OPINIÓ
Per Soledad Jarquín Edgar. SemMexico
Dues pandèmies enfonsen el nostre món al món. Les dues tenen reflexos diferents.
L’empremta d’una no fa més belles les formes de l’altra. Les dues poden ser mortals. Una va generar Covid-19 o Coronavirus, l’altra la violència masclista contra les dones.
I les alarmes mundials són moltes i moltes. Milers de recomanacions a les xarxes socials, mil·lenàries conferències de premsa, declaracions d’experts, retards i memòries…, em recorda al caricaturista Abel Quezada que deia (era quan teniem els nostres diners, quan fou que decidirem parlar de la crisi econòmica als anys vuitanta) que tota la població mexicana és experta i experta en aquesta matèria. Així, més o menys ens està passant amb el virus esmentat, fins i tot amb la violència contra les dones.
La possibilitat que sigui una solució en un cas ens produeix un greu temor fundat per a l’altra. En el cas de la pandèmia de salut física, se’n va prendre la mesura de les cortinetes “decretes”, ningú se’n farà més allà de tots els dents de la casa coneguts, com ja va passar a diversos països d’Europa, on es troba molt bé ejército y a los cuerpos policiacos —però que ja veiem— a la via per evitar el trànsit. L’explicació científica és vàlida, entre menys contacte i es pot tenir amb altres objectius humans, menor serà el contagi.
El però està en què el dolç no és un lloc idoni per a un gran percentatge de dones que conviuen amb els seus pares. Hi ha un reflex que hem de mirar, ja va sol·licitar en aquestes ciències del primer món, els sistemes informàtics sobre la violència de gènere contra ellas. És a dir, la pandèmia per aquesta violència segueix el seu camí, sense canviar la ruta. Difícilment dir, però és obert estar a casa “tota la família” no és sempre un ambient de felicitat, hostilitat de fencs, recàrrecs de treball per a les dones i molt d’abundiment per a ells a molts dels seus enteniments casers. La molèstia conde, l’enfadat també i es devien en què sabem, algunes vegades, amb daus irreparables.
Parafrasejant el títol de la novel·la de Gabriel García Márquez pensat en com es tracta de viure als lligams del Coronavirus i la pandèmia de la violència contra les dones dins de l’home?
Quizá ha respost i em permetrà assegurar-vos una o dos, per exemple, que es plantejaran que implementin tota la classe d’accions per part de les instàncies responsables dels contractistes, prevenir i emetre’s són caigudes de l’origen de la construcció social, cultural, política i econòmica. que segueixen autoritzant la perpetuació de la violència contra les dones. Accions concretes i respostes ràpides. Tots els homes amb denúncies formals i informals per agressions contra dones, les seves parelles, es tendrien a ser confinats a refugis temporals, mentre passa la contingència. Una mesura “radical” per a un problema radical.
O, que es decreta, una metodologia més eficient de justícia real, és a dir, que ofereix la possibilitat de justificar, davant els hechos consumits de violència contra les dones per part de les seves parelles dins de l’ús humà i amb sancions exemplars.
El que em sembla ésser semblant despierta, mentre que escrivia Imaginem aquest context, on ara sí, que tot acte d’agressió perpetrada contra una dona no té cap resposta efectiva i eficaç. No es pot fer més que el costum, però és necessari des de fa dècades per les dones, les feministes.
Si els sistemes nacionals o estatals, o els consells municipals de prevenció, atenció, sanció i erradicació de la violència contra les dones està sent res, la possibilitat de tenir aquesta cobertura que es mantindrà amb Mèxic té una resposta determinada i concreta per a les dones.
Les ciutats permeten que, al funcionament núm. La seva tarea es compleix amb els seus mandats.
Els xavals davant la violència
Posen aquest exemple. Les joves universitàries de la UNAM segueixen en plantar-se al coronavirus, perquè assegureu que les seves demandes i denúncies contra els seus agressors no avançin i tinguin més problemes perquè les seves peticions davant la institució segueixen igual que sempre, sense cap resposta que les convencions
El moviment de les universitàries i estudiants de batxillerat s’ha propagat per tot el país, elles, com moltes altres generacions abans, viuen l’assetjament i la fustigació cada dia. Ara diuen Basta! Amb justa raó.
El que hem viscut en els últims mesos revelen la grandària del problema. Cada dia una nova institució o diverses d’educació mitjana superior i superior denuncien, fan els seus “estenedors” amb els cartells esmentant noms de companys estudiants, però sobretot dels seus professors, mascles perillosos amb llicenciatures, mestratges i doctorats que continuen pensant com a cavernícoles.
Elles despullades de la submissió de diverses generacions d’universitàries són sotmeses a l’usual en aquests casos, són ara objecte de tota mena d’atacs, el desprestigi, amenaçades, acusades pel seu atreviment, qüestionades i assenyalades per aquest sector que per anys va ser intocable.
Elles van trencar el cèrcol del silenci i aquí seguiran, perquè no estan disposades al fet que aquestes històries es repeteixin.
