Marcela Lagarde: Foto Amada Santos
Impulsada per l’antropòloga mexicana Marcela Lagarde, la paraula “feminicidi” va ser acceptada per la Real Acadèmia Espanyola i s’afegirà a la 23a edició del Diccionari de la RAE. Repercussions entre les feministes argentines.
És tot just una paraula, però no és tan sols un grapat de lletres. És una paraula que conté un món de vexacions, violències i sofriments. Un terme que va donar la volta a la terra gràcies a la lluita del moviment de dones d’Amèrica Llatina, i enguany arribarà al Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola. Es tracta de la categoria “feminicidi”. Onze lletres que comencen a dibuixar un altre món possible per a les dones, els homicidis per raons de gènere seran ara nomenats com correspon en el tradicional diccionari que regeix la llengua castellana.
La Real Acadèmia Espanyola (RAE) va anunciar que aquesta paraula serà incorporada a la 23a edició del Diccionari de la Llengua Espanyola, que es publicarà a l’octubre d’aquest any amb motiu de la commemoració del III Centenari de la institució. “Feminicidi” va passar gairebé desapercebuda entre les tantes altres que incorporarà aquesta institució (veure a part) que, mal que ens pesi a alguns casos, regeix com s’escriuen i diuen les coses en el món castellanoparlant.
L’antropòloga feminista mexicana Marcela Lagarde, impulsora d’aquesta categoria, s’emociona per l’assoliment. I explica des de Mèxic el trànsit entre el terme que van encunyar el 1976 Diana Russell i Jill Radford en la seva obra The Politics of Woman Killing com femicide, que unes tres dècades més tard ella va traduir i va reformular com “feminicidi”. “Femicidi” no inclou l’anàlisi de la construcció social de la violència i tampoc el paper de l’Estat, entre altres coses, per la particular perspectiva anarquista de les autores. El feminicidi pondera la responsabilitat de l’Estat i planteja com en tota violència contra les dones la necessitat d’una política d’Estat per eradicar-la, així com, de manera paradoxal i contradictòria, la transformació de gènere d’aquest Estat i les seves institucions com a part de la solució del problema”, explica.
“Ha estat un esforç creatiu impulsar la perspectiva feminista epistemològica i política que tanca. Nomenar les coses per a nosaltres és la meitat del camí; en el feminicidi després hi l’ardu camí per eradicar-lo. Em commou també, perquè en aquesta mateixa computadora vaig escriure per primera vegada aquesta paraula amb l’emoció d’estar definint teòricament i políticament el feminicidi. Vaig voler que no es confongués amb homicidi i es pensés que era la feminització d’aquesta paraula; que fos semblant i diferent per incloure els crims misògins contra dones i, de manera central, l’enorme tolerància social i l’Estat a la violència contra les dones i les nenes, amb les conseqüències d’impunitat i injustícia”, relata.
També s’esplaia sobre la complexitat i la història del terme: “El feminicidi s’inscriu en la violència de gènere contra les dones i les nenes, es tracta de crims sorgits de la desigualtat i la discriminació, de les relacions de poder de gènere. Després va venir un llarg procés. Avui aquesta concepció està en el nostre marc normatiu i ha estat part de la sentència del Campo Algodonero, s’usa en la política de gènere a nivell internacional , en els mitjans i en una part important de la legislació en Amèrica llatina”.
Per Fabiana Tunísia, presidenta de l’ Associació Civil La Casa de la Trobada, aquesta inclusió és per celebrar. “És un avanç que una terminologia creada i definida dins del feminisme acadèmic estigui inclosa al diccionari. Implica el reconeixement a una forma política d’entendre la violència de gènere, i visibilizarla en l’idioma ens sembla important”, va dir.
A l’Argentina, el moviment feminista no parla de “feminicidi” sinó de “femicidi”. Per això Tunísia planteja que “és lògic que Marcela hagi desenvolupat la terminologia inicial en funció del que passava a Mèxic, amb una actitud de part de l’Estat mexicà de complicitat, d’inacció i de legitimació de la violència de gènere. Quan l’Estat no actua amb tota la força, com és a Ciudad Juárez i en tantes altres ciutats de Mèxic, està bé parlar de feminicidi. Ara, al nostre país no podem dir que l’Estat miri a una altra banda, que la Justícia no actuï. Que falta molt no em cap dubte, però no hi ha una actitud còmplice de l’Estat”. Per això considera que “hagués estat millor posar les dues definicions (feminicidi i femicidi), perquè és més representatiu del que passa en altres països”, va aclarir.
A més de la inclusió de “feminicidi” al diccionari espanyol, un altre dels èxits del moviment de dones és la supressió de les accepcions sexistes de “femení” com “feble, debil” i de la de “masculí”, com ” viril, enèrgic”. També la Reial Acadèmia va posar l’accent en què consti el femení i el masculí en totes les professions” quan hi ha la més remota possibilitat que una dona exerceixi una professió. En aquest terreny és cada vegada més difícil enxampar al diccionari en un regust masclista”, va assegurar Pedro Álvarez de Miranda, director acadèmic de l’obra a l’agència EFE.
Que així sigui!
