Marta Moreno-1

Compartir

«Falten referents femenines.Tenir referents impulsa a saber que és possible»

Sèrie dones esportistes

Marta Moreno és una de les membres més veteranes de l’equip de tecnificació d’esquí de fons de la FCEH -Federació Catalana d’Esports d’Hivern- malgrat la joventut, 20 anys. 

Nascuda a Vielha (Val d’Aran), és membre del club CAEI -Club Aranès d’Esports d’Iuèrn-. L’evolució de la seva carrera esportiva s’ha consolidat, al capdavant de la classificació en proves d’àmbit català i estatal, i agafant experiència en el terreny internacional. En aquest sentit, el 2020 va participar en la seva primera gran competició internacional, els Jocs Olímpics d’Hivern de la Joventut de Lausana (Suïssa), quan tot just tenia 17 anys. En aquesta temporada ha aconseguit dues victòries destacades: a la prova FIS de Lles de Cerdanya i a la Balkan Cup, celebrada a Zlatibor (Sèrbia). Va obtenir el bitllet per al Campionat del Món Júnior d’Esquí de Fons, que va tenir lloc a Lygna (Noruega) el passat mes de febrer.

Com vas començar a fer esquí nòrdic?

Des de ben petita els meus pares em van introduir al món de l’esport, fent natació, patinatge artístic i vaig provar l’esquí quan era petita. Vaig començar amb esquí alpí fins que vaig provar l’esqui de fons, quan tenia 6 anys. Vaig estar combinant tos dos, el cap de setmana dissabte alpí i diumenge esquí de fons. Alhora de competir, quan tenia 14 anys, vaig decantar-me per l’esqui de fons. Aquí a l’Aran hi ha facilitats amb programes per compatibilitzar l’escola i la pràctica de l’esquí, per això vaig poder dedicar-me.

Quines són les dificultats que t’has trobat per ser dona i un esport minoritari?

És un esport que, en aquest país, no és molt reconegut, no hi ha cultura de neu, en general. És un esport que costa, també s’ha començat més tard que altres països, com els nòrdics que porten tota la vida fent esquí de fons, quan estudien tenen assignatures sobre l’esqui de fons, van a escola fent esquí de fons… aquí costa més, ja començant per la proximitat de la neu o una gran quantitat d’hores de viatge per anar a competir. Jo ho he tingut més fàcil per compatibilitzar amb els estudis però igualment no és fàcil fer les dues coses i no hi ha tant reconeixement. Pel fet de ser dona, tinc sort d’estar en un esport així, tot i que hauria de ser el mateix en tots els esports, perquè se’ns respecta i reconeix de la mateixa manera que als nois, crec que és un esport bastant igualitari, bastant equilibrat entre dones i homes. El que si que trobo és que falten referents femenines, dones que practiquin l’esquí de fons; hi ha poques dones a nivell nacional, a nivell internacional hi ha més però segueixen sent moltes menys i no només parlo d’atletes sinó també entrenadores, tècniques, skiwoman’s, de tot . Tenir referents impulsa a saber que és possible.

Com veus dedicar-te professionalment a l’esquí de fons?

És difícil dedicar-se professionalment a ser esquiadora de fons, no vol dir que no sigui possible, però com deia abans hi ha més dificultats aquí que en altres països. Clar que, com tot, és propossar-s’ho.

Has participat en les olimpiades juvenils, que ha significat per tu?

Competir és una manera de superar-te, de saber on pots arribar. Estic molt orgullosa de prendre el camí de la competició en la meva vida perquè tot i haver de renunciar a moltes altres coses el fet de competir et fa madurar molt ràpid. Poder és una vida dura i es podria aprendre per altres camins però les alegries que se sumen i veure que el que treballes es reflexa en el que fas és molt satisfactori.

Quins són el reptes de futur que et marques?

A nivell vital simplement créixer com a persona i anar aprenent del que es va presentant. A nivell esportiu vaig més enllà i em marco reptes més grans: competir a nivell internacional, a la copa del món i si deixo la competició continuar sent dins d’aquest esport d’una altra manera, sent entrenadora, ajudant… tinc clar que és un esport que no acabaré de deixar mai.

Aquesta temporada t’ha convocat la RFEDI (Real Federación Española Deportes de Invierno) per avaluar el teu rendiment.

Si, jo estic a la Federació Catalana però la federació espanyola em convoca per avaluar-me per a participar a l’equip estatal juvenil, això em permetria competir a nivell internacional amb una altra projecció. A les olimpiades juvenils va ser una experiència tot i que no vaig arribar al meu màxim m’ha ensenyat moltes coses i veure com ens situem en l’àmbit internacional.

Marta Moreno

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Carme Porta

Carme Porta

Comunicadora i tècnica en imatge fílmica. Sòcia fundadora d'IDEMTV i La Periòdica. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i del Grup de Periodisme Ramon Barnils.

També et pot interessar