Montse Santolino, periodista. Narratives Perifèriques LH
Mantenir-se bàrbar
Louisa Yousfi
Manifest
Primer de tot i per animar la seva lectura cal dir que el llibre de Yousfi és un llibre curtet. Aquesta nova moda editorial ens ajuda a descobrir autores, en aquest temps d’algoritmes que ens roben l’atenció i el temps. És també un llibre-manifest d’antiracisme polític ja que la seva autora pertany al Parti des Indigènes de la République, un moviment antiracista i descolonial.
Yousfi, periodista francesa d’origen algerià, reflexiona al llarg del llibre sobre la idea de civilització i barbàrie, i ens presenta alguns dels primers referents culturals descolonials com l’algerià Kateb Yacine: “Quan semblem inofensius som salvatges, quan plantem cara som bàrbars”. Afirmar-se bàrbar és doncs una manera de resignificar l’etiqueta trampa de l’Occident civilitzador, tot i que qui són els bàrbars en realitat? “Van inventar la innocència. Destrueixen pobles sencers i amb la mateixa mà, creen Walt Disney”. Potser cal mantenir-se bàrbar per salvar als autèntics bàrbars de la seva pròpia mentida?
Mantenir-se bàrbar és també una manera de rebutjar la “resilvestració” que plantegen els models d’integració, i d’imaginar un altre espai sociopolític entre l’assimilació i la radicalització, un nou model de relacions i de societat. Malgrat l’esquerra tradicional no surt benparada per la seva idea edulcorada de la perifèria i la seva instrumentalització, en la lectura ressona molt l’Annie Ernaux i els seus dilemes sobre el transfuguisme de classe, i sobre trair o venjar la seva classe, però aquí en termes de raça. A través de Yousfi entenem la resistència de tota una nova generació d’escriptores i escriptors d’origen migrant a ser absorbits per la cultura francesa com a mecanisme, precisament, de la màquina civilitzatoria: “venjarem a la comunitat per haver-los venut un destí sense tenir-la en compte per res”.
Les comunitats migrades franceses ens porten dècades d’avantatge en la reflexió descolonial i en les seves pràctiques polítiques. Ara que Bally Bagayoko, un musulmà d’origen malienc acaba de guanyar l’alcaldia de Saint-Denis, la ciutat més gran de la perifèria parisenca, amb la coalició de la França Insubmissa i el Partit Comunista, ens calen reflexions com aquesta per entendre millor a casa nostra la potència política i transformadora dels nous i les noves catalanes.
