Per Redacció Diario Feminista
L’informe Tendències mundials en llibertat d’expressió i de desenvolupament dels mitjans 2022/2025 de la UNESCO adverteix d’un deteriorament sostingut de la llibertat de premsa a escala global, però també apunta una via clara de recuperació: reforçar el periodisme de qualitat com a pilar democràtic . Aquesta recomanació coincideix amb una evidència internacional creixent que identifica les pràctiques sensacionalistes i l’anomenat clickbait com a factors que han erosionat la credibilitat dels mitjans i han debilitat l’ecosistema informatiu.
Diversos estudis subratllen que la pèrdua de confiança en els mitjans està estretament vinculada a la percepció de continguts exagerats, polaritzants o dissenyats únicament per atraure clics, aquesta aportació es va recollir especialment a l’informe Digital News Report 2024 de Reuters Institute i Universitat d’Oxford. En la mateixa línia, l’OCDE subratlla que la desinformació distorsiona el debat democràtic, debilita la confiança institucional i limita la participació ciutadana, per la qual cosa és essencial promoure entorns informatius amb fonts fiables i plurals per revertir la tendència en què la qualitat prevalgui més que el contingut sensacionalista i, per tant, nociu.
Davant d’això, els organismes internacionals coincideixen a assenyalar que el periodisme rigorós és una part essencial de la solució. La UNESCO defensa que els mitjans “lliures, independents i pluralistes” són condició indispensable per a societats informades i democràtiques, mentre que Nacions Unides, als seus Principis per a la integritat de la informació, situa la promoció de continguts fiables com a eix central per contrarestar la desinformació.
L‟impacte d‟aquestes dinàmiques és significatiu. Segons dades recollides a l’informe de la UNESCO, l’augment de l’autocensura i la creixent pressió econòmica sobre els mitjans es veuen agreujats per un entorn en què els continguts més cridaners desplacen el periodisme d’interès públic. Aquest fenomen no només afecta la sostenibilitat del sector, sinó també la qualitat del debat democràtic.
A aquest deteriorament s’hi afegeix un impacte menys visible però profund en la igualtat de gènere i en la seguretat de les dones en general. Diversos informes internacionals, com The Chilling de la UNESCO i el Global Media Monitoring Project evidencien que els entorns informatius dominats per la lògica del clic tendeixen a amplificar discursos d’odi, estereotips i narratives simplificades que afecten de manera desproporcionada les dones. Aquest fenomen no es limita a les periodistes, que pateixen una constant violència digital entre altres tipus de violències, sinó que debilita la qualitat de l’espai públic en conjunt, reduint la pluralitat i normalitzant formes de violència simbòlica que impacten en totes les dones. Quan el debat públic s’empobreix i es polaritza, s’erosionen també les condicions per a una participació igualitària i segura, cosa que acaba afectant el conjunt de la societat.
Per tant, apostar pel rigor davant el sensacionalisme no només millora la qualitat informativa, sinó que també contribueix a enfortir societats cohesionades i inclusives davant de la desinformació i l’assetjament.
