Comença la 34ª Mostra Internacional de Films de Dones. En aquesta 34a edició, la MIFDB posa en circulació discursos fílmics feministes urgents, invisibilitzats i complexos, carregats de capes. Discursos que diferents generacions de dones i dissidències han formulat una vegada i una altra, en moments i territoris diferents.
A Catalunya, aquestes idees van tenir un moment de gran efervescència durant els anys setanta, i va ser llavors quan van començar a obrir-se debats sobre el treball, la llibertat sexual o l’avortament, mentre que d’altres -com la decolonialitat o les identitats queer- quedaven fora de focus. La programació d’enguany reprèn aquestes discussions, rumiant -com proposa el títol d’aquesta edició- les herències que encara avui continuen actives, i ampliant el camp amb noves preguntes que els feminismes recents han posat sobre la taula.
El film Crias (2025) de la directora Xiana do Teixeiro obre la Mostra. La pel·lícula, centrada en l’escriptura femenina de diaris adolescents, va generar una gran expectació durant la seva estrena mundial al Festival de Màlaga.
La secció Persistències Fílmiques posa en diàleg pel·lícules contemporànies amb clàssics del cinema fet per dones. Enguany destaquen dues sessions de recuperació que amplien la història dels feminismes no occidentals. Orange Vests (1991), realitzada pel col·lectiu feminista Studio Tatjana -l’únic del seu tipus a l’antiga URSS- i recentment recuperada dels fons de la Filmoteca Alemanya. Videotapes, tres peces de cinema directe realitzades als anys setanta i vuitanta pel duet brasiler format per Rita Moreira i Norma Bahia, ambdues exiliades als Estats Units.
El pensament decolonial travessa bona part de la programació, especialment al voltant de qüestions com les migracions, les fronteres, les infàncies en guerra o l’antimilitarisme. En continuïtat amb edicions anteriors, la programació aborda allò queer no només com una identitat, sinó com a forma de mirar i d’estar al món amb capacitat transformadora. A Cinema fora de lloc, les sessions a l’aire lliure que converteixen l’espai públic en un punt de trobada LGTBIQ+.
Hi haurà tres sessions especials que tindran lloc en diferents espais de la ciutat: Candy Darling, Santa Mònica, Zumzeig Cinecooperativa i la Biblioteca del Cinema. Són peces creades a partir de la investigació de l’arxiu de la Mostra que vol activar la memòria des de dues perspectives que són complementàries: les pràctiques de programació lèsbiques i queer del festival i les seves línies de programació decolonials.
Podeu trobar tota la programació al web de la Mostra.
