Presentació de l’informe ‘Después de la Frontera’
L’informe dóna veu i valor a les persones migrants que intenten accedir a Europa a través de la frontera sud espanyola o s’acaben estavellant contra ella.
“Después de la Frontera” és un informe que pretén travessar el mar, els murs i les tanques per intentar acostar-se a la realitat de la ciutadania migrant i la seva imperant necessitat de reparació i justícia. Aquella ciutadania que pateix i qüestiona el més profund del nostre sistema. Així s’anuncia aquest treball presentat el dia 9 de maig a Madrid, pel col·lectiu, Caminando Fronteras, que porta més de 15 anys treballant amb comunitats migrants a la frontera sud, recollint els seus testimonis, denunciant i visibilitzant.
La creixent militarització de les fronteres espanyoles pren noms i cossos en aquest informe “Después de la Frontera” el gran valor és que està realitzat des del testimoni directe de les víctimes d’aquesta contesa. De fet, la presentació ha comptat amb l’aportació de la senegalesa Sylvie, que va arribar al nostre país en pastera després d’haver vist com 8 companys morien durant el viatge. L’ha acompanyat l’activista de Caminando Fronteras, Helena Maleno.
Enfront de la narrativa habitual de les migracions, que redueix al o a la migrant a tòpics de “victimització i cosificació” quan no a la clara criminalització, aquest treball aposta per donar veu a aquelles persones que “intenten accedir a Europa a través de la frontera sud Espanyola o malauradament s’acaben estavellant contra ella”. Amb dades des de setembre de 2015 a desembre de 2016 i el testimoni de migrants procedents de 15 països africans que han explicat les seves històries a la dotzena de llocs marcats a foc per tants dies, quan no anys, d’espera i patiment; els boscos de Nador, Bel Younech, Castillejo, Boukhalef, Mesnana.
“L’informe denuncia, però també planteja solucions que poden ser dutes a terme a partir de demà”, repta Helena Maleno, tot i saber que ens enfrontem a un gran negoci: “la militarització de les fronteres i l’esclavitud són un negoci per a corporacions europees”, ha dit durant la presentació. Les mateixes empreses europees que venen armes als països del nord d’Àfrica -i per tant, contribueixen a generar i augmentar conflictes en aquests països- són les responsables de la militarització de les nostres fronteres per impedir l’entrada d’aquestes persones fugint d’aquests conflictes. Parlem d’empreses com Indra, recentment relacionada amb el PP. Un altre negoci vinculat a la migració és l’esclavitud.
Realitat invisible: la feminització de les migracions i el reclam de dones, nenes i nens
Les migracions, de la mateixa manera que la pobresa, tenen rostre femení. La guerra de les fronteres no es mostra menys intensa ni tan sols amb la infància migrant. Dones i canalla pateixen agressions i violacions. I si aconsegueixen arribar a Espanya, segueixen rebent maltractament, són “criminalitzades” i no se’ls presta ajuda psicològica i afectiva tot i haver patit situacions traumàtiques. Davant d’això, Caminando Fronteras reclama al Govern l’aplicació del protocol d’atenció a víctimes de tragèdies utilitzat en accidents de trànsit o d’avió però mai en el cas dels supervivents de tragèdies migratòries. Aquestes són traslladades a comissaria en el marc de la Llei d’Estrangeria i, generalment, passen a un Centre d’Internament per a Estrangers.
Sylvie Agnes Sambou va ser testimoni de la mor de 8 dels companys amb els que viatjava en pastera cap a les illes Canàries. En arribar, assegura, no va ser tractada com una persona. “La primera nit, després de desembarcar, la vaig passar a comissaria. Ens interrogaven, ens preguntaven que qui era el capità”, explicà.
“Després de passar 11 dies a la pastera, sense menjar i només bevent aigua de mar, el tracte de la policia va ser molt dolent. Només volien que denunciessim al capità i deia que a canvi ens donaria papers”, va assegurar Agnes Sambou, que es va negar i finalment va decidir declarar en favor d’un company que, assegura, va ser acusat falsament de ser qui portava l’embarcació (normalment els traficants no viatgen a la pastera i les autoritats ho saben).
Entre setembre de 2015 i desembre de 2016, 388 persones han mort en el seu intent d’arribar a Espanya en pastera, un 31,4% són menors i un 7,9% són dones, segons l’informe de l’ONG Caminando Fronteras. L’organització documenta que darrere d’aquestes morts, més enllà del risc implícit de la cruïlla migratoria, hi ha les deficiències detectades durant les tasques de rescat a la frontera sud que “primen el control migratori sobre la salvaguarda de la vida”.
Al llarg de les seves pàgines, l’informe de Caminando Fronteras denuncia la descoordinació entre el Marroc i Espanya, el bloqueig d ’embarcacions a alta mar per part de la Guàrdia Civil per evitar la seva arribada les nostres costes, la suspensió de les operacions de Salvament Marítim durant la nit a la zona de l’Estret o el temps pres a reaccionar per iniciar les accions de rescat. Aquestes, descriuen, “han estat les causes evitables que van provocar pèrdues de vides humanes en totes les zones d’accés per via marítima.
AmecoPress anirà donant cabuda als testimonis recollits a l’informe, perquè també pensem que és fonamental” escoltar la veu de les persones migrants i descobrir els discursos construïts per la població en moviment i que són silenciats pels relats oficials”. És, potser, la manera de conèixer les conseqüències de les inacceptables i immorals polítiques migratòries portades a terme a Europa i en concret a Espanya, de descobrir el seu impacte en les vides de les persones migrants, generant dolor i sofriment. Però també, de conèixer els testimonis d’aquestes persones, de les quals varem poder copsar com tradueixen la seva vivència en “solidaritats, en resistències, en estratègies de lluita”.
Fotos: AmecoPress i preses de l’informe ‘”Después de la frontera”
