OPINIÓ
Llegia que Alfredo Saenz es jubila, però no és un més… es jubila amb 85’7 milions d’€. Aquest empresari bancari, indultat el 2011 pel govern del PSOE de la seva inhabilitació per gestionar entitats bancàries, que tenia superada l’edat de jubilació des del 2009, es jubila amb una milionada.
Aquest és un fet immoral sempre, però molt especialment en uns moments en què la crisi econòmica apreta fort a les famílies i en que l’atur voreja el 25%. Moments en què les retallades socials en drets, prestacions i serveis, han estat importants i afecten directament la majoria de la població. Moments en que es retiren beques de menjador, ajuts econòmics per dependència, prestacions socials i d’atur. Moments en què les pensions comencen a tenir a sobre l’espasa de Damòcles i que amb diners públics s’ha recatat el sistema financer tot donant liquidesa als bancs que jubilen els seus directius de forma indecent i milionària.
Alguns jubilats són millor que altres? En aquest sentit, les dones que som les que principalment patim l’expulsió del mercat de treball –fruit de la Reforma laboral del govern del PP- patim també seriosament la minorització de dret per part del govern que indulta amics i criminalitza la població. El nostre treball invisible en l’ambit domèstic-familiar no compta en la nostra jubilació i, tot i haver treballat en el mercat laboral –formal i informal- les nostres pensions són misèrrimes, de forma general.
Mentre el govern indulta els seus amics de greus delictes com la corrupció o la prevaricació criminalitza les dones que volen interrompre l’embaràs i ens nega el dret al propi cos, a decidir per nosaltres mateixes i passa per sobre dels nostres drets i les nostres vides.
Segueixo llegint en altres àmbits i trobo una entrevista a Maria Teresa Rivera, una dona de 29 anys que ha estat condemnada, a El Salvador, a 40 anys de presó per un avortament involuntari. Afirma el seu desconeixement d’estar embarassada i que l’avortament va succeir de forma involuntària. Porta 15 mesos empresonada, el seu fill petit, a qui cuida la seva sogra, no té recursos econòmics i ella era l’únic salari de la família. Per ella no hi ha indult ni pietat.
A l’Estat espanyol, el ministre de Justícia ha acceptat les imposicions d ela jerarquia eclesiàstica catòlica i sembla que prengui el Salvador com a exemple. Les dones deixarem de tenir drets i serem delinqüents sigui quina sigui la nostra situació en el cas de fer un avortament. Passarem a la il·legalitat i la precarietat amb risc per la nostra salut i seguretat.
Les lleis tot i que la sacralitzada Carta Magna diu que han de ser iguals per a tothom no ho són. Amb la reforma de la llei d’interrupció de l’embaràs recularem més de 25 anys en els drets de les dones -tot i no haver-los assolit de forma completa encara- mentre alguns es jubilen de forma milionària després d’haver estat indultats i d’haver-se lucrat amb el salari més alt del sistema bancari espanyol. Definitivament la justícia és desigual!
