Per les portades de diaris i les fotografies que publiquen, si un extraterrestre arribés a Catalunya pensaria que en aquesta terra només hi habiten homes, tots polítics i autoritats o futbolistes, del Barça, i que els seus veïns d’altres països també són masculins.
Un planeta masculí i amb autoritats masculines encorbatades, sense gent del carrer i sense dones, excepte alguna que apareix en posicions marginals, i encara poques vegades, pel que fa al lloc de rellevància de les pàgines portada d’El Periódico, La Vanguardia, Diari Ara i El Punt Avui, sobre les que setmanalment La Independent realitza una anàlisi.
L’anàlisi quantitativa que es porta a terme des de fa diversos mesos i ja compta amb 11 setmanes acumulades, amb un dia per setmana. L’objectiu és valorar la presència de dones a les portades d’aquests mitjans, lloc on es destaquen les notícies de major importància, així com observar també si es dóna importància a temes relacionats amb la cooperació i si aquesta reflecteix la situació de les dones.
Si les dones en general no apareixen, excepte en alguna ocasió, els temes relacionats amb la cooperació no existeixen en les portades, malgrat que les necessitats fora de les fronteres i l’interior del país són moltes i, dins d’elles, les de les dones especialment.
Homes, gairebé únics a les fotografies dels diaris
Fotografies
En els dies analitzats (17 de desembre de 2015 i 15 i 18 de gener de 2016), les 12 portades revisades mostren un total de 35 fotografies en les quals apareixen homes en 32 oportunitats, mentre que les dones només en 4 ocasions de les quals en una són presents al costat d’homes.
Es tracta d’imatges d’autoritats de govern, principalment català i en menor mesura espanyol o d’altres països. A més hi figuren amb assiduïtat esportistes masculins, del futbol i del Barcelona, no apareixen altres equips, altres esports i no existeixen les esportistes femenines.
Les imatges de dones són molt esporàdiques, quan es parla exclusivament d’alguna (en una oportunitat), quan formen part d’un grup d’autoritats o si es tracta d’alguna articulista.
Protagonismes
Tot i que els titulars tendeixen també a mostrar la rellevància masculina de les notícies, dels 71 analitzats una gran majoria, 61, utilitza un llenguatge neutre respecte al gènere, de manera que el llenguatge sexista és mínim i arriba només a 6 ocasions.
Pel que fa al paper, però, en els titulars segueix sent protagonista el masculí (39) quan és el centre de la notícia, sol tenir, a més, un caràcter individual (37), davant de col·lectius o “personatges” abstractes. Les dones tenen un paper protagonista en 5 ocasions i 3 d’aquestes és perquè es tracta de columnistes i el seu nom i opinió són les que pesen. Com a notícia, les dones no hi són.
Així com hi ha molts titulars on s’utilitza un llenguatge neutre no sexista, també hi ha una alta aparició de protagonismes indefinits a nivell de gènere, especialment quan es tracta de l’origen de la informació (33), on hi ha una majoria de rols de portaveus (64 ), davant lideratges (17), persones expertes (15) o els que donen la seva opinió (8). Els lideratges estan ocupats íntegrament per homes.
Els protagonismes i l’origen de la informació són aclaparadorament adults, no hi ha assumptes ni personatges infantils, ni joves ni grans. La joventut es veu en l’esport i els seus representants futbolistes, encara que el tema està enfocat des de la institució adulta.
Cooperació
Els temes d’ordre social, de desigualtats, necessitats o mancances, no apareixen. Els assumptes polític institucionals ocupen la majoria dels titulars (25), mentre que les notícies sobre economia, societat, cultura, internacional i esports, a més d’opinió, tenen una mitjana de 7 publicacions.
La cooperació, com es va dir anteriorment, no apareix destacada en cap titular. En alguna ocasió (2) es parla de temes en els quals podria estar involucrada, com la fam que pateix la població siriana producte dels bombardejos o la situació de la gent refugiada; però, l’enfocament dels titulars no fa referència al que es fa o es necessita fer.
La situació de les dones en aquestes notícies referides a conflictes internacionals i la forma en com s’encara la seva atenció no s’esmenta, tampoc hi ha notícies sobre possibles situacions de vulnerabilitat o precarietat de la població, i especialment de les dones, a nivell local. No es parla de la tasca que es fa des de les entitats de cooperació.
