No hay traducción disponible
Dimarts passat, en un acte interessantíssim, amb la sala de la llibreria Alibri de Barcelona plena a vessar, es va fer la presentació de la darrera novel·a de Lidia Falcón “Ejecución Sumaria”
Una història novel•lada dels esdeveniments socials, polítics i econòmics que van envoltar la execució, a la presó Model de Barcelona, de Salvador Puig Antich, militant del Moviment Ibèric d’Alliberament, el 2 de març de 1974, quan tant sols tenia 26 anys.
A la taula de presentació feia de mestre de cerimònies el periodista Martí Gómez, qui va donar la paraula al també periodista Ignasi Riera a l’escriptora Rosa Regàs i a Anna Caballé professora de literatura de la UB.
Riera en la seva intervenció va dir que era una novel·la esquinçadora, on ha pogut distingir cinc novel·les mes: 1. la detenció i execució de Puig Antich; 2.les misèries a l’engròs i a la menuda del PSUC; 3.la conxorxa dels personatges de Porcioles; 4. L’Assemblea de Catalunya; i 5. La ” crítica de la raó pura” o l’anticapitalisme. Va elogiar l’única i irrepetible Lídia Falcón per aquest treball que trenca el cor. Parodiant el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra va dir un treball que fa que “Tremolin les esquenes dels llops”.
En la seva intervenció, Rosa Regàs va destacar la visió de gènere de la novel·la que és allò que estava per dir. La veu de les dones en aquests esdeveniments que mai seran prou explicats i que cal tornar-hi sempre, per vergonya de tots plegats. “El passat s’ha de carregar, perquè no es quedi en el passat”. La lluita contra el feixisme va ser colossal i aquesta novel·la es del tot necessària perquè el relat es fa a partir de la pròpia experiència de l’autora. Res és inventat, és la manipulació d’una gran realitat. És això precisament, allò que trenca el cor. Va elogiar a Falcón perquè te la fantasia per elaborar la realitat amb autonomia pròpia, fonamental, per deixar de ser una crònica i esdevenir una novel·a coherent i creïble d’una apassionada feminista i excel·lent cronista revolucionaria, contundent. Compromesa fins la medul·la amb els drets i la dignitat de les persones.
La professora Anna Caballé creu que es tracta d’una novel·la política que evoca un temps que per Lidia Falcón es obsessiu per la seva gran implicació. A l’obra, segons Caballé, hi ha dues execucions la de Puig Antich i la de les dretes i esquerres que van actuar en aquell moment. Destaca el punt de vista feminista, perquè creu que són esdeveniments que han estat sempre tractats des del punt de vista dels homes com una mena d’història oficial. Les actuacions sempre tenen moltes perspectives per interpretar-les i sempre hi ha un dèficit en la visió del gènere femení. Celebra les crítiques malintencionades a col·lectius determinats que havien liderat la vanguardia de la cultura potenciant un corrent en detriment d’altres amb menys recursos i sortides.
Lidia Falcón va intervenir per tancar l’acta i agrair les intervencions i especialment la presencia de les germanes de Salvador i per afirma que tots els personatges que surten a la novel·la els ha tractat i conegut. “Tenia la necessitat d’escriure aquesta novel·la perquè la duia gravada a foc al cor”
El frustrat intent de les i dels militants de diferents partits d’esquerra per mobilitzar la passiva població catalana en defensa d’un jove idealista que es deia Salvador Puig Antich i que va acabar amb l’execució sumària que dona títol a l’obra.
