La veritat és que seria per a riure si no fera plorar. Escoltar al PP volent donar lliçons sobre els drets de les dones és, senzillament patètic.
Fem memòria. Han tingut quasi tretze anys i tres presidents del partit per haver retirat el recurs que tenien contra la llei de l’avortament davant del Tribunal Constitucional i no ho van fer. I, just el dia en què l’alt Tribunal decideix donar suport a la Llei Orgànica 2/2010 de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, ix Feijoó dient que era una bona llei. És o no patètic? I dic jo, si et semblava una bona llei, haver retirat el recurs.
S’han agafat com un clau ardent a l’anomenada «llei de sols si es si» com si no hi haguera un demà. Estan alguns grups municipals presentant mocions per a demanar la seua revisió, com si depenguera només d’ells la revisió d’una llei que ja va nàixer coixa perquè, una vegada més, les responsables del Ministeri d’Igualtat no van escoltar els avisos de les expertes del moviment feminista. Però d’ahí a convertir-se en Quixots contra la llei canviant fins i tot la forma de parlar, justament en any electoral, hi ha un bon tros per a ser creïbles.
Continuem amb l’exercici de la memòria. Quan a l’any dos mil quatre es va aprovar la Llei Orgànica 1/2004 sobre mesures de protecció integral contra la violència de gènere, endevinen què van fer? Doncs si, recórrer-la davant del Tribunal Constitucional. Igual que van fer també amb la Llei Orgànica 3/2007 sobre Igualtat Efectiva entre Dones i Homes. I també amb igual resultat: L’Alt Tribunal va estimar que les lleis orgàniques esmentades estaven dins de la Constitució.
Amb aquestes credencials sobre la defensa dels drets de les dones, volem que els crega’m ara? Difícil ho tenen. I sobretot, perquè tots aquests moviments estan íntimament lligats a l’any electoral en què estem.
Però també per un tema de fons: que no creuen en els avanços dels drets de les dones. Recordem també que Ruíz Gallardón va intentar modificar a pitjor la llei de l’avortament i tornar-nos a la llei de l’any huitanta-cinc que ens considerava a les dones pràcticament menors d’edat i, només en uns determinats supòsits, podíem exercir aquest dret. Va ser el moviment feminista qui li va parar els peus i obligar a dimitir. I Rajoy ja no es va atrevir a tornar a tocar el tema amb l’excusa del Recurs al Tribunal Constitucional.
I ara ve Feijoó i miraculosament troba que la llei que van recórrer és bona i que no cal cap reforma. Cal fotre’s amb la seua coherència i credibilitat!
El miracle que la reconversió de posicions té un nom clar: eleccions. I, potser estan intentant buscar al «calador» de vots de les feministes que ens sentim òrfenes de partit d’esquerres als quals votar. Però els vull recordar que a nosaltres encara ens queden aspectes que vostés van perdre de vista fa molts anys: Dignitat i coherència.
Sabem perfectament que són llops vestits de corders respecte dels drets de les dones i els seus avanços i per això no els votarem, encara que ens vullguen fer veure que són capdavanters en feminisme.
Almenys jo tinc clar que, si les opcions d’esquerres no que m’acaben de convéncer, faré un vot nul.
I ho faré perquè no me’ls he cregut mai ni en res. I també perquè sé que no tindran escrúpols de pactar amb la ultradreta que ens vol callades i a casa. I aquest model caduc ja nos ens representa.
Però lliçons de feminisme, cap ni una. No facen el més espantós ridícul, una vegada més.
