La recent Reforma Política de Colòmbia
En el terreny constitucional i polític, l’escenari mundial apunta a la necessitat d’impulsar una renovada agenda de reformes dirigides a equilibrar i ajustar els sistemes polítics amb les noves realitats socials, de propiciar des de la política, canvis que originin una major igualtat social, ajudant a crear mecanismes de representació.
Les reformes contribueixen a l’obligació d’establir quotes com a elements per incrementar la participació política de la dona, ho ve plantejant la Comissió Europea en temes d’igualtat, s’han establert pels consells d’administració a Itàlia, França i Bèlgica, està en curs una reforma política a Espanya. A Llatinoamèrica hi ha hagut algunes passes que ofereixen avenços, però també molts desafiaments. Colòmbia acaba d’aprovar una nova reforma política.
Fa uns dies vaig llegir, que la recentment aprovada Reforma Política de Colòmbia, (Llei 1475 de 14 juliol 2011) contribuïa a l’enfortiment dels partits. Res més lluny de la realitat, La Reforma sancionada en època preelectoral, no porta més que incertesa, sembla feta a la carrera, com volent sortir del pas. És sabut que les lleis no són retroactives i que la seva vigència és aplicable en l’espai i en el temps. En el temps perquè la llei anterior establia que la inscripció de candidats havia sortit quatre mesos abans de les eleccions, no abans com al va passar allà, que van ser tancades el 10 d’agost, és a dir, dos mesos abans de la data prevista per a les eleccions regionals del 30 d’octubre. Sobre el tema la Registraduría Nacional va sortir al pas alegant que així que entrés en vigència la nova Llei, es mantindria vigent la llei electoral anterior.
Més enllà de les tortuositats de la nova Reforma Política (va gaunyar el vot en blanc) hi ha novetats interessants, ja que reconeix als organitzadors que el promoguin, els mateixos drets i garanties que la llei estableix per a les altres campanyes electorals en igualtat de condicions, inclosa la reposició de despeses de campanya.
Estableix l’obligatorietat de la participació de la dona com a mínim del 30% en la inclusió de llistes d’elecció popular dels partits polítics. Per a la celebració de les pròximes eleccions a les Juntes Administradores Locals (JAL) consells municipals, assemblees departamentals, alcaldies i governacions, les dones colombianes tindran un protagonisme superior a les anteriors eleccions. No obstant això, això no és així, i alguns escèptics assegurin que no és un repte alt per als partits buscar el 30% de participació de les dones.
Tan revelador serà, que la Registraduria va tornar el passat 9 de setembre al Consell Nacional Electoral 217 llistes de partits, moviments polítics i grups de ciutadans i ciutadanes que no van complir amb la quota de gènere, perquè o bé no s’hi van inscriure, o perquè algunes van renunciar a últim moment a la seva participació, així i tot, els partits que no van complir amb la quota de gènere ordenada per la nova reforma, hauran de donar complida per la llei.
Però l’abstenció o les poques ganes que tenen les dones de participar en càrrecs d’elecció popular deixen en evidència que els partits no promouen la participació activa de les dones, si precisament d’això es tracta l’equitat de gèneres, de tenir una igualtat real de drets i oportunitats per participar en les activitats polítiques, de dirigir les organitzacions partidistes, d’accedir als debats electorals i d’obtenir representació. Així es consideri una càrrega pejorativa el fet que per complir amb els requisits exigits per la llei, constitueixi condició sine qua non, que la dona sigui una quota més, la Llei de Quotes, constitueix en si mateixa, una idònia eina correctora.
No així, les dones constitueixen el percentatge més alt de votació, és més responsable a l’hora de votar. El Cònsol de Colòmbia a Barcelona, Carlos Manuel Pulido Collazos, va dir a la Independent, que en les passades eleccions legislatives del 2010, hi havia a Catalunya aproximadament 62.309 persones empadronades, dels quals el 61.52% són dones. De 44 mil dels 20 anys en endavant que podien votar, 12 mil es van inscriure i només van votar 1.200, la majoria dones.
El que indica que la inclusió de les dones en l’activitat política només es veu a l’hora de votar, elles actuen com a subjectes actius, però quan han de ficar per participar, es converteixen en subjectes passius.
