Aquest any és el centenari del naixement de l’escriptora Teresa Pàmies i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha organitzat diferents actes sota el nom ‘Any Teresa Pàmies’.
La comissària de l’Any, Montse Barderi i l’actor Jordi Bosch han organitzat aquest acte d’homenatge en què s’han llegit i comentat diversos passatges de l’obra ‘Testament a Praga’, escrita en col·laboració amb el seu pare i a la qual se li va atorgar el Premi Josep Pla 1971.
Jordi Bosch i Montse Barderi.
En l’acte d’homenatge Montse Barderi, escriptora, filófosa, especialista en estudis de gènere, va explicar que Teresa Pàmies “als 51 anys va presentar el llibre ‘Testament a Praga’, llibre que inaugurava la seva entrada en el món literari, al Premi Josep Pla i el va guanyar. Va tornar a Catalunya a recollir el Premi amb un visat que li havien concedit i es va quedar a Catalunya. És una obra molt valenta, en la qual ella escriu per arribar a comprendre el que va passar. Una dona noble i amb sentit ètic. Els seus llibres a més del que s’aprèn en ells, ajuden als seus lectors a ser més bones persones. Teresa Pamies és un model d’integritat i de coratge”.
Barderi ha assenyalat a La Independent que “Teresa Pàmies bàsicament era una escriptora del seu temps, és a dir, algú que pensava, raonava i comptava per als seus contemporanis? I la resposta és que potser parlava amb els seus contemporanis, però que el seu discurs pren actualment molta més força, perquè la distància permet esquivar l’opacitat del present immediat”.
Afegeix que “l’objectiu d’aquest any és que Teresa Pàmies ens interpel·li des del nostre present, a través de la lectura de les seves obres. Unes obres que conviden a la reflexió, al descobriment del passat recent (i vigent) i la mobilització; a la necessitat de posar límits al poder econòmic, a un capitalisme que ens porta a la destrucció mediambiental, i que ella ja denunciava; a la necessitat de mantenir la dignitat, com a éssers humans, per molt dures i brutes que siguin les circumstàncies; a la importància de l’esforç personal per sobre dels desastres col·lectius. El seu estil pot qualificar de directe, però també de sincer, honest i real, amb principis i conviccions; en definitiva, ple de noblesa”.
Ha explicat que des del Comissariat els eixos que es treballaran durant aquest any són: Feminisme; Política, compromís social i ètic; Literatura / novel·la; periodisme; Memòria històrica / construcció del jo a través del relat – Autodidactisme; Viatges; La vellesa i la mort.
Teresa Pàmies
L’escriptora va néixer a Balaguer, Catalunya, el 1919. Filla de Tomàs Pàmies, dirigent local del Bloc Obrer i Camperol, als 10 anys venia el diari ‘La Batalla’. Als 17 anys, ja iniciada la Guerra Civil, va intervenir en un míting a la Plaça Monumental de Barcelona i el 1937 va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) de les que seria una de les seves dirigents. Va participar també en la creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939) i escrivia en el butlletí ‘Juliol’.
Amb la derrota republicana va marxar amb el seu pare a l’exili, deixant a la seva mare i germans a Balaguer. S’uneix al mig milió de persones que fugen de Catalunya cap a França, una marxa que, si s’escau passa per Girona i Olot fins que, amb 19 anys, va ingressar al camp de refugiats de Magnac-Laval, a prop de Llemotges (França). En el camp va contribuir a l’organització dels internats i en la creació d’una escola fins que, amb l’ajuda del seu partit, va aconseguir fugir.
Al París previ a l’ocupació nazi va ser empresonada durant tres mesos a la La Roquette per indocumentada. Un cop alliberada es va desplaçar a Bordeus per unir-se als republicans que viatjaven a la República Dominicana. Després va anar a Cuba i Mèxic. A Mèxic va fixar la seva residència durant vuit anys i va estudiar periodisme. El 1947 va aconseguir tornar a Europa, va estar un any a Belgrad treballant a Ràdio Belgrad i després 12 anys a Txecoslovàquia treballant com a redactora de les emissions en català i en castellà de Ràdio Praga. Des de l’exili va col·laborar en les revistes catalanes ‘Serra d’Or’ i ‘Oriflama’.
Durant aquests anys també va treballar de cosidora, dependenta i va aprendre a manipular la llana i la seda, tasques que compaginava amb la cura de quatre fills. S’havia casat amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC.
Quan residia a París va escriure ‘Testament a Praga’, llibre basat en les memòries del seu pare amb el qual va guanyar, el 1971, el Premi Josep Pla. Amb una carta de l’editorial Destino i la informació apareguda a ‘La Vanguardia’ a manera de credencials es va presentar a l’ambaixada espanyola a París per sol·licitar el passaport que altres vegades li havien negat. Aquesta vegada hi van concedir i va viatjar a Barcelona a recollir el premi.
No va tornar a París, es va quedar a Barcelona on es va guanyar la vida traduint de l’anglès al castellà 22 llibres per a les editorials Grijalbo i Martínez Roca i va fer col·laboracions en publicacions com ‘Mundo Diario’, diari ‘Avui’ i a l’emissora Catalunya Ràdio, treballs que va anar abandonant a mesura que publicava la seva pròpia obra.
Entre els premis que li van concedir hi ha: Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig, Creu de Sant Jordi (1984), Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2000), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2001 ), convertint-se en la segona dona que, després de 39 anys d’història del guardó, rebia aquest Premi. La primera, el 1980, va ser Mercè Rodoreda. El 2006 se li va lliurar el Premi Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme Cultural i Polític (2006).
Va morir el 13 de març de 2012 als 93 anys d’edat a casa del seu fill Antoni, a Granada (Espanya).
Records
L’actor i també filòleg Jordi Bosch va llegir diversos passatges del llibre en què s’ha vist la imatge del pare revolucionari, la invasió a Praga, comentaris del pare quan ella transcriu el que aquest li explica, records del seu pare amb la seva mare i paràgrafs sobre la tristesa de la vellesa.
“Dona que no té problemes a criticar el que sigui, amiga de la llibertat i de la justícia per sobre de qualsevol pensament polític. Té gran capacitat de connectar amb el lector i el pacte que es crea entre els lectors i la seva obra és des de la primera pàgina”, va comentar Barderi.
El seu fill gran, Tomàs López, que es trobava en l’homenatge, va explicar que quan la seva mare va anar a recollir la Creu de Sant Jordi, que li va ser lliurada pel president Jordi Pujol, aquest la va convidar a fer un cafè, al que ella li respondre: “Tinc altres prioritats amb els meus néts”. “Després va comentar a casa que Pujol volia sortir també a la foto. Deia les veritats sense filtres”.
El seu fill va comentar també que quan vivia a Cuba hi havia cua de persones perquè els deixés el llibre ‘Testament a Praga’ en versió castellana, “el va llegir tanta gent que està pràcticament desfet”.
“Recordo que quan li explicava algun problema ella deia ‘sí, tot això és molt trist, però és literatura’. Va començar a escriure als 51 anys, va explotar tot el que portava dins, i no va parar fins a la seva mort”, va dir.
Teresa Pàmies va fer bandera de la seva llibertat individual com a dona, com a esposa i com a militant. Mai es va sotmetre i va viure coherent amb la seva manera de pensar. Va escriure més de 50 obres, entre assaigs, novel·les, llibres de viatge i textos autobiogràfics. La seva obra ha estat traduïda al castellà, al gallec i l’eslovè.
