per Elisabet Almeda Samaranch (Catalunya-Puel Mapu) i Dino Di Nella (Puel Mapu-Catalunya)
De les contradiccions postcolonials a les aliances amb el poder dominant, des de Catalunya i Puel Mapu
Aquest text analitza, des d’una mirada crítica i decolonial, les tensions polítiques i simbòliques entre la defensa de la llengua catalana i els discursos que la titllen d’imposició, especialment des de sectors de la migració llatinoamericana socialitzats en marcs estatals espanyolistes. A través d’una lectura plurinacional i anticolonial, es qüestiona la falsa dicotomia entre pobles oprimits i pobles opressors, i s’evidencien les contradiccions de classe, raça i llengua que travessen les identitats migrades.
El text defensa que Catalunya és un poble-nació sotmès dins un estat uninacional, i que el català —llengua pròpia i històricament perseguida— no pot ser equiparada al castellà com a opció neutral. A partir d’una analogia amb l’Estat argentí i el seu model uniformador, s’aborda la importància de reconèixer la diversitat lingüística real i la centralitat política de les llengües minoritzades. Finalment, s’aposta per una articulació solidària entre pobles oprimits —tant a Europa com a Abya Yala—, especialment entre dones, subjectes “tres voltes rebels”, com a eix d’entesa emancipadora.
Es tracta d’un extens article d’anàlisi i opinió, des de la visió de gènere, sobre el reconeixement dels pobles-nació sense estat i les seves llengues.
Està configurat en 5 apartats: 1. Quan el català incomoda: de les contradiccions postcolonials a les aliances amb el poder dominant. 2. El reconeixement dels pobles-nació sense estat i les contradiccions de la migración. El reconeixement dels pobles-nacions sense estat propi. La contradicció d’origen en la migració llatinoamericana. Migració procedent d’Estats colonials i identificació amb el poder. La doble inscripció: el privilegi intern en els estats independents d’Abya Yala. L’Argentina de colònia a estat colonitzador. La negació del privilegi i la doble inscripción. 3. La punta del iceberg: La qüestió lingüística. La llengua catalana com a llengua pròpia i el lloc del castellà. Immigració, diversitat lingüística, imposició, assimilació, i centralitat cultural: del català a l’argentinisme estatal. Uniformització estatal i esborrament lingüístic: el cas anàleg argentí. Aleshores quines llengües són vehiculars?. 4. Lògiques complexes de dominació: colonitzador i colonitzat alhora. Crítica als binarismes Colonitzat/colonitzador, Nord/Sud i la posició relativa de les migracions. Les contradiccions de la posició “llatinoamericana” a Europa. Experiència compartida i complicitats entre dones de pobles oprimits.La identificació amb el poder i legitimació castellanocèntrica: la paradoxa migrada. 5. Conclusió.
Podeu llegir aquest article complet a: Quan el català incomoda: de les contradiccions postcolonials a les
aliances amb el poder dominant, des de Catalunya i Puel Mapu al blog d’Elisabet Almeda Samaranch.
