Creadora de la Fundació “Les abandonades”, per ajudar a dones prostitutes del carrer i els seus fills
La quantitat d’històries que s’escolten de dones i homes que exerceixen la prostitució són incomptables, abunden les estadístiques en gairebé tots els països del món, però és impossible conèixer la situació real de la seva invisibilitat darrere de les dades de la qual eufemísticament s’ha anomenat la professió més antiga.
Tot i això, no deixa de sorprendre la vida d’aquestes persones homes i dones, adolescents, nenes i nens que han arribat a la prostitució per diferents raons, no solament econòmiques, les seves vides transcorren en activitats legals o il·legals. És el cas de Fàtima Bacca, àlies Lucy, una dona de 54 anys, “caleña”, de caràcter fort, i amb una història commovedora, ella ,ara rehabilitada, és la fundadora de la “Fundación Las Abandonadas” que ajuda a dones prostitutes del carrer i als seus fills i filles.
Vaig conèixer Fàtima a mitjans de març, quan juntament amb un grup de persones feiem un curs per reduir la morbimortalitat i la vulnerabilitat associades al VIH/Sida, que dictava la Corporación Consentidos a Bucaramanga, dirigida pel pare Enrique López Carrillo, amb el suport financer de Càritas Alemanya, i el Projecte Fons Mundial 9a Ronda de Prevenció del VIH / Sida.
Va cridar l’atenció el seu testimoni, el fet que ella agrupés un nombre considerable de més de 350 dones treballadores del carrer i acollís a la seva mainada que ja sumen més de 250, amb pocs recursos o gairebé res: Va tenir la iniciativa de crear la Fundación Las abandonadas, per ajudar-les a sortir de la prostitució, això va ser el que va explicar a La Independent:
Expliqui’ns la seva vida. Com va arribar a la prostitució? Per què l’àlies de Lucy?
Lucy per amagar la meva identitat, m’agrada aquest nom. Jo era una nena ben de Cali, em vaig casar molt jove i vaig tenir tres fills, tenía una vida normal com qualsevulla, però el meu marit em va deixar per una altra, em vaig dedicar a sortir amb amics, a ballar i a la beguda. En aquesta situació, un ells em va donar droga, i sense diners em vaig dedicar a la prostitució per aconseguir-la. Així vaig conèixer el meu segon marit amb qui vaig tenir tres fills, però aquest em va deixar quan la meva sogra es va assabentar que jo havia estat prostituta, per mi va ser molt dur, ho vaig deixar tot, els meus fills, la meva casa i em vaig abocar a l’alcohol, vaig acabar vivint al carrer i pidolant per menjar. Per aguantar la fam vaig començar una altra vegada a consumir droga, que comprava amb el que em donaven demanant almoina, conec tota Colòmbia, vaig caminar per molts indrets, no recordo com vaig arribar a Bucaramanga, però aquí, vaig conèixer una dona que liderava la zona de la Olla (així es diu el lloc on es concentren tota mena de persones del carrer), ella em protegia i ens vam fer molt amigues, vivíem juntes, era una prostituta respectada, em cuidava perquè no em fessin mal, ja que a l’Olla no hi ha llei, violen, roben i maten una dona cada dia, sense que les autoritats facin res.
Com se sentia exercint aquesta activitat ?
Em sentia molt malament, sempre estava sota els efectes de la droga, així aconseguia dormir amb els homes.
Què la va portar a prendre la decisió de rehabilitar-se i sortir de la prostitució?
Un dia d’aquells en els quals estava completament perduda, la meva amiga que estava malalta em va dir que se sentia malament, jo vaig pensar que era perquè havíem consumit molta droga, però ella es va morir i jo no sabia què fer amb el seu cos, llavors com no tenia prou força la vaig arrossegar fins al carrer, i em vaig asseure amb ella a la vora d’una cantonada, tothom passava, em miraven i ningú m’ajudava. No tenia diners per enterrar-la, llavors com si un àngel m’il·luminés hi havia un tros de diari tirat a terra, el vaig mirar i allà hi havia el nom amb el telèfon d’una reportera d’un diari local, la vaig trucar plorant i li vaig explicar tot. Ella em va ajudar a aconseguir que vinguessin a recollir el cos i medicina legal se la va emportar, després vaig saber que la meva amiga s’havia mort de sida, això em va fer molta por, jo no volia acabar així.
Després d’això, quin pas fa?
Arran de la mort de la meva amiga ens van unir 10 dones. Jo vaig començar a demanar ajuda i a tocar portes a les institucions perquè m’ajudessin a sortir de la droga i de la prostitució. També vaig començar a ajudar altres i a defensar-les dels maltractaments de les seves parelles. Elles em buscaven perquè les ajudés, la majoria tenen marits que les peguen i les maltracten, que són lladres, drogoaddictes, la violència intrafamiliar és el pa de cada dia i del demà a l’Olla, i la canalla és la més vulnerable.
Per què les dones es fiquen a la prostitució?
Per molts motius, però miri!, el major nombre de dones que jo conec fan de prostitutes per despit, per haver estat violades, per ser maltractades per les seves parelles, no tenen a on anar i volen resoldre la seva situació econòmica. A l’ Olla hi ha prostitutes de totes les edats joves i velles, de totes les condicions: Una de les meves amigues va ser durant molts anys pilot d’avió d’una empresa comercial molt important, una altra és metgessa, la droga no respecta estrats socials, i generalment això porta a la prostitució, també hi ha molta prostitució infantil i adolescent i molta prostitució masculina.
I malalties de transmissió sexual ?
D’això n’hi ha molt, de tot tipus, especialment Sida. Algunes i alguns no saben que la tenen. No hi ha control institucional, però les més vulnerables són les persones que viuen al carrer, perquè les que estan en “els negocis” (cases de prostitució) han de fer-se els exàmens obligatòriament i estan registrades a la secretaria de salut, d’alguna manera estan protegides
Com va crear la Fundació i per què ?
La vaig crear perquè en aquesta societat hi ha molta injustícia, el cas de la meva amiga em va obrir els ulls a una realitat molt dura, vaig començar a tocar portes, al principi em miraven malament i no em feien cas, a través de la meva amiga periodista i denunciant tot el que passava he aconseguit que ens fessin atenció i ens donessin cursos de capacitació per muntar la marroquineria. He aconseguit ajuda per capacitar, orientar i prevenir moltes malalties, he aconseguit arribar a molta gent especialment del sector privat i a les autoritats: Els mitjans de comunicació ajuden molt, cada vegada que tenim un problema ells són els que ho denuncien davant l’opinió pública i això dóna els seus resultats.
Perquè el nom de Las abandonadas?
Som las Abandonadas per tothom, del govern, de la gent, de les nostres families i amistats.
Què fa la Fundació? Hi ha homes també?
Fem bosses en cuir i altres artesanies, totes treballem al taller que hem aconseguit construir. Venem la producció en fires artesanals i en el mercat informal, cada vegada ens capacitem més i estem traient coses molt boniques. Ara tenim 350 dones, d’aquestes n’han sortit de la prostitució 120, i d’altres estan en procés de reinserció. Estem treballant juntament amb el govern local, perquè la mainada pugui anar a l’escola, m’encarrego personalment de la cura de la canalla. No hi ha homes, per ara només dones.
D’on provenen els recursos?
D’Universitats com la UIS, la UNAM i La Sant Tomàs, del sector privat també, però ara de la venda de la marroquineria, estem molt contentes amb els resultats, també estem muntant el mercat de roba usada.
Fàtima Bacca acaba explicant que va recuperar als seus fills “que són persones de bé”, i encara viuen a Cali. Parla amb ells sempre, segueix vivint a l’Olla, perquè no vol deixar soles a les dones que són les seves amigues i a llurs fills i filles que tant la necessiten. Espera, com diu ella, “recuperar” a moltes persones que viuen al carrer i està convençuda que fins que es mori seguirà treballant per les dones en la seva Fundació.
