«Si m’hagués casat quan se suposava que havia de fer-ho, hauria perdut el meu cognom, la residència legal, la qualificació de crèdit i la majoria dels meus drets civils». Gloria Steinem.
Gloria Steinem (1934 – 2026) va dedicar tota la seva vida a la lluita per la igualtat. Va ser una destacada integrant del moviment feminista nord-americà des de finals dels seixanta i principis dels setanta. L’activista va adquirir fama amb la publicació de l’article After Black Power, Women’s Liberation (‘Després del poder negre, la lliberació de la dona’) l’any 1969 a la revista New York Magazine.
Les noves generacions l’han descobert a la sèrie c, que mostra la lluita de Steinem perquè els Estats Units ratifiquessin l’Esmena per a la Igualtat de Drets el 1972, que la va enfrontar amb la conservadora Phyllis Schlafly.
Gloria Steinem
Gloria Steinem va néixer a Toledo, Ohio (EUA). La seva mare era presbiteriana i el seu pare jueu, fill d’immigrants de Württemberg. La seva àvia paterna, Pauline Perlmutter Steinem, va ser presidenta del comitè educatiu de la Associació Nacional pel Sufragi de la Dona i delegada del Consell Internacional de Dones el 1908. Pauline també va rescatar molts membres de la seva família de l’Holocaust.
Abans de néixer, la seva mare va desenvolupar una malaltia mental que la va obligar a passar llargs períodes en sanatoris. Quan Gloria tenia 10 anys, els seus pares es van separar (1944) i Gloria va quedar amb la mare a Toledo.
La seva vida professional
A finals dels anys 50, Gloria Steinem va passar dos anys a l’Índia com a becària de Chester Bowles, i després de tornar als EUA, va ocupar el càrrec de directora del Servei d’Investigació Independent, una organització finançada en secret per un donant que va resultar ser la CIA.
El seu primer treball com a freelance va ser per a la revista Esquire, pensada per a homes, escrivint sobre la contracepció. Al seu editor, Clay Felker, no li va agradar el text inicial i la va obligar a reescriure’l.
Com a resultat, el 1962 va publicar un article sobre la manera com les dones estaven obligades a triar entre la carrera professional i el matrimoni, predecessora del llibre de Betty Friedan La mística de la feminitat (1964).
El 1963 va buscar feina com a conilleta al Club Playboy de Nova York per documentar un article per la revista Huntington Hartford’s Show. L’article es va titular A Bunny’s Tale i hi apareixia Steinem amb el vestit de conilleta, explicant com es tractava les dones en aquests clubs.
Steinem va declarar sentir-se orgullosa de la investigació feta i de fer públices les condicions d’explotació en què vivien aquestes dones i les demandes sexuals que rebien sovint al límit de la legalitat.
El 1964 va entrevistar John Lennon per a la revista Cosmopolitan, i el 1965 va escriure per a la revista satírica setmanal de NBC-TV, That Was The Week That Was.
Ha escrit vuit llibres, l’últim dels quals, publicat el 2016, es titula My life on the road / La meva vida a la carretera, per l’Editorial Alpha Decay. Sobre el llibre, Steinem va dir: «[…] La carretera és complicada, de la mateixa manera que la vida és complicada. Ens allunya de la negació i ens condueix a la realitat, ens allunya de la teoria i ens porta a la pràctica, elimina les precaucions i et posa en marxa, et fa abandonar les estadístiques per entrar de ple en les històries. En altres paraules, surt del cap i entra al cor».
Les seves declaracions sobre l’avortament
El 1969 va cobrir una informació sobre l’avortament per al New York Magazine realitzada als soterranis d’una església a Greenwich, Nova York. Ella havia avortat a Londres als 22 anys.
Gloria Steinem va afirmar: “la meva vida de feminista activa va començar aquell dia. Es suposa que avortar ens converteix en una mala persona, però he de dir que jo mai no m’hi vaig sentir així. Solia seure i intentar imaginar quina edat tindria el nen, intentava sentir-me culpable i mai ho vaig aconseguir. Crec que la persona que va dir: ‘Estimada, si els homes poguessin quedar embarassats, l’avortament seria un sagrament’, tenia raó. Pel que a mi fa, vaig ser conscient que era la primera vegada que assumia la responsabilitat de la meva pròpia vida, no deixaria que les coses em passessin, jo dirigiria la meva vida i per això em sentia positiva.”
La revista feminista ‘Ms.’
El 1972 va ser cofundadora amb Dorothy Pitman Hughes de la revista feminista Ms.. El primer número es va publicar com a suplement en una edició especial del New York Magazine a finals de 1971, i Clay Felker va donar suport a la primera edició.
Els 300.000 exemplars es van exhaurir en vuit dies i la revista va rebre 26.000 subscripcions i unes 20.000 cartes. El 2001 la revista es va vendre a la Feminist Majority Foundation, i Steinem continua com una de les sis editores fundadores i membre del consell assessor.
També el 1972 es va convertir en la primera dona que va intervenir al Club Nacional de Premsa.
El 1978 va escriure un assaig satíric per a Cosmopolitan titulat Si els homes poguessin menstruar, on imaginava un món en què els homes tinguessin la menstruació en lloc de les dones. Va concloure que en aquest món la menstruació esdevindria un símbol d’honor per als homes, en comptes de la font de vergonya que representava per a les dones.
La vida personal de Gloria Steinem
El 3 de setembre de 2000, als 66 anys, es va casar amb l’activista David Bale. El casament es va celebrar a casa de la seva amiga Wilma Mankiller, la primera dona cap principal de la nació Cherokee.
El matrimoni va durar només tres anys, ja que Bale va morir el 30 de desembre de 2003 a causa d’un limfoma cerebral als 62 anys.
En el passat, Gloria Steinem havia estat molt crítica amb la institució del matrimoni, afirmant: “En aquest país, el matrimoni va ser el model legal de l’esclavisme”.
“Jo no he canviat, el que ha canviat és el matrimoni. Als Estats Units portem els últims 30 anys canviant les lleis sobre el matrimoni. Si m’hagués casat quan se suposava que havia de fer-ho, hauria perdut el meu cognom, la residència legal, la qualificació de crèdit i la majoria dels meus drets civils. Avui és diferent. Ara és possible contraure un matrimoni igualitari”.
Anteriorment, havia tingut una relació de quatre anys amb l’editor Mortimer Zuckerman.
Comentant sobre l’envelliment, va dir que als 60 anys va sentir que entrava en una nova etapa de la vida lliure de les “exigències de gènere” que havia afrontat des de l’adolescència.
Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2021
La periodista va rebre el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2021.
El premi és convocat per la Fundació Princesa d’Astúries, que el 2021 celebrava la seva XLII edició. Hi optaven un total de 36 candidatures de 16 nacionalitats diferents.
El jurat es va reunir per videoconferència, presidit pel filòleg Víctor García de la Concha, director de l’Institut Cervantes.
Gloria Steinem es va mostrar molt agraïda i ‘sorprenent’ de compartir un guardó, el primer que rep, que han rebut “des de Susan Sontag fins a Nelson Mandela, des de Margaret Atwood fins a Doris Lessing. Tots escriptors i revolucionaris”.
El seu discurs d’acceptació
En el seu discurs va posar en relleu que «la pandèmia ens ha revelat la importància de qüestions importants, no ho dubta ningú. Aquest últim any ens ha ensenyat molt, i espero que pensem en com apreciar degudament les lliçons apreses».
«Valorem com mai abans els treballadors sanitaris i hospitalaris. Al meu país, més homes confinats a casa van començar a conèixer els seus propis fills, cosa que va ser positiva. També van descobrir què implicava el cuidad dels nens a temps complet, i van poder comprovar com és de quotidià i sistèmàtic el procés educatiu».
Pel que fa als rols de gènere, va dir: «Cap situació cultural és eterna, encara que durant una sola vida s’oblidi amb facilitat. Els rols de gènere són força nous en la història de la humanitat. En els nostres orígens com a espècie migratòria, tothom s’havia d’ocupar dels nens. El patriarcat va créixer quan vam esdevenir sedentaris».
Va posar en relleu que «la violència domèstica contra les dones va augmentar durant el confinament, i aquesta ha estat una lliçó tràgica».
El futur del planeta
Va fer referència al replantejament del planeta: «No existeixen els immigrants, tots som passatgers en aquesta nau espacial terrestre, amb l’esperança de salvar els nostres boscos, que són el nostre futur».
«La Terra, que és un ésser viu, sentirà que els seus boscos productors d’oxigen estan sent destruïts, que els seus oceans i l’atmosfera s’estan tornant massa càlids i privats d’oxigen per la crema de combustibles fòssils. Que la seva gent també està dividida per l’accident de néixer amb més o menys melanina a la pell. I així, aquesta Terra viva, tal com és dins l’espai, simplement ens rebutjarà… i començarà de nou». Aquesta és una profecia dels indígenes de la nació cheroqui, que va recordar la premiada.
«A la seva edat», va dir Gloria Steinem, no pensava deixar de lluitar per les causes feministes. «Queda molt per fer […]. El feminisme hauria de ser inspirador, pacifista i ple de sororitat».
El 2020 Julie Taymor va dirigir la pel·lícula Las Glorias, que explica la història de l’activista i periodista Gloria Steinem, que es va convertir en la principal portaveu del moviment feminista als seixanta i setanta.
Leonor Sedó
eMagazine 39ymas.com
