Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

Compartir

Incerteses de les dones tunisianes*

 

Afef Tlili. Foto: Teresa Carreras

* Article original en francés a continuació de la traducció catalana

La qüestió de tot alló que està en joc en les normes de la ciutadania que regeixen la dona tunisiana ha deixat de ser objecte central, després dels moviments polítics més primerencs des de la confirmació del govern tunisià actual.

D’altra banda, la posició de les dones en el govern del territori i els sistemes arriba fins als inicis de la història de Tunísia. Elyssa, la fundadora fenicia de l’imperi cartaginès i Kahina la reina bereber protectriu de les seves terres va marcar la gènesi de control dinàmic dels sistemes polítics d’Ifriqiya, el bressol de l’actual Tunísia.

Les incerteses planen en el tractament del tema de l’exercici i l’expressió de la ciutadania i la participació de les dones tunisianes són per aquest ordre: dona, política, llei, identitat, religió, violència i mitjans de comunicació.

La situació de les dones tunisianes va viure una reforma moderna sota el lideratge de Bourguiba i amb enfocaments il·lustrats de les filòsofes feministes. La seva visió combina l’educació i l’apoderament de les dones en la construcció i desenvolupament del país. Xeic Abdelaziz Thaalbi incloent Tahar Haddad (1930 ) han argumentat en contra dels defensors del conservadorisme a l’advocar per una millor condició de la dona, tant en termes del seu estatus com del seu paper social. El 1958, la reforma de l’educació fa l’escola accessible a tota la mainada d’ambdós sexes a l’edat de 6 anys. La dona s’educa i contrueix alhora.

 

La importància de la qúestió constitucional

Des de la independència, la legislació tunisina va dotar a la dona d’un arsenal constitucional i legislatiu que garanteix una millor integració en el teixit socioeconòmic i un status de ciutadania activa. L’accés a les activitats polítiques només ha d’ocórrer després d’un exercici regular i efucaç de mecanismes jurídics operatius.

L’any 1956 va ser revolucionari en el context àrab i musulmà. La promulgació del Codi de l’Estatut Personal aboleix la poligàmia, estableix l’edat mínima per contraure matrimoni per a les nenes als 15 anys ( que va arribar a 17 l’any 1964 ), va abolir el dret a l’obligació a casar-se de la filla pel seu pare, estableix divorci judicial … aquest any també ha vist la modificació del Codi d’Obligacions i Contractes reconeixent a la dona una capacitat jurídica igual a l’home. 

La promulgació de la Constitució de Tunísia va ser el 1956. Es proclama el principi de la igualtat de drets de tots els ciutadans en el seu article 6: “Tots els ciutadans tenen els mateixos drets i els mateixos deures. Ells són iguals davant la llei”. La dona esdevé electora i candidata. El 1966 la institució del Codi del Treball va inscriure la igualtat de sexes en el lloc de treball.

Això és després dels esdeveniments del 14 de gener i en un context marcat per la incertesa i la por al declivi revolucionari que la qüestió constitucional emergeix de nou a la superfície i s’eleva al rang de la demanda popular.

Per tant, la història s’està accelerant. Tunísia està experimentant una transició en tres actes i algunes regulacions afectaràn al futur del país i dels sectors més vulnerables de la societat, la dona a la primera fila. El codi electoral, amb els principis de sufragi universal lliure, secret i de representació directa i proporcional, també sosté la paritat homes / dones en les llistes alternes i castiga el fracàs de la inadmissibilitat. Va ser una gran noticia aplaudida en mitjans socials, associatius i els cercles polítics.

El desafiament continua sent imminent. Poc després de la caiguda del règim de Ben Ali, i després de la suspensió de la constitució de 1956, els islamistes endaguen el seu pla discriminatiu cap a les dones. Els objectius de l’agitació social i econòmica i el caràcter humà es transformen en un fals debat sobre la identitat que no porta en el lloc de les dones en el procés de desenvolupament del país. La Sharia o interpretació excessivament fonamentalista del text religiós, va inspirar als homes i dones elegits del partit Enahdha (partit islamista) d’anunciar la seva adopció com una sola referència a la nova constitució. La societat civil secular, l’oposició, acadèmics, intel·lectuals i polítics han hagut de mobilitzar-se massivament per tancar un fals debat exògen a la Tunísia moderna, i per tant donar lloc a la retenció d’aquest article per assegurar primer la civilitat de l’Estat.

D’altra banda, els islamistes i els seus aliats representats a l’Assemblea Constituent es van negar a adoptar diverses convencions internacionals com una referència a la nova Constitució de Tunísia entre elles la Declaració Universal dels Drets Humans i la CEDAW.

Els intents de constitucionalització de l’opressió de les dones se succeeixen. Dones islamistes electes han suggerit fortament votar per abolir tots els articles paritat o igualtat amb l’home, volent registrar un article que estableix que “la dona és complementària a la de l’home, no pot ser igual davant la llei”. Una altra mobilització massiva va fer recular als fonamentalistes que s’afanyen a oferir un altre article fundador d’una Instància Superior islámica de control suprem el funcionament i les institucions de l’Estat, els països d’islamització en curs.

 

La participació de les dones en la política, els reptes i el que hi ha en joc

En termes de polítiques públiques des de la independència i abans de la presa del poder pels islamistes, les dones tunisianes s’han beneficiat d’un entorn nacional propici per a l’exercici de la ciutadania i l’accés a la presa de decisions.

Des de 1987, la participació de les dones en els tres poders ha estat una clara evolució. Les dones estan més ben representades en els alts càrrecs, oficines ministerials, òrgans consultius i funcions diplomàtiques. En el pla de les dones de govern local també estan guanyant terreny. No obstant això, només al voltant de 10 a 20 % de les dones són nomenades per a llocs executius. Només 5 dones són alcaldeses. Les dones són més significatives quan l’accés als avenços de presa de decisions està més relacionada amb el mèrit, com és el cas del poder Judicial.

L’escassa presència de dones en el poder legislatiu i l’executiu reflecteix el seu feble compromís polític i dels òrgans de govern dels partits polítics limitadors de llur presència. La participació de les dones segueix sent, majoritàriament, marginal.

Després de la caiguda del règim de Ben Ali, el tema de la participació de les dones en el procés electoral ha atret l’atenció pública donat el compromís, considerat un signe de part del repte polític i social relacionat. De fet, al final dels terminis, les estadístiques oficials mostren una alta taxa d’inscripció de les dones en les eleccions. Dels 3.882.727 registrats, elles representen al voltant de la meitat, o gairebé el 45% del total. Van ocupar el 34% dels escons en l’Assemblea Constituent.

Si la paritat (50 %) adoptada va ser respectada per totes les llistes candidates a les eleccions a l’Assemblea Constituent, amb la necessitat de seguir l’alternança home / dona en l’ordre de creació de les candidatures, l’urna no se n’ha beneficiat en última instància, només 49 dones escollides per als 217 escons, o un 24 %. Tingueu en compte que entre aquestes 49 dones, 42 pertanyen a Ennahda que assegura amb 90 elegits una taxa de representació femenina del 47%.

La cobertura mediàtica de les dones com a actors polítics és molt baixa, amb un 10,4% per la ràdio; 10,21% per a la televisió i només el 2,85% per a la premsa.

 

Lluita inacabada per a la igualtat i els drets

La història moderna de Tunísia feu tants avenços en relació al gènere que fan que la legislació de Tunísia a favor de les dones fos una experiència pionera que ha romàs ùnica en el context àrab – musulmà.

L’anàlisi de la situació de la igualtat de gènere a Tunísia mostra una legislació que va guanyant terreny fins i tot si no s’aconsegueix la igualtat absoluta . Els canvis legislatius es registren principalment en el dret de família. Segueixen sent incerts els drets econòmics i no hi ha paritat en l’herència.

Però, i després del context revolucionari, la qüestió de la igualtat de drets sembla acostar-se al cinquantè aniversari de la promulgació del Codi de l’Estatut Personal (CSP). El 13 d’agost, el dia nacional de celebració, es presentà a l’ordre del dia la retirada de les reserves a la Convenció contra totes les Formes de Discriminació contra la dona CEDAW i continua amb una discussió sobre la igualtat en el patrimoni.

El CSP ha arribat a ser classificat entre els èxits de la “Dona de Tunisia”, de manera que fins i tot és la punta de llança d’una política reformista de l’Estat i la societat iniciada pel líder Bourguiba.

L’enderrocat règim de Ben Ali, i des de 1987, posà a la negociació el CSP – amb els conservadors de tots els colors per reclamar-ne la revisió. Arran dels sagnants esdeveniments de 1989, el pla està éssent colpejat per l’Islam polític i, en el procés, els demòcrates i els moviments de dones autònomes. Per tant, el CSP esdevé terreny reservat per al seu camp arbitrari.

És obvi que en un contrast sociopolític i versàtil com la celebració del CSP, en forma consecutiva el 2012 i 2013, hi ha una forta càrrega emocional, expressions que estan augmentant en les manifestacions de masses i mobilitzacions de les forces socials i polítiques. Es feu un homenatge especial a les lídereses feministes en contra d’una tendència política,  amb una indignació absoluta  contra les mesures discriminatòries contra les dones que havia posat de manifest el nou règim dels mul·làs a Tunísia. La contribució i el combat de mares de víctimes i dels polítics ha estat reconegut i elogiat. La manipulació política de la causa de la dona és ara reconsiderada, fer-ne una imatge del règim o de la víctima ja no és possible.

A més de la seva constitució considerada revolucionària, i entre altres instruments internacionals, la Tunísia moderna ha ratificat i adoptat la CEDEF, la Plataforma de Beijing, les conclusions de la Conferència Ministerial d’Istanbul i el Protocol Facultatiu de la CEDEF sense fer efectives les variacions legislatives corresponents.

El debat sobre els drets i la igualtat es reinicia, es revisen les reserves de 1985 a la Convenció de les Nacions Unides contra totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW). Alguns reclamen que es mantinguin i els altres que s’eliminin. La societat civil s’activa, les dones disciplinades i la pressió sobre el govern provisional pren el seu impuls, el Comunicat dels tunisians del Front de la dona per a la igualtat, les assegudes, reunions i reunions d’èxit… Finalment, la declaració del Consell de Ministres del 16 d’agost amb l’anunci de la retirada de totes les reserves i amb el manteniment de la declaració general crea la sorpresa, però segueix plantejant comentaris més informats. Per tant, l’Estat tunisià no pren cap mesura contra el primer article de la Constitució, en aquest cas en la seva disposició sobre l’Islam.  La igualtat encara es situa sota les interpretacions religioses, la incertesa segueix regnant.

———————————-

 

Afef Tlili 1

Afef Tlili. Foto: Teresa Carreras

La question des enjeux régissant la citoyenneté de la femme tunisienne n’a cessé d’être d’ordre central, et ce depuis les toutes premières mouvances politiques de l’émergence de l’état tunisien actuel.

D’ailleurs, la position de la femme dans la gouvernance du territoire et des systèmes remonte aux prémices de l’histoire de la Tunisie. Elyssa la phénicienne fondatrice de l’empire carthaginois et Kahina la reine berbère protectrice de ses terres ont marqué la genèse des dynamiques de pilotage des systèmes politiques d’Ifriqiya, berceau de la Tunisie moderne.

Les aléas qui profilent lors du traitement du thème de l’exercice et l’expression de la citoyenneté et de la participation de la femme tunisienne sont d’ordre femme/politique/législation/identité/religion/violence/média.

La condition de la femme tunisienne a fait l’objet d’une réforme moderniste sous l’égide du leadership bourguibien et avec les approches éclairées des philosophes féministes. Leur vision a jumelé éducation et émancipation de la femme à la construction et développement du pays. Cheikh Abdelaziz THAALBI et notamment Tahar HADDAD (1930) se sont élevés contre les tenants du conservatisme en plaidant pour une meilleure condition de la femme tant au niveau de son statut que de son rôle social. En 1958, la réforme de l’enseignement rend l’école accessible à tous les enfants des deux sexes à l’âge de 6 ans. La femme s’instruit et construit dès lors.

 

L’IMPORTANCE DE L’ENJEU CONSTITUTIONNEL

Aussitôt l’indépendance, le législateur tunisien a doté la femme d’un arsenal constitutionnel et législatif lui garantissant une meilleure intégration dans le tissu socio-économique et un statut de citoyenneté active. L’accès aux activités politiques ne devrait que survenir suite à un exercice régulier et efficace des dispositifs juridiques mis en place.

L’année 1956 fut révolutionnaire aux contextes arabe et musulman.

La promulgation du code du statut personnel abolit la polygamie, fixe l’âge minimum légal au mariage des filles à 15 ans (élevé à 17 ans en 1964), abolit le droit à l’obligation au mariage de la fille par son père, instaure le divorce judiciaire…cette année a aussi connu l’amendement du code des obligations et contrats reconnaissant à la femme une capacité juridique pleine et entière égale à l’homme.  La promulgation de la Constitution Tunisienne fût en 1956. Elle proclame le principe d’égalité des droits de tous les citoyens dans son Article 6 : « Tous les citoyens ont les mêmes droits et les mêmes devoirs. Ils sont égaux devant la loi ». La femme devient alors électrice et candidate. En 1966 l’institution du code du travail inscrit l’égalité des deux sexes au travail.

C’est suite aux évènements du 14 janvier et dans un contexte marqué par l’incertitude et la peur du repli révolutionnaire que la question constitutionnelle émerge de nouveau à la surface et accède au rang de revendication populaire.

Dès lors l’histoire s’accélère. La Tunisie connaît une transition en trois actes et plusieurs textes réglementaires engagent l’avenir du pays et ainsi les couches les plus vulnérables de la société ; la femme en premier rang. Le code électoral qui, en retenant les principes du suffrage universel, libre, secret et direct et de scrutin à la proportionnelle, retient aussi celui de la parité de candidature hommes/femmes sur des listes alternées et en sanctionne le défaut au moyen de l’irrecevabilité. Ce fut une grande première applaudie car les milieux sociaux, associatifs et politiques.

L’enjeu reste imminent. Peu après la chute du régime de Ben Ali, et au lendemain de la suspension de la constitution de 1956, les islamistes mettent à plat leur projet discriminatif à l’égard de la femme. Les objectifs des émeutes sociales à caractère économique et humain se transforment en un faux débat sur l’identité qui ne porte aucune considération à la place de femme dans le processus du développement du pays. La chariaa, ou l’interprétation excessivement intégriste du texte religieux, inspirait les élus hommes et femmes du parti islamiste Enahdha au point de proclamer son adoption comme référence unique à la nouvelle constitution. La société civile laïque, opposition, universitaires, intellectuels et politiciens ont dû se mobiliser massivement pour clôturer un faux débat exogène à la Tunisie moderne et aboutir ainsi au maintien de l’article premier garantissant la civilité de l’état.

Par ailleurs, les islamistes et leurs alliés représentés à la constituante ont refusé d’adopter plusieurs conventions internationales comme référence à la nouvelle constitution tunisienne notamment la déclaration universelle des droits humains et la CEDAW.

Les tentatives de constitutionnalisation de l’oppression de la femme se succèdent. Les femmes islamistes élues ont suggéré et férocement voté pour des articles abolissant toute parité ou égalité avec l’homme, en voulant inscrire un article qui stipule que ‘la femme est complémentaire à l’homme, elle ne peut en être égale que devant la loi’. Une autre mobilisation massive fait reculer les intégristes qui ne tardent pas à proposer un autre article fondateur d’une instance supérieure islamique de contrôle suprême aux rouages et instances de l’état, islamisation du pays en cours.

 

LA PARTICIPATION DES FEMMES A LA VIE POLITIQUE, DEFIS ET EN JEUX

Au niveau des politiques publiques, depuis l’indépendance et avant la prise du pouvoir par les islamistes, la femme tunisienne a bénéficié d’un contexte national favorable à la pratique de sa citoyenneté et l’accès à la prise de décisions.

Depuis 1987, la participation des femmes aux trois pouvoirs a connu une évolution nette. Les femmes sont davantage représentées dans les hauts postes, les cabinets ministériels, les instances consultatives et les fonctions diplomatiques. Au niveau de la gouvernance locale les femmes gagnent également du terrain. Toutefois, ces taux avoisinent seulement les 10-20% et peu des femmes sont nommées aux postes exécutifs. 5 femmes seulement sont présidentes de municipalités. Les femmes ont réalisé des percées plus significatives lorsque l’accès à la prise de décision est davantage lié au mérite comme c’est le cas au niveau de la magistrature.

La faible présence des femmes dans le législatif et l’exécutif reflète leur faible engagement politique et leur présence limitée dans les instances dirigeantes des partis politiques. La participation des femmes y reste le plus souvent marginale.

Après la chute du régime de Ben Ali, Le thème de la participation des femmes au processus électoral a retenu l’attention publique dés l’enclenchement de l’opération, considéré signe de relève des défit sociaux et politiques connexes.En réalité, à la clôture des délais, les statistiques officielles affichent un fort taux d’enregistrement des femmes pour les élections. Sur les 3 882 727 inscrits, elles représentent environ la moitié, soit 45% de l’ensemble. Elles ont occupé 34% des sièges de l’assemblée constituante.

Si la parité (50%) adoptée a été respectée par toutes les listes candidates aux élections de l’Assemblée Constituante, avec l’impératif de suivre l’alternance Homme / Femme dans l’ordre d’établissement des candidatures, le verdict des urnes n’a finalement bénéficié qu’à 49 femmes élues sur les 217 sièges, soit 24%. A noter que parmi ces 49 femmes, 42 appartiennent à Ennahdha qui assure, sur 90 élus, un taux de 47% de représentation féminine.

La couverture médiatique des femmes en tant qu’actrices politiques est extrêmement faible avec 10,4 % pour la radio ; 10,21% pour la télévision et seulement 2,85 % pour la presse écrite.

 

LE COMBAT INACHEVE POUR L’EGALITE ET LES DROITS

L’histoire moderne de la Tunisie enregistre des avancées en matière du genre qui ont fait de la législation tunisienne en faveur de la femme une expérience avant-gardiste demeurée pendant longtemps unique dans le contexte arabo-musulman.

L’analyse de la situation de l’égalité de genre en Tunisie fait ressortir une législation à acquis notables même si, par ailleurs, l’égalité absolue n’est pas atteinte. Une évolution législative est enregistrée principalement pour le droit de la famille. Les droits économiques restent incertains, la parité dans l’héritage n’est pas instaurée.

Cependant, et suite au contexte révolutionnaire, l’enjeu de l’égalité des droits apparaît à l’approche du cinquantième anniversaire de la promulgation du code du statut personnel. Le 13 août, journée nationale de sa célébration, remet à l’ordre du jour la levée des réserves à la convention contre toutes les formes de discrimination à l’égard des femmes CEDAW et se poursuit par un débat sur l’égalité dans l’héritage.

Le CSP a fini par être rangé parmi l’acquis de la ‘Femme tunisienne’, faisant même le fer de lance d’une politique réformiste de l’état et de la société initiée par le leader Bourguiba. Le régime déchu de Ben Ali, et depuis 1987, met le CSP hors-négociation dont les conservateurs de tous bords réclament la révision. Suite aux événements sanguinaires de 1989, le régime frappe durement l’islamisme politique et, dans la foulée, les démocrates et les mouvements autonomes des femmes. Le CSP devient donc du domaine réservé à son arbitraire.

C’est donc évident que dans un contexte socio-politique contrasté et polyvalent que la célébration du CSP, consécutivement en 2012 et 2013, se dote d’une forte charge émotionnelle; les expressions se multiplient en manifestations massives et mobilisations des forces sociales et politiques. Un hommage particulier était rendu aux leaders féministes contre une indignation absolue des politiques à tendances discriminatives envers les femmes qu’avait révélées le régime des nouveaux mollahs en Tunisie. L’apport et combat des mères des victimes et des femmes politiques a été reconnu et salué. L’instrumentalisation politique de la cause de la femme est de nouveau examinée ; en faire une image du régime ou en faire victime n’est plus possible.

Outre sa constitution jugée révolutionnaire, et entre autres instruments internationaux, la Tunisie moderne a ratifié/adopté la CEDEF, la plateforme de Pékin, les Conclusions de la Conférence Ministérielle d’Istanbul et le Protocole Facultatif à la CEDEF sans pour autant rendre effectives toutes les déclinaisons législatives qui y sont afférentes.

Le débat sur les droits et l’égalité est relancé, les réserves de 1985 à la convention des Nations Unies contre toutes les formes de discrimination à l’égard des femmes (CEDAW) sont réexaminées. Les uns réclament la levée et les autres le maintien. La société civile s’active, les femmes serrent les rangs et la pression sur le gouvernement provisoire prend tout son élan, Communiqué des Tunisiennes, du front des femmes pour l’égalité, sit-in, rencontres et meeting se succèdent. Enfin, le communiqué du Conseil des ministres du 16 août annonçant le retrait de toutes les réserves avec maintien de la déclaration générale crée la surprise mais suscite encore des commentaires des plus informés. L’Etat tunisien ne prendra donc aucune mesure allant à l’encontre de l’article premier de la constitution, en l’occurrence à sa disposition sur l’islam. L’égalité est encore mise sous interprétations religieuses, l’incertitude règne toujours.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Obscurantisme en la justícia

      OPINIÓ S’ha aconseguit. Dones penalistes i el moviment feminista ha obtingut una...

Barcelona: LLIBRE I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades / La Independent / Notícies gènere

Es presenta* a la Universitat de Barcelona el llibre I visqueren felices. Relats de lesbianes...

“Costi el que costi”

La del 22 d'octubre ha estat la segona manifestació estatal per l'abolició de la prostitució,...