CRÒNICA
Mercè Ibarz va fer la lliçó magistral en la inauguració del 20è curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès celebrà l’inici del curs 2018-19, el passat 23 d’octubre, amb una sessió conduïda per la periodista Raquel Sans. Hi va haver parlaments del president de l’Ateneu Barcelonès, l’historiador Jordi Casassas, que va tenir unes paraules de record per a Robert Saladrigas, mort recentment; del comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, i dels dos directors de l’Escola d’Escriptura, Pau Pérez, que va evocar el capità Nemo de Jules Verne, i Jordi Muñoz, que va agrair totes les col·laboracions que fan possible l’èxit de l’Escola.
Després hi va haver la lliçó inaugural, a càrrec de l’escriptora i periodista Mercè Ibarz. Tot plegat, amb un rerefons constant de petits vídeos felicitant l’aniversari, a càrrec d’escriptors i escriptores de tot arreu, i amenitzat amb lectures de textos d’autors i autores com Montserrat Abelló o Manuel de Pedrolo, a càrrec de l’actor Roger Casamajor.
Per acabar, el monòleg Fabracedari, de Jordi Oriol, a qui en aquells moments també se li concedia el XII premi Quim Massó a la millor producció teatral en llengua catalana, dins el festival Temporada Alta. Finalment, la festa s’acabà al pati de carruatges de l’Ateneu, preparat per a l’ocasió amb taules elegants, de blanques tovalles, copes de cava, suc de taronja i coca de dues menes, per celebrar l’aniversari.
Molt tràfec de gent de lletres, alumnes, exalumnes, professors i professores, escriptores, escriptors. I, encara a les orelles, el ressò de les paraules de Mercè Ibarz. Vestida de verd fosc, amb unes mitges quadriculades molt originals, l’autora es va plantar davant del faristol i, sense gaires prolegòmens, va posar fil a l’agulla amb una pregunta: “Què vol dir, escriure? Què implica?” Recordà un consell de Virginia Woolf, que en els seus inicis va ser també periodista: “Has de saber per a qui escrius, qui vols que et llegeixi. Sabràs, així, per a què escrius”.
Però la Mercè Ibarz, lliurada aleshores al periodisme i a la divulgació, creia tenir una resposta: “S’escriu per a tothom”. I, en canvi, en la pràctica, acabà constatant un altre fet: “S’escriu per a qui et llegeix”. S’escriu per al teu redactor o redactora en cap; per a l’editor o l’editora; per als professors, les professores, per a les companyes, per als companys.
Mercè Ibarz, Premi de la Crítica “Serra d’or” (2017) per la novel·la L’amic de la finca roja.
Així, en la seva trajectòria particular com a escriptora, el punt d’encaix es va produir quan va escriure La terra retirada (1992), un encàrrec d’Hèctor Moret, poeta de Mequinensa, a escriure sobre els pobles de La Franja.
Nascuda a Saidí, amb aquest llibre la Mercè Ibarz va sentir que tornava a la terra, als orígens a la seva gent. És una obra que no s’ha deixat de reeditar, com va assenyalar l’autora, amb ironia: “Hi ha qui aspira a guanyar el Premi Nobel, el Nacional, etc.; jo aspiro a no quedar descatalogada”.
Mercè Ibarz va citar alguns consells per a tothom qui vulgui escriure i s’hagi quedat bloquejat: “Si no te’n surts, escriu una carta a una amiga” (Carmen Martín-Gaite), “Si no em surt res, me’n vaig a rentar els plats” (Agatha Christie), “No escriure és un temps d’espera” (Maria Mercè Marçal), “El temps de no escriure és temps de guaret” (Mercè Ibarz).
Finalment, va comparar l’escriptura amb l’art del tir amb arc, o amb l’art de fer una fotografia, com deia Henri Cartier-Bresson. Ara bé, si la imatge no s’ha de retocar, l’escriptura vol reescriptura. Però per fer-ho, cal posar en línia el cap, l’ull i el cor: en aquest ordre. Per a escriure, va concloure Mercè Ibarz, “cal ofici, artesania, metodologia i resistència. Cal, també, buscar bones mares o pares literaris. I, després de saber per a qui s’escriu, reconèixer també gràcies a qui s’escriu: perquè escriure és un esdeveniment, una conversa amb el món, un deute amb els homes i dones que ens precediren i ens llegeixen, amb tothom qui hagi decidit de no callar”.
Inauguració del curs 2018-2019 de l’Escola d’Escriptura, amb la presència del Comissionat de Cultura Joan Subirats, la periodista Raquel Sans, l’actor Roger Casamajor i l’escriptora Mercè Ibarz, sota la presidència de Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès, els directors de l’Escola, Pau Pérez i Jordi Muñoz, i l’escriptora i secretària de l’Ateneu, Pilar Blasco./Carme Esteva
(*) Maria Rosa Nogué, escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
