La situació de les dones en els conflictes bèl·lics actuals ha assolit nivells crítics, amb un augment alarmant de la violència dirigida específicament contra elles. En els darrers anys, la violència sexual s’ha intensificat dràsticament, incrementant-se un 87% en només dos anys, utilitzant-se no com un dany col·lateral, sinó com una tàctica estratègica i arma de guerra per humiliar comunitats i fer fallida la dignitat dels pobles.
Actualment, les dones enfronten una vulnerabilitat extrema marcada per rècords. 676 milions de dones i nenes viuen avui a prop de zones de conflicte mortal, la xifra més alta des dels anys 90. Ha augmentat la mortalitat de dones i nenes en els conflictes armats, duplicant-se la mortalitat en general arribant a un 40%. Aquest informe també inclou la “Violència reproductiva”, destrucció planificada de centres de maternitat bloquejant l’accés a centres de salut; fet que ha de constituir un crim de genocidi, ja que busca impedir naixements dins de grups específics. La guerra a Gaza és una prova d’aquesta pràctica, on milers de parts s’estan realitzant entre runes, sense cap tipus d’atenció postpart, sense els mínims que puguin garantir la viabilitat de la vida.
Les dones tenen doble càrrega de supervivència, a més de patir desplaçaments forçosos i riscos de tracta, queden al capdavant del suport familiar i les cures, en entorns on els serveis bàsics estan col·lapsats. També hi ha una exclusió política per a les dones, en son excloses 9 de cada 10 negociacions de pau, tot i que la seva participació en els processos sol garantir una pau duradora. La mitjana és una representació de només un 7% de negociadores, un 14% de mediadores i el 20% de signants d’acords de pau.
El 2024 de 36 acords de pau només 11 inclouen alguna menció a dones sobra temes de gènere.
Segons Guterres (ONU): “Els passadissos del poder, les taules de negociació i les institucions de seguretat segueixen dominades per homes, sovint sense cap responsabilitat real sobre les conseqüències de les seves decisions. Aquest panorama revela una reculada històrica en la protecció dels drets humans, on el cos femení es converteix, cada cop més, en part activa del camp de batalla.”
És clar que les guerres d’avui ja no es lliuren només amb projectils i drons; es lliuren en el cos de les dones. Les xifres que emergeixen dels organismes internacionals no són només estadístiques, són el crit d’una tragèdia que el món sembla ignorar: en dos anys, els casos documentats de violència sexual vinculada a conflictes armats han patit un repunt brutal del 87%. Aquest augment no és un dany col·lateral. És una tàctica de guerra deliberada, barata i devastadora que cerca l’extermini moral de comunitats senceres. Anatomia d’un horror sistemàtic. A escenaris on l’Estat de dret s’ensorra, la violència contra la dona es converteix en la norma.
Per posar exemples, a Haití, un país asfixiat pel control dels grups, el diagnòstic és desolador: més de dos terços dels incidents de violència tenen un component sexual. Allà, la violació s’ha transformat en moneda de canvi per sembrar el terror als barris i sotmetre la població civil. No obstant això, és a la República Democràtica del Congo (RDC) on l’escala de l’horror desafia qualsevol comprensió humana. L’est del país, i específicament Kivu del Nord, s’ha consolidat com a epicentre global d’aquesta barbàrie. Després de la recent ofensiva dels rebels del M23, els centres de salut i atenció s’han vist desbordats: 38.000 casos registrats només els primers mesos de l’any. Això suposa centenars d’agressions diàries. Centenars de vides trencades en una ofensiva que utilitza l’agressió sexual per forçar desplaçaments massius i fer fallida la resistència social. La pregunta que sorgeix davant d’aquestes dades és: per què ara? Els experts assenyalen que la impunitat gairebé absoluta que gaudeixen els agressors —ja siguin milícies paramilitars o grups criminals— alimenta el cicle. Als conflictes moderns, violar és una eina estratègica que garanteix el control territorial sense necessitat de gastar munició. Per a les víctimes, el calvari no s’acaba amb l’agressió. Al trauma físic s’hi afegeix l’estigma social, la manca de serveis mèdics d’emergència i, en la majoria dels casos, la impossibilitat d’accedir a una justícia que sembla cega davant del patiment femení. Una crida a la consciència global.
Aquestes xifres esgarrifoses han de ser el punt d’inflexió per a la comunitat internacional. No es pot continuar observant la violència sexual en els conflictes com a conseqüència inevitable de la guerra. És una violació flagrant dels drets humans i un crim de guerra que requereix una resposta contundent. Mentre el cos de la dona segueixi sent considerat un territori de conquesta, la paraula “pau” continuarà sent una quimera. La pregunta ja no és si es coneix la magnitud del problema, sinó què s’està determinat a fer per aturar-lo.
Per concloure, cal denunciar la despesa militar mundial, ja que ha experimentat un augment del 9,4% en un sol any, i ha arribat al més alt des de la fi de la guerra freda, 2,7 bilions de dòlars. “Quan el món es rearma, les dones paguen el preu”, “el camí cap a la pau no passa per l’acumulació d’armes, sinó per invertir en eines de pau, drets i desenvolupament sostenible”, va advertir l’informe de l’ONU.
El contrast és alarmant: menys del 0,4% de l’ajuda humanitària en contextos de conflicte arriba a organitzacions de dones. El món gasta bilions en guerra, i només engrunes en les que més en pateixen les conseqüències. Sarah Hendriks* va advertir que gairebé la meitat de les organitzacions de dones en contextos de crisi podrien tancar els propers sis mesos per falta de finançament. Mentre que el complex industrial-militar celebra beneficis rècord, qui sosten el teixit social en les pitjors tragèdies humanes es queda sense fons per operar. En definitiva, la comunitat internacional ha triat el bàndol. A la balança de prioritats globals, l’estrèpit dels tancs pesa avui molt més que la supervivència de milions de dones i els drets humans més bàsics.
Dades extretes de l’informe Onu Dones 2025
*Sarah Hendriks – Directora de la División de Políticas, Programas y Asuntos Intergubernamentales de ONU Mujeres
Fotos: Onu Mujeres
