Demecia Yat de Xol. Foto: Mujeres Transformando el Mundo/Rocizela Pérez.
Més d’un any després de la decisió històrica a Guatemala, sobre la denúncia de les 11 Àvies del poble de Sepur Zarco, supervivents a l’ocupació per l’exèrcit guatemalenc durant el període 1892-1999, s’ha creat la Col·lectiva Jalok O per promoure l’apoderament de les dones i les nenes de les seves comunitats.
Va ser després de trenta-quatre anys, 26 dies de deliberacions i 22 audiències, quan la Jutgessa Iris Yassmin Barris Aguilar, presidenta del Tribunal de Mayor Riesgo de Guatemala, va anunciar el veredicte pel qual les 11 dones q’eqchi’ supervivents de la tragèdia esdevinguda des de 1982 a 1999 a l’aldea Guatemalteca de Sepur Zarco, finalment rebrien justícia i reparació. A aquestes 11 dones, se les anomena “Abuelas de Sepur Zarco”.
Les dones d’aquest llogaret durant l’ocupació de l’Exèrcit Guatemalenc, van ser usades per ell, com a serventes; i foren violades i esclavitzades. Durant aquest mateix període els seus marits van desaparèixer, o foren detinguts i assassinats, pel fet de reclamar la terra.
La sentència va ser dictada el 2016. Una de les supervivents Demència Yat de Xol, forçada a l’esclavitud sexual per part de l’exèrcit de Guatemala, va recórrer, al Tribunal de Mayor Riesgo de Guatemala, per demanar Justícia i Reparació, per a ella i les 11 dones supervivents anomenades “Abuelas de Sepur Zarco”.
En les seves declaracions finals parlà en representació de totes: “Hem vingut a dir la veritat i l’hem dit. Hem escoltat als acusats a negar-se a acceptar el que han fet, i ens preguntem, on són els nostres marits?
En els 36 anys que dura el conflicte a Guatemala, van ser més 200.000 persones les que hi van morir, la major part indígena.
Una dona testifica durant el judici al Tribunal de Mayor Riesgo de Guatemala al febrer de 2016.
Foto: Mujeres transformando el Mundo / Rocizela Pérez.
Paula Barrios, de Dones Transformant el Món (MTM), una organització que ajuda a les Abuelas de Sepur Zarco, està convençuda que “la reparació transformadora és l’últim pas de la justícia, i té una importància crítica per a les i els supervivents. Les setze mesures de reparació indicades en la decisió de Sepur Zarco apunten a millorar l’accés a la salut, l’educació i l’habitatge, i a proporcionar condicions de vida dignes a les supervivents i les seves comunitats”. “Les Abuelas, sempre han dit que estan prenent aquesta ruta d’accés a la justícia no només per si mateixes, sinó per garantir que cap altra dona visqui el que elles van viure. Aquesta és l’essència de la reparació transformadora”, argumenta Paula Barrios.
Foto: Mujeres transformando el Mundo / Rocizela Pérez.
“Les Abuelas de Sepur Zarco” esperen un veredicte durant el judici d’ex oficials militars per crims de lesa humanitat per delictes de violació, assassinat i esclavitud al Tribunal de Mayor Riesgo de Guatemala. Les demandants van mantenir les seves cares cobertes al llarg del judici,però es van treure els xals després del veredicte.
El Ministeri Públic ha creat un procés per supervisar i facilitar el compliment de l’ordre de reparació, en què participen totes les institucions estatals responsables. Per respondre a les urgents necessitats d’atenció mèdica, i a l’espera de la construcció d’un centre de salut permanent, el Ministeri de Salut va instal·lar una clínica mòbil, i el Ministeri d’Educació va crear un grup tècnic per elaborar materials educatius sobre la sentència de Sepur Zarco.
En suport a les Abuelas, les organitzacions de l’Alianza Rompiendo el Silencio y la Impunidad van elaborar un diagnòstic de referència i materials de comunicació en idioma local per conscienciar la comunitat sobre la sentència del tribunal i facilitar l’aplicació de l’ordre de reparació. Aquest cas és el primer en què un tribunal nacional, arreu del món, es pronuncia sobre les acusacions d’esclavitud sexual, durant un conflicte armat, tot i ser un delicte tipificat pel dret internacional.
Dones presencien el judici al Tribunal de Mayor Riesgo de Guatemala el febrer de 2016.
Foto: Mujeres transformando el Mundo / Rocizela Pérez. la darrera
ONU Dones va veure en la decisió de Sepur Zarco un gran pas endavant en favor de l’accés de les dones indígenes a la justícia, un aspecte integral de la construcció de la pau a Guatemala i en altres països. “El cas de Sepur Zarco mostra com, en trencar el silenci i procurar la justícia, les Abuelas de Sepur Zarco estan restituint els seus drets i els de les seves comunitats, trencant així el continu de la violència sexual i altres formes de violència contra les dones.Estan generant una nova noció d’empoderament de les dones i per a les dones”, ha recalcat Adriana Quiñones, representant d’ONU dones a Guatemala.
Foto: CPR Urbana
