El dijous 26 es va lliurar per primera vegada els premis del Concurs Jove de Còmic Sant Martí per a la Prevenció i Eradicació de la Violència Masclista, a la Biblioteca Manuel Arranz (Can Saladrigas) del Poblenou.
El jurat va acordar per unanimitat atorgar el Premi Jove de Còmic a les obres que millor contribueixen a la reflexió, denúncia i sensibilització entorn de la violència masclista . Noies i nois de 16 a 25 anys van presentar el seus còmics, i gairebé va coincidir el criteri del jurat amb el del públic.
Premis i mencions per bones històries
Va obtenir el guardó principal: “Noia anul·lada”, de Marta Saavedra, dins la Categoria A ( de 16 a 25 anys), per l’ús del llenguatge del còmic en la visibilització i denúncia de la violència masclista i el seu potencial per a la sensibilització. També va obtenir premi “Història d’una nena que vol fer karate però li diuen que el karate és per a nois”, d’Adriana Iglesias, dins de la Categoria B (menors de 16 anys), per contribuir a desvelar les desigualtats de gènere que fonamenten la violència masclista i la seva aportació a l’apoderament de les nenes. Aquesta “petita historia” també va obtenir el premi del Públic, per votació popular a la Web.
Les mencions especials van ser per a “Rutina” de Patrícia Najar, per aprofundir en les múltiples manifestacions de la violència masclista i contribuir a donar visibilitat a les violències quotidianes i la seva normalització. Aquesta obra també va obtenir el premi del públic, i “La resposta”, de Lorena Jara i Núria Monchón, també va obtenir premi per la seva contribució estètica en l’ús dels recursos gràfics i el seu concepte de sororitat. A més hi va haver una Menció Especial a l’obra: “El camí de la dona”, de Pau Esparó, per la seva potència visual i per contribuir al reconeixement de la lluita feminista i l’apoderament de les dones, i a “Lo veía, lo callaba”, còmic de Yasmin el Halouani, pel seu coratge en l’abordatge d’una de les formes de violència masclista més silenciades: els matrimonis forçats. [+info ]
Cal destacar que la sala d’actes de la Biblioteca del Poblenou- Manuel Arranz (antiga Can Saladrigas) estava tan plena, que molta gent va estar dempeus. Tothom volia esta present en aquet primer Premi de Còmic, que ha mobilitzat la participació de l’alumnat jove de molts instituts del districte, mitjançant xerrades i tallers sobre com es concreta a la vida quotidiana la violència envers les dones, i com es viu entre les més joves.
Aquest esdeveniment el va organitzar una comissió del Consell de les Dones de Sant Martí com l’acte principal del districte amb motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. I va contar amb la assistència del regidor del districte, Josep Maria Montaner, i de les consellers i conselleres del nou ajuntament, que lidera el grup Barcelona en Comú.
Una historieta amb visió de Gènere
Al iniciar l’acte es va llegir el manifest, elaborat i consensuat al Consell de Dones. Després va haver-hi el lliurament del Premi Jove de Còmic Sant Martí. Prèviament, es va fer una performance molt propera. A través del graphic recording es va crear una heroïna amb la col·laboració del públic, sobretot amb la participació molt activa de la gent jove. Marika Vila (reconeguda dibuixant i membre del jurat) i un dibuixant, anaven plasmant al paper i projectant a la pantalla l’historia segons les instruccions que entre tothom sorgien, responent a les preguntes d’una actriu, que feia de protagonista de còmics i d’una dibuixant: “per què sempre ens feu tan finetes i amb molt de pit?. es preguntava. I l’altra li responia “com vol que es dibuixin?, i es dirigia al públic: Com la fem?. I així es va anar creant una historieta divertida i amb “perspectiva de gènere”. Hi participaren sobretot les primeres files de nenes i noies joves.
Tot seguit, es va fer el lliurament dels premis, i va ser divertit, quan una de les guanyadores es va quedar tan sorpresa d’haver estat la premiada, que no volia sortir a recollir el premi. Finalment, part de l’alumnat, de diferents cursos, de l’Institut Quatre Cantons de Poblenou, van delectar i sorprendre al públic amb unes cançons raperes sobre la violència envers les dones joves. La seva actuació semblava molt espontània, però es percibia una feina al darrere, tant en la posada en escena, com en la música, la lletra, la coreografia.
