OPINIÓ
Amb aquestes contundents, aclaridores i activistes paraules, va concloure Mireia Bofill l’acte en moviment (s) dones de Barcelona.
De 1976, han passat 40 anys i més, fins aquest 2016 que va tenir lloc el dilluns dia 28 al BORN Centre de Cultura i Memòria l’acte que va presidir l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau acompanyada de la Comissària del Cicle, Cristina Borderias, historiadora i de Mireia Bofill membre activa de Ca la Dona i del moviment feminista de Catalunya.
Hi ha previstos tot un seguit d’actes de diversos formats que tindran lloc, com va explicar la Comissària de la mateixa, en els deu disctrictes de la ciutat de Barcelona a través de conferències, exposicions, cinema i xerrades on hi participaran dones de diverses procedències, però totes vinculades a la lluita de les dones des del 1976 juntament amb les dones del barris de la ciutat que són part vital i important d’aquest mateix moviment feminista català que, no cal oblidar i com molt bé va recordar l’alcaldessa, són part activa de la memoria reinvindicativa i lluita de la ciutat i no solament de la lluita feminista sinó que també van formar part de les mobilitzacions de les dones per a la millora dels seus barris.
No gens menys l’any 1976, any de les I Jornades Catalanes de la Dona, començava una atzarosa transició democrática i la ciutat de Barcelona es va convertir en eix de lluita i reinvidicació pels drets de les dones i pels drets individuals i col·lectius de la ciutat i del país.
La crónica més detallada d’aquest solemne inici d’activitats pels deus barris de Barcelona la trobareu signada per la companya Sara Cuentas. En aquestes ratlles solament pretenc, com diuen les paraules de la Mireia Bofill i que les encapçalen, recordar que venim de lluny i que el camí és fa llarg (com diu la cançó) però que tot i així – i que cal reconèixer moltes millores en el marc de l’igualtat i de les llibertats – la feina, la lluita, no la podem donar per acabada.
Aquest acte d’obertura del en moviment (s) dones de Barcelona és un punt de partida ciutadà per recuperar la idea feminista, com explicita el programa d’ “Allò que és personal és polític”.
Una cosa que tendeixen a oblidar els – i remarco els– polítics.
