Montse Armengou, periodista
Ferma sobre la terra
Ascen Capel Cilla
Edicions 62
Sant Jordi, dia de cues i empentes per la compra i la signatura dels llibres “top” més venuts. Però també per trobar delícies menys famoses, com “Ferma sobre la terra”, d’Ascen Capel (Edicions 62).
Tornem als bombardejos feixistes que va patir Barcelona el 1938, concretament al barri de Gràcia, però aquesta vegada amb una mirada femenina, la de les dones que despleguen sororitat, resistència i supervivència en plena guerra.
Als refugis, sota l’udol de les sirenes i el retruc de les bombes, amb la por a les dents que tremolen i en la foscor, les protagonistes -ja siguin nenes o dones fetes- tenen temps de pensar en el seu entramat familiar: la germana desapareguda, el marit absent, ara físicament, ja fa molts anys emocionalment…
Quan l’alarma calla i s’intenta reemprendre la normalitat, tornen les tensions, les de la política però també les de totes aquelles coses que no s’han dit i que pesen com una llosa.
Els silencis personals i familiars quedaran encara més enterrats sota el silenci imposat de la dictadura i el de l’oblit de la democràcia.
L’autora, amb l’honestedat de saber que no podrà desentrellar tots els secrets i zones obscures de la família, conscient que moltes històries mai explicades se les emporten els seus protagonistes quan es moren, intenta crear la seva pròpia història. Perquè les generacions que no vam viure uns fets traumàtics també els arrosseguem a través de la ferida del silenci. I l’únic que podem fer es recomposar el puzzle tan bé com poguem, amb les peces que hi hagi, assumint que en faltin algunes, però mirant de descobrir quin és el dibuix final que mostra la composició. Un dibuix que ens dirà molt del mapa de les nostres vides.
