Per què necessitem dies per recordar i commemorar els drets humans, si quan creiem convenient queixar-nos per alguna cosa defensem amb fervor el nostre dret a fer-ho? Per què necessitem un 25 de novembre per recordar que no està permesa cap tipus de violència de gènere.
La violència de gènere no és un problema privat que es queda a dins de casa i ja està. La violència de gènere és un problema social. Mostra la desigualtat de sexes en la nostra societat. La violència de gènere és un abús del dret de llibertat d’una persona i és una situació que també engloba a tota la família i en extensió a la comunitat.
És una violència que s’exerceix contra les dones pel fet de ser considerades inferiors, sense capacitat de decisió, mancades de llibertat i respecte.
La violència domèstica i de gènere comença en l’educació dels infants. “Nens, heu de ser homes i protegir a les nenes. Nenes, necessiteu la protecció d’un home.”
La violència de gènere esdevé quan aquests nens i nenes creixen i mantenen relacions sentimentals marcades de forma exagerada pels seus rols de gènere respectius. Quan l’home es creu superior a la dona i la dona perd apoderament a casa, anul·la seva persona, perd tota seguretat en ella mateixa i alhora es converteix en una persona dependent de la seva parella.
Tot i això, hi ha un fons totalment contradictori. Aquesta necessitat per part de l’home agressor de sentir-se obligat a mostrar la seva superioritat és en el fons un reflex de les seves inseguretats i la seva poca autoestima.
Al final, en el pitjor dels casos, aquest mal psicològic es converteix en un abús físic.
El 25 de novembre vol recordar la prohibició de tot tipus de violències de gènere, ja sigui física o psicològics; ja sigui a casa, a la feina, a l’aula o al carrer.
Hem de recordar i commemorar aquests dies, perquè aquestes violències són un fet i tenim lobligació, totes i tots, d’ esforçar-nos perquè desapareguin.
Tots els dies són 25N.