Conjunt de ressenyes breus de produccions culturals. Avui els llibres: El hombre prehistórico es también una mujer de Marylène Patou-Mathis i Por qué estamos polarizados d`Ezra Klein.
Ressenya de Maria Àngels Viladot
Llibre: El hombre prehistórico es también una mujer
Autora: Marylène Patou-Mathis
Editorial: Lumen
Any: 2021
He acabat el llibre d’assaig El hombre prehistórico es también una mujer, de Marylène Patou-Mathis. Si el llegiu, us agradarà. Fa un repàs des de la prehistòria fins avui dels processos de la devaluació de les dones en l’imaginari social. L’esforç (déu meu, quina feinada!) de la ciència, les religions, l’Església, la medicina, de tot l’establishment masculí, per devaluar-nos (per a alguns no podíem ser considerades éssers humans) i per dominar-nos ha estat ingent. I, esclar, aquest imaginari forjat durant milers de segles no es canvia d’un dia per l’altre. A mesura que s’avança en la lectura, que es van girant fulls, una es pot ensorrar… Et pots indigniar, tot i que també et pot agafar un panxó de riure perquè les ignomínies, les barbaritats, les bretolades i les perversitats són de l’alçada d’un campanar. La majoria de les informacions que s’aporten segurament ja les coneixeu però poder-ho llegir de manera evolutiva i ordenada està molt bé. També l’epíleg és instructiu. Les notes (i la bibliografia) aporten molta informació. Un bon llibre que seria interessant per a joves i estudiants universitaris. Perquè, a més, és amè. Tan sols trobo a faltar una explicació més aprofundida dels motius pels quals es va anar formant i consolidant la desigualtat —el desequilibri— entre homes i dones.
Ressenya de Maria Àngels Viladot
Llibre: Por qué estamos polarizados
Autor: Ezra Klein
Editorial: Capitán Swing
Any: 2021
Fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre Por qué estamos polarizados, d’Ezra Klein (editat per Capitán Swing). Com explica Luis Miller en el pròleg (excel·lent), el llibre és un exemple destacat de l’efervescència acadèmica i periodística que avui dia s’expressa al voltant de la polarització política.
Per a mi, el capítol més important és el tercer: «Su cerebro sobre los grupos». Constitueix el fonament explicatiu sociopsicològic de la polarització. Descriu, evidentment de manera somera però també de manera molt clara i pedagògica, el marc intergrupal sobre el qual s’edifica la polarització: les teories intergrupals de Tajfel (i del seu col·laborador Turner). Aporta les primeres investigacions de Tajfel sobre els «grups mínims» i les explica molt bé. Posa exemples molt clarificadors (parla de la polarització entre els seguidors de clubs de futbol). Perquè la polarització no només esclata en l’àmbit de la política. És un fenomen que pot expressar-se (posar-se de manifest) en totes les relacions intergrupals, entre les quals hi ha, per descomptat, les relacions intergrupals entre els gèneres (homes/dones). Però també l’homosexualitat, els grups ètnics, l’edatisme, etc., constitueixen grups susceptibles d’establir-se en relacions intergrupals. Jo mateixa he dut a terme diferents investigacions empíriques (sobretot per raó de gènere) en teories satèl·lit de la macroteoria de Tajfel. Una teoria enormement heurística i ubiqua en psicologia social (apareix en tots els manuals) per la seva capacitat per explicar els fenòmens intergrupals. De fet, penso que el tercer capítol és el que dona sentit a tot el llibre.
Sé que aquest és un mitjà per parlar de temes sobre dones, de dones, de feminisme, etc., però m’he permès la llicència d’agafar al vol l’oportunitat que em donava el capítol esmentat per comentar que la polarització no és un fenomen privat de la política, sinó de tots els grups socials. I, per tant, també es manifesta en les relacions intergrupals per raó de sexe/gènere.
