Sònia Guerra López, presidenta de l’Institut Català de les Dones
Res no s’oposa a la nit
Delphine de Vigan
Edicions 62
Arriba Santa Jordina i amb ella les nostres places i carrers s’omplen de roses i llibres. Si enguany encara no sabeu quin triar, us recomano Res no s’oposa a la nit dela Delphine de Vigan. Vaig conèixer a la de Vigan de la mà de la comunicadora feminista Júlia Salander. I de l’escriptora francesa són els dos darrers llibres que han passat per la meva tauleta de nit.
Res no s’oposa a la nit és una novel·la d’autoficció en la que l’autora narra, arrel de la mort de la seva mare, Lucile, la història de la seva família. Una història marcada per temes de rabiosa actualitat com són la salut mental, les violències masclistes o els trastorns de l’alimentació. Per fer-ho, l’autora assumeix el paper d’investigadora i, mitjançant entrevistes a familiars i l’anàlisi de documentació de diferent tipus, reconstrueix l’existència de la Lucile. Una vida marcada per l’incest i la bipolaritat (l’ordre de l’enumeració no és casual).
A mesura que l’autora descobreix diferents peces del puzle, va també revivint i recordant episodis traumàtics de la seva infantesa, molts dels quals havia tractat d’oblidar per sobreviure. Com ella mateixa reconeix: “[…] ho havia oblidat en part, sense dubte perquè contenia detalls insuportables”. Altres descobriments, com els diferents suïcidis que es reprodueixen generació rere generació, l’impactaran a la seva pròpia experiència vital. L’autora ens transmet l’angoixa que li provoca la por que els suïcidis, conseqüència de les patologies mentals tan presents a la seva família, tinguin una causa genètica i per tant li puguin afectar també a ella o als seus infants: “ignoro com es transmeten aquestes coses (el incest, els fills morts, el suïcidi, la bogeria). El fet és que travessen les famílies de part a part, com malediccions sense pietat, deixant empremtes que resisteixen al temps i a la negació”.
En efecte, Res no s’oposa a la nit remou a nivell interior i situa constantment a la lectora en la tessitura sobre com reaccionar envers diferents situacions sacsejadores i violentes. Una posició que no serà inamovible sinó que anirà evolucionant, de la mà de de Vigan, a mesura que l’autora es va reconciliant amb la seva mare i per tant, també, amb ella mateixa. El que està clar és que malgrat el regust amarg de la lectura, malgrat la inquietud i la incomoditat, o precisament per això, de Vigen remou, tan a nivell personal com polític. Així que no ho dubtis, si busques una història amb ànima, Res no s’oposa a la nit és la teva opció!
