Nina silueta

Compartir

La protesta contra la guerra a l’interior de Rússia té rostre femení

Ha arribat fa pocs dies a Catalunya fugint de la guerra de Putin. És una dissident. No és diu Nina però se’n fa dir per amagar la seva identitat. 

Ella és arquitecta, feminista i activista contra els feminicidis. Estudiosa de la guerra civil espanyola. A Rússia col·laborava en un projecte de amb l’activista de Drets Humans (DDHH), GalinaKozhevnikova per explicar a través dels llibres la vida de dones singulars, a les nenes i als nens.

Perquè creieu que és important explicar la vida de dones que hagin deixat petjada, a la mainada?

Amb un grup d’activistes dirigides per la Lyubava Malysheva vam fer un projecte feminista perquè les nenes russes aprenguin sobre dones que han tingut una posició activa a la vida com escriptores, periodistes o defensores dels DDHH.

Pensem que perquè les nenes aprenguin a viure lliurement i reclamar el que és la democràcia han de poder tenir accés a bones lectures. I per això ens vam embarcar en aquesta col·lecció de llibre, aquest projecte tant il·lusionant.

A la col·lecció hi ha dones com l’Ana Politovskaya, periodista que va morir assassinada. Ella és un exemple per moltes de nosaltres. No poder assistir a la presentació. Els nens i nenes seran les persones del futur que s’han d’impregnar de maneres pacifistes, solidàries, humanes, respectuoses amb l’oponent, saber dialogar.

Per això creiem que és tan important una bona lectura. Ara el president Putin ha engegat una guerra i aquests nens i nenes n’arrossegaran les conseqüències durant molts anys. Els volem donar eines. Esperem que Putin pari la guerra i no hi hagin més víctimes d’aquesta situació injusta. Els ucraïnesos són els nostres veïns.

Com a feminista tens noticies de com estan les dones que deploren la guerra del president Putin, a Rússia?

Malgrat totes les prohibicions, malgrat que Putin amaga la guerra als russos i les russes que viuen al país, malgrat les detencions constants les dones continuen sortint al carrer a protestar per una guerra que no volen. La guerra ha augmentat el número de dones detingudes per les seves creences polítiques i pacifistes. Les dones que protesten per la guerra poden perdre el seu treball o ser expulsades de la universitat.

Per això la gent té por. La protesta contra la guerra a Rússia té rostre femení. Les feministes hi juguen un paper molt destacat. Ser feminista a Rússia avui no és només estar a les llistes de l’oposició. Significa ser perseguit pels homes de la dreta més estricta. Ara moltes de les fundacions que s’ocupaven voluntàriament dels drets de les dones han hagut de marxar del país perquè són perseguides.

Però els grups de voluntariat que ajuden a dones en situació de violència segueixen treballant encara que d’una forma no tant visible. I les dones entre elles es continuen ajudant i es recolzen mútuament amb iniciatives horitzontals com, per exemple, el grup Resistència Feminista contra la guerra. En aquesta situació les feministes estan demostrant al món que són valentes. Però, evidentment, l’activitat és perillosa.

Nina cara tapada

La Nina en el moment de la presentació de la col·lecció a Moscou

Tens informació de com estan actuant algunes mares de soldats russos que han d’anar a la guerra?

Ara no hi ha un moviment tan actiu com a la guerra de Txetxènia que les mares es rebel·laven contra la injustícia d’anar a una guerra que no volien. Ara a les grans ciutats hi ha mares que estan disposades a pagar molts diners perquè els seus fills no siguin enviats a la guerra, o per ajudar-los a anar a l’estranger. Ara les que són molt actives són les mares dels militars desapareguts.

Perquè a Rússia es fa servir el terme “violència domèstica”?

Malauradament les feministes i les advocades pels drets de les dones a Rússia prefereixen fer servir aquest tema que des del meu punt de vista és molt confús i poc definit. Però aquesta “violència domèstica” té gènere. Definitivament és violència masclista i sexista.

Pel febrer del 2017 Putin va signat una ordre que despenalitza la violència domèstica. Així que un home pot maltractar a una dona i fills i quan ho va denunciar encara pot rebre més fins a ser assassinada. La vida d’una dona, o de nens i nenes no val res a Rússia. Encara no hi ha un terme específic però el comportament que defineix és el d’un feminicidi.

Portades de llibres

La guerra ha interromput la publicació de la col·lecció

Teniu a Rússia exemples de violència vicaria?

Si, per suposat però desconeixem les xifres. L’assassinat d’un fill pel seu pare per venjança contra la mare del nen existeix però les autoritats no la tenen controlada i no n’hi ha estadístiques. A Rússia no existeixen programes per protegir a les dones d’aquesta situació.

Si que hi ha albergs on les donen s’hi amaguen per rebre ajuda psicològica però tot aquest tipus de treball és fet voluntàriament per les feministes. Si la policia les busca i les troba les retorna a casa seva. El Govern de Putin creu que les feministes estan destruint la família.

Hi havia dues dones al Parlament que defensaven la igualtat, Tatiana Pushkina i Alena Popova però no se’ls va donar la oportunitat de continuar en les últimes remodelacions de Govern. A la Duma ja hi ha hagut propostes per equiparar el feminisme amb l’extremisme. La situació a Rússia empitjora cada dia, però la lluita continua.

Quin control té el Govern oficialment de la violència masclista, es a dir la violència contra les dones i les nenes a Rússia?

Les agències governamentals no tenen estadístiques separades de delictes contra dones i nenes. L’únic grup que considera el femicidi a Rússia és el grup activista que té el portal “femicid.net” però des de l’inici de la guerra que està bloquejat. Podeu trobar l’informe al FB d’aquest grup activista. És un grup voluntari i no rep cap subvenció per funcionar i el 90% de les històries que explica estan relacionades amb casos on les dones són brutalment assassinades per parelles, ex-parelles o familiars.

Les mares i dones de Butxa que encara estan en vida, han denunciat violacions reiterades de soldats russos vers dones ucraïneses abans de matar-les. Crec que aquests homes tenen més por de l’opinió pública que dels tribunals. La societat russa està disposada a perdonar l’assassinat d’una dona però no d’un nen o nena. Encara que a qui acabarà culpant es sempre a la dona.

Quines característiques tenen els agressors russos?

A Rússia aquests homes no reconeixen a la dona com a una persona igual sinó que la consideren un objecte de la seva propietat. L’agressor rus creu que les dones són les seves esclaves i per això se’n burlen. Als agressors russos els agrada donar-se importància perquè resolen els problemes sols i per la força.

La gent beu molt d’alcohol a Rússia això els fa descontrolar-se i això afecta a totes les classes socials. Per exemple l’expresident de Gazprombank, Vladislav Avaev. Va disparar contra la seva dona i la filla de 13 anys i després es va treure la vida. Ara hi ha una investigació oberta. A veure què dirà. Els homes que han estat a les guerres de Txetxènia, de Síria o ara Ucraïna tornen a casa amb problemes mentals.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Teresa Carreras

Teresa Carreras

Periodista, activista i feminista. Secretaria de la XIDPIC.CAT-XIPVG. Coordinadora de GAMAG Europa, expresidenta APEC. Corresponsal setmanari El SIGLO, Ha treballat a RTVE.

També et pot interessar