i urgents:
1 .- El inacceptable nombre de casos de violència física, psíquica i sexual contra les dones, així com de femicidis que es produeixen cada any, que l’Observatori de Violència del Ministeri de Sanitat, Afers Socials i Igualtat quantifica en 545 dones assassinades des de 2003 , primer any en què s’unifiquen les estadístiques. En cinc anys el terrorisme masclista ha acabat amb la vida de 345 dones.
2 .- L’alarmant augment de la prostitució a causa de la crisi econòmica, tant per les màfies dedicades al tràfic de dones amb fins d’explotació sexual com per la inducció a la mateixa per proxenetes que poden ser familiars de la víctima, incloent a nens i noies menors d’edat, que obtenen cada any més ingressos d’aquesta classe d’esclavitud.
3 .- L’avanç de la feminització de la pobresa en tots els sectors més febles: solteres amb fills menors, divorciades que no cobren les pensions compensatòries ni d’aliments, vídues sense pensió o d’import miserable.
4 .- La ofensiva masclista que han desencadenant les associacions de homes en la campanya de les denúncies falses per violència contra la dona, així com la utilització de la Síndrome d’Alienació Parental, acceptat per una part de la judicatura i de la fiscalia i aprovat per alguns psiquiatres, que està causant terribles problemes a les mares i als fills menors, víctimes de violència i d’abusos sexuals.
5 .- La desocupació crònica que pateix la població femenina, que dobla la masculina.
6 .- El percentatge de població activa femenina espanyola que és un dels més baixos de la Unió Europea, situant-se en aquest moment en el 52%.
7 .- Les escandaloses diferències salarials entre les dones i els homes, de les que ni tan sols es tenen dades fiables, ja que en aquest mes de març s’ofereixen percentatges molt diferents segons les comunitats. Així mentre Emakunde, Institut de la Dona del País Basc, diu que els salaris femenins són la meitat que els masculins, uns mitjans informen que la mitjana espanyola se situa en el 18% i altres arriben al 30%.
8 .- El subocupació de les dones que tenen major preparació intel.lectual i professional que els homes.
9 .- La minúscula presència de dones en els càrrecs directius, tant de les empreses privades com de les públiques, el percentatge presentat oficialment amb motiu del Dia Internacional de la Dona és del 10%, i que desdient els suposats avenços publicitats oficialment ha baixat en els últims anys. Segons l’estudi sobre la presència de dones en els consells d’administració de l’Ibex35 que publica l’observatori Add Talenti, només 4 van accedir a un lloc en algun d’aquests consells durant 2010, enfront de les 6 de l’any anterior oa les 14 del 2008.
10 .- Les tasques de cura i atenció domèstica són realitzades en la seva majoria per dones, a les quals dediquen de mitjana 4 hores diàries.
11 .- La baixa natalitat, la menor del món, amb 1,3 fills per dona adulta, el que significa que no hi ha relleu per a la generació anterior. La població espanyola baixarà en els pròxims anys amb el consegüent empobriment i manca de recursos de tota la societat.
Davant d’un decebedor descripció de la situació de la dona,
CONSIDEREM, que la majoria d’aquests problemes que indiquen l’abandonament del inalienable deure de protecció que ha de l’Estat a les seves ciutadanes, en un país democràtic, industrialitzat i avançat, es deuen a les mancances que pateixen els serveis públics al nostre país.
Així, les deficiències que pateixen els cossos de seguretat, tant les policies locals com les autonòmiques, amb personal escàs, amb poca preparació i no especialitzat fan ineficaç la protecció que necessiten les dones amenaçades de violència masclista, així com la investigació i persecució dels delinqüents. De la mateixa manera la manca d’agents i de mitjans provoca que es desatengui la vigilància i el desmantellament de prostíbuls, locals de contactes, Puti-clubs, cases de massatges, on encoberta o directament s’exerceix la prostitució fins i tot amb dones traficades d’altres països i menors. L’escàndol és que alguns ajuntaments concedeixin llicències de construcció i permisos d’explotació directament a bordells.
La insuficient dotació de l’Administració de Justícia-com a exemple oferim la informació que mentre a Alemanya amb 80 milions d’habitants té 80.000 jutges, a Espanya, amb 45.500.000 tenim de totes les jurisdiccions 4.700-, el que significa que no hi ha prou jutjats especialitzats, ni fiscals, ni funcionaris per atendre la tramitació de les denúncies per violència, violacions, abusos sexuals a menors, així com són escasses i de vegades únicament anecdòtiques les unitats mèdiques forenses. De tal manera, és impossible que s’atenguin amb promptitud i l’atenció deguda els processos de violència, violació, abusos sexuals a menors, divorci, custòdia, pensions alimentàries, que necessiten exploracions psicològiques i psiquiàtriques en profunditat, d’investigacions policials i del temps adequat perquè el jutge tingui un coneixement exacte del problema que ha de sentenciar. Tal manca de mitjans, que origina la precipitació i negligència en l’actuació dels òrgans judicials, condueix sovint a resolucions judicials injustes que perjudiquen a les dones i als menors.
L’escassa i mal distribuïda xarxa d’escoles infantils, campaments i organitzacions de vacances per a nens i adolescents, residències per a gent gran, atenció primària sanitària, treballadores i assistents socials, els impedeix a les mares amb fills menors ia les dones que han de tenir cura a majors i discapacitats acceptar un treball assalariat a jornada completa. El 60% de les dones actives deixen la seva ocupació quan tenen el seu primer fill i no solen reprendre fins cinc anys més tard, amb la pèrdua econòmica i de valoració personal que això suposa tant per a elles mateixes com per al país. Els contractes de treball eventual, a temps parcial i sense cobertura de seguretat social, són fonamentalment femenins.
Tenint en compte que la implantació d’una xarxa suficient i adequada dels esmentats serveis públics constituiria al seu torn un important cabal de llocs de treball per a les dones.
CONSIDEREM que ja que una part important de les competències que fan referència als problemes i mancances que hem ressenyat anteriorment corresponen als ajuntaments ia la majoria de les comunitats els governs es renoven en aquesta convocatòria electoral, és a la responsabilitat d’aquestes institucions resoldre’ls amb promptitud i eficàcia.
Per això,
ENS DIRIGIM a tots els partits polítics que es presenten a aquestes eleccions reclamant una declaració explícita de quins són els seus programes per resoldre tan importants i decisius aspectes de l’organització social i econòmica que no només afecta les dones, sinó a tots els ciutadans del nostre país que construeixen dia a dia el futur.
Madrid, 10 de març 2011.
