Manifestacio a Barcelona, Foto Amada Santos
OPINIÓ
La setmana passada el govern central va aprovar l’avantprojecte de la “Llei de seguretat ciutadana”, aquest avantprojecte va començar a discutir-se en el consell de ministres el 29 de novembre de 2013.
Aquest projecte de llei, té com a objectiu, evitar qualsevol tipus d’oposició ciutadana, anant en contra dels drets civils i democràtics i solucionar per la via de la repressió qualsevol alteració d’ordre públic que es derivi de la greu situació de crisi en què ens trobem. Segons el magistrat Carles Hugo Preciado Domenech, “es tracta d’un projecte repressiu de l’exercici dels drets fonamentals i llibertats publiques de la ciudadanía”.
No és l’ALSC el que preocupa més a la ciutadania, ja que és representa només el 0,2%, segons les estadístiques, enfront del 55% alarmant per l’atur i un 13 % per la corrupció.
Aquesta llei restringeix els drets fonamentals, particularment el dret de manifestació, reunió, llibertat d’expressió, dret de vaga, escrachers, deixant a la ciutadania a mercè de la violència que puguin exercir al carrer les forces i cossos de seguretat, que campin al seu aire sense cap tipus de límits, com últimament ens demostren. A partir d’aquesta llei no hauran de portar cap tipus de placa d’identificació, i qualsevol gravació als agents en cas de comportaments antidemocràtics, es considera sancionable, ja que pot significar un risc per a l’agent.
És clar que la llei no és per a la seguretat ciutadana, sinó per a la seguretat de l’estat. Exercir la llibertat d’informació, denunciant fets reals de corrupció de polítics o institucions públiques, si es consideren calumniosos tindran sanció.
En aquest panorama de sancions les xifres econòmiques poden arribar fins als 600.000 euros, posant d’aquesta manera una “mordassa a la democràcia”.
