Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

La violència racista policial té arrels en l’esclavitud

 

 

Així ho va expressar Angela Davis, feminista i líder del Black Power, el moviment negre que va lluitar pels drets civils nord-americans, a Nantes, el primer port negrer de França, a l’oest d’aquest país. Allà es va commemorar el passat cap de setmana la ‘Jornada Nacional de Memòria sobre la tracta, l’esclavitud i la seva abolició’.

AngelaDavisMayorNantes.www.20minutes.fr

Angela Davis i l’alcaldessa de Nantes.Fotowww.20minutes.fr

 

 

La professora, militant i activista afroamericana Angela Davis  que, al costat de l’alcaldessa socialista de Nantes, Johanna Rolland va llançar alguns pètals de roses al riu Loira en memòria de les víctimes històriques, va afirmar que “als Estats Units encara no hem aconseguit establir cap dia per commemorar l’esclavitud, ni la seva abolició”.

Per això “és molt important per a mi ser aquí, per testimoniar que la història té conseqüències i que les seqüeles de l’esclavitud encara les veiem en l’actualitat”. Fou en aquestes declaracions, recollides per l’Agència France Presse (AFP), quan va assenyalar que “la violència policial racista, no només als Estats Units, sinó també aquí a França, té les seves arrels en l’esclavitud”.

 

1.714 expedicions d’esclaus només des de Nantes

Les gairebé 300 persones assistents que eren amb Davis en l’acte es van dirigir després cap al Memorial de l’abolicióde l’esclavitud aixecat a la vora del Loira el 2011, just d’on partien les expedicions negreres de Nantes que, segons les dades recopilades, revelen que van ser 1.714 només en aquesta ciutat. En altres ciutats de l’Atlàntic francès es van celebrar també commemoracions similars.

Al port de Brest, més al nord i en l’extrem més occidental de la Bretanya francesa, es va inaugurar una escultura d’acer de 10 metres d’alçada denominada Memòries que té dues màscares: una mira al continent europeu i la segona dirigeix la seva mirada als quatre continents restants. És obra de dos autors: l’escultor Marc Morvan, descendent de plantacions de la Martinica per a qui és també un homenatge a Nelson Mandela i Max Relouzat, que es qui va imaginar l’escultura des de l’any 1998. Per a tots dos representa la universalitat de les memòries de l’esclavitud.

 

Negrers moderns a la Mediterrània

Per Relouzat “sense voler restar importància a la tracta negrera transatlántica” assenyala que convé recordar que “ara mateix, 128 milions de menors són esclaus al món i a la Mediterrània, on hi ha els negrers dels temps moderns”. Per tant “aquesta obra és d’una gran modernitat”. Max Relouzat opina que no es tracta tant de “parlar sobre el penediment o el perdó, sinó de fer conjuntament un treball de Memòria al voltant de l’estàtua i fer un treball pedagògic”, segons va manifestar a l’AFP.

Relouzat que és, a més, el president de les Memòries de l’esclavitud, va recordar una part desconeguda de la història de Brest: “El 1794 a Brest es va celebrar l’abolició de l’esclavitud a Santo Domingo, però el 1803 Napoleó va fer engarjolar en aquesta ciutat a 1.500 persones de Guadalupe, Martinica i Haití, oposades al restabliment de l’esclavitud”.

A l’altre costat de l’Atlàntic i en l’espai de l’antiga fàbrica Darboussier a Guadalupe, que va ser la major unitat sucrera de les Petites Antilles, el president francès va inaugurar el Memorial ACTe: el Centre Caribeny d’Expressions i de Memòria de la Trata i de la esclavitud. I com deia l’enviat especial de Jeune Afrique, Nicolas Michel, “si les dues qüestions fonamentals i complexes com són el perdó i la reparació segueixen pendents, el Memorial ACTe pot convertir-se en l’instrument de treball d’aquesta Memòria que s’ha de fer col·lectivament”.

 

 

 

www.conceptoradio.net

Foto www.conceptoradio.net

 

 

El paper de les dones en les comunitats esclaves

Angela Davis destaca sempre en els seus treballs la invisibilització de les reivindicacions de les dones negres en el moviment feminista, en el moviment afroamericà pels drets civils i també en el moviment obrer, malgrat l’important paper transformador de les dones afroamericanes. I en alguns textes dóna les claus del context material i simbòlic d’aquesta discriminació i com segueixen perdurant en els moviments polítics actuals. També analitza les relacions de poder i d’explotació respecte de la triple categoría: dona, raça, classe.

Aquesta investigadora feminista explica l’esclavisme de diferent manera com s’havia fet sempre, en particular el paper de les dones en les comunitats esclaves i també analitza la relació de les dones blanques nord-americanes amb el moviment antiesclavista.

Justament l’ Ateneu Rebel de Barcelona, va organitzar unes sessions de Lectures Feministes sobre el llibre d’Angela Davis Dones Raça i Classe en el qual ella desgrana el paper de les dones negres en els principals esdeveniments i moviments emancipadors de la història dels Estats Units entre el segle XIX i els anys 80, quan el llibre es va publicar (aquí publicat el 2004 per Akal). És a dir, ho analitza des de la implantació del sistema esclavista i la lluita per la seva abolició fins a la segona onada del feminisme.

Angela Davis, a més d’escriptora, investigadora i professora, ha defensat els drets de les persones empresonades als Estats Units i ha desenvolupat una poderosa crítica al racisme que impregna el sistema penal nord-americà. Pertany al Consell Assessor del Prison Activist Resource Center i segons consta en la introducció del seu llibre Dones Raça i Classe està treballant en un estudi comparatiu sobre les dones empresonades als Estats Units, Holanda i Cuba.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Què tenen a veure la salut i les qüestions de gènere? I Seminari Gènere i Salut

  > Organitza: Fundació Sida i Societat, La Independent, amb la col·laboració del Col·lègi de...

MANIFEST 8 DE MARÇ 2013 NO A L’ESPOLI DELS NOSTRES COSSOS, NO A L’ ESPOLI DE LES NOSTRES VIDES

Aquest 8 març de 2013, sortim cridant, seguim lluitant contra l’espoli dels nostres cossos, de...

INFORME ¿PERIODISTAS CONTRA EL RACISMO?. Comunicado de la Unión Romaní

INFORME ¿PERIODISTAS CONTRA EL RACISMO? La prensa española ante el pueblo gitano 2013   Los...