L’anunci del ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón d’aprovar la llei de l’avortament abans de final d’any, no només és una ofensa directa a les garanties individuals de les dones i el seu dret a decidir, sinó que s’assembla a la història del “pastoret mentider”, que sempre deia que venìa el llop i mai venìa, i quan ho feia no estava preparat.
L’intricat pla de reformar la Llei de l’avortament, porta almenys cinc anuncis aquest any, no només sobre la seva aprovació, sinó múltiples referències sobre el seu contingut, diverses d’elles contradictòries, d’acomplir-se el darrer termini indicat, la llei seria aprovada en un dels dos Consells de Ministres que falten, el 20 o 27 de desembre, així ho assegurava el ministre Gallardón.
El contingut general de la llei, també és un misteri , no hi ha dades concretes sobre la reforma , el poc que es coneix del text l’ha declarat el propi Gallardón en els mitjans de comunicació quan afirma que el treball està acabat i que només queda l’ articulació jurídica
D’acord amb aquestes declaracions s’evidencia que la proposta plantejada pel PP, és un retrocés en la nova legislació de l’avortament, serà més restrictiva i posarà més traves burocràtiques a les dones que vulguin avortar, presumeix tornar a la llei de 1985 en tres supòsits: violació; dany per a la vida; salut física o psíquica per a la mare, i malformacions físiques o psíquiques del fetus, aquest últim cas Gallardón vol eliminar-lo, obertament assegura que li sembla “èticament inconcebible”, i basa el seu argument en la recomanació que va fer a Espanya el Comitè pels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU de suprimir la distinció de terminis, no entén que no s’elimina la causa, al contrari, defensa la interrupció de l’embaràs com un dels drets sexuals i reproductius.
Un altre aspecte que planteja la reforma és el de regular l’objecció de consciència, proporcionar major garantia jurídica a les i als metges i infermeres perquè s’abstinguin de practicar avortaments, actualment l’objecció de consciència està recollida en la Llei del 2010, que indica la necessitat de manifestar- per escrit.
En la seva última aparició davant la Cambra alta, Gallardón ha suggerit dos aspectes intocables entre les possibles modificacions a la llei: La prohibició que les menors de 16 i 17 anys avortin sense permís dels seus pares (la llei del 2010 les autoritzacions), i l’eliminació de penalitzar l’avortament, segons ell “la dona no és culpable sinó víctima”, en aquest sentit, opina que l’actual llei aprovada el 2010, vulnera la resolució de l’alt tribuna , ja que no defensa els interessos “del concebut i no nascut”. Ha recordat que, a més, és un compromís electoral del PP.
Per la seva part 200 col·lectius de dones pel dret a l’avortament, en un intent per augmentar l’oposició de les dones, van signar ahir un document en què demanen a les parlamentàries de tots els partits que votin contra la reforma de la llei.
Així les coses, si s’aprova aquesta nova reforma, tindrà el rebuig no només de les dones, sinó d’una part rellevant de la societat, en conseqüència les dones passaran a ser legislativament invisibles. Sorgeix una inquietud: ¿Les dones que vulguin avortar, sota quins supòsits ocultaran la seva legítima necessitat del dret a decidir lliures i autònomes? Probablement no hi haurà resposta, el legislador no acaba d’entendre que elles interrompran el seu embaràs si han pres la decisió avortar, el problema és que les que tenen mitjans econòmics aniran a altres països, o on puguin fer-ho en condicions adequades, i les de menys recursos, en el millor dels casos, estaran a mercè de clíniques clandestines en condicions precàries arriscant les seves vides.
